Sistèma respiratòri

Lo sistèma respiratòri qu'es lo lòc d'escambi gasós dab l'ambient exterior e interior.

Esquèma deu sistèma respiratòri uman.

Ròtle modificar

Que deu emplear la sang en oxigèn e'u uèitar en dioxid de carbòni. La sang qu'arriba hens lo sistèma circulatòri pulmonar despuish lo còr dret, qu'es uèitat d'oxigèn, pr'amor qu'a miat la màger partida aus organs corporaus. Los organs qu'emplegan oxigèn com eishènça, après un fenomèn de combustion, la cellula produeish dioxid de carbòni.

L'aledada modificar

Qu'es l'alternança entre inspiracion e expiracion. Naturalament, l'inspiracion qu'es la contraccion deus muscles respiratòris ende en.hlar la caisha toracica, atau, la pression intrapulmonara que s'abaisha e qu'es mensh hauta que la de l'environament exterior. Que's crea un apèl d'èr hens los parmons e que's passa la cambiada d'èr pulmonar. Un èr cargat en dioxid de carbòni qu'es bohat pendent qu'un èr ric en oxigèn qu'es inspirat ende tornar har los escambis.

Los escambis modificar

Que's hèn d'un biaish passiu, hens los alveòls pulmonars. Quan la sang qu'arriba aus canèrs de l'alveòl, qu'es praube en oxigèn, alavetz capvath simple pression, l'oxigèn que's tròba hens l'alveòl que passa capvath lo teishut pulmonar hens lo sistèma circulatori pulmonar. Hens lo medish temps, lo dioxid de carbòni que hè camin de la sang entà l'alveòl. La sang qu'es presta ende tornar aus organs periferics.

La mucosa respiratòria modificar

Qu'es un interfaci entre l'environament e lo còs, entre l'ambient exterior e l'ambient interior. Los escambis que's hèn capvath la mucosa respiratòria que còbreish l'interior deus paumons. Aqueste espaci d'escambi que mesura com un estadi de tennis.