La fortificacion designa l'art militar de renfòrçar una posicion ò un luòc per d'obratges defensius per lo protegir d'una ataca enemiga. Per extension, lei fortificacions designan l'ensems deis obratges e dei bastiments destinats a la defensa militara d'un territòri.

Lei vestigis de fortificacion pus vièlhs descubèrts per leis arqueològs datan de la Preïstòria (esperon barrat). Èran probablament inicialament destinadas a la proteccion còntra la fauna fèra. Pasmens, l'aparicion dei premierei guèrras e lo desvolopament dei societats umanas sedentàrias aumentèron rapidament lo nivèu de complexitat dei fortificacions que venguèron d'infrastructuras majoras dei vilas anticas e medievalas. En parallèl, apareguèron de fortificacions pus leugieras utilizadas sus lo prat batalhier ò durant una campanha militara. L'aparicion de l'artilhariá e de la pouvera entraïnèron d'evolucions importantas dins la concepcion e de la bastida dei fortificacions que deguèron d'ara endavant faciar la poissança dei projectils deis armas de fuòc picant a sa basa. L'autor deis obratges defensius demeniguèt e l'utilizacion de trencadas se desvolopèt a l'entorn dei barris. L'introduccion d'obús explosius causèt d'evolucions novèlas ambé l'aparicion de construcions de betum armat. Dempuei lei doas guèrras mondialas, l'aumentacion de la mobilitat introduch per lo desvolopament dei veïculs militars, lo melhorament de la precision deis armas e l'aumentacion de la poissança de fuòc an fòrça demenit l'eficacitat dei fortificacions desvolopadas dempuei la fin dau sègle XIX (trencadas, casamatas, linhas de fortificacions...). Per exemple, lei Linhas Maginot ò Bar-Lev s'afondrèron rapidament en 1940 ò en 1973. Pasmens, maugrat aquel interès pus feble, lei fortificacions demoran fòrça utilizadas per leis armadas actualas car son totjorn un mejan de proteccion util e aisat de bastir.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar