1208
1208 | |
---|---|
Ans : 1205 1206 1207 1208 1209 1210 1211 Decennis : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1208 del calendièr gregorian.
EvenimentsModificar
OccitàniaModificar
Comtat de TolosaModificar
Après l'excomunicacion dau còmte Ramon VI l'annada precedenta, de negociacions aguèron luòc a Sant Geli ambé lei legats dau papa. Se debanèron dins de condicions marridas e obtenguèron ges de resultat. S'acabèron lo 14 de genier ambé lo murtre dau legat Pèire de Castelnòu dins de circonstàncias desconegudas (complòt dirigit per un cap catolic rivau de Tolosa o gèst de venjança d'un chivalier occitan còntra una personalitat aborrida ?). Dins totei lei cas, un autre legat, Arnaud Amalric, aprofichèt l'occasion per accusar lo còmte de Tolosa de l'assassinat. Se precipitèt a Roma per i faire son rapòrt au papa e i defendre un apèu a la Crosada còntra lo catarisme e sei protectors.
En consequéncia, lo 10 de març, Innocenci III publiquèt una bula cridant a la Crosada còntra lo còmte de Tolosa (« En avans ! Chivaliers dau Crist ! En avans recrus coratjós de l'armada crestiana ! Que lo crit universau de dolor de la Glèisa Santa vos entraïna !... »). Pasmens maugrat la violéncia dau tèxte, un relambi foguèt acordat a Ramon VI per s'emendar. De mai, aqueu relambi deviá permetre de trobar una solucion juridica a l'oposicion dau rèi Felip August — teoricament lo senhor superior de Tolosa — de sostenir la Crosada. Deviá tanben permetre de defugir una union dei divèrsei senhors occitans acusats de protegir d'eretics car la Crosada semblèt s'orientar pauc a pauc unicament còntra l'Ostau Trencavel. Òr, aquò empachèt la formacion d'una aliança entre Tolosa e Carcassona car Ramon VI gardèt l'esperança de limitar l'expedicion au territòri de son rivau.
FrançaModificar
Maugrat son oposicion a la Crosada deis Albigés, Felip II deguèt donar son acòrd après l'assassinat dau legat pontificau Arnaud Amalric a Sant Geli. Pasmens, laissèt solament l'aristocracia auta i participar e lei sieunas fòrças demorèron dins lo nòrd (→ 1209). D'efèct, après l'assassinat de Felip de Soabia, l'emperaire germanic Otton IV, adversari dau rèi de França, veguèt sa posicion renfòrçada. Aquò entraïnèt la conclusion d'una aliança novèla entre Anglatèrra e lo Sant Empèri.
EuròpaModificar
- Març: Crida del papa Innocenci III a la Crosada contra los erètges catars. Arnaut Amalric es nomenat cap espiritual de la Crosada.
AsiaModificar
Empèri MongòlModificar
Perseguida deis incursions de reconoissença còntra l'Empèri Tangut. La garnison de Wulahai foguèt chaplada e la vila pilhada. Aquela victòria favorizèt l'organizacion d'una invasion d'amplor per l'annada seguenta.
Empèri de NicèaModificar
Après sei succès de l'annada precedenta (→ 1207), Teòdor Lascaris se faguèt oficialament coronar emperaire de Nicèa dins lo corrent d'abriu. Aquò li permetèt de pausar sa legitimat e de transformar pauc a pauc l'Empèri de Nicèa en estat successor de l'Empèri Bizantin.
Empèri TangutModificar
Incursions mongòlas lòng dei frontieras meridionalas. La vila de Wulahai, garnison princiala sus lo Fluvi Jaune, foguèt chaplada entraïnant lo pilhatge de la ciutat.
ArtsModificar
Sciéncias e tecnicasModificar
EconomiaModificar
NaissençasModificar
- 2 de febrièr a Montpelhièr: Jacme Ièr d'Aragon