Alemand

lenga germanica occidentala
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Octicons-comment.svgAlemand
Legal status of German in the world.svg
Legal status of German in Europe.svg
  •      Lenga (co)oficiala majoritària
  •      Lenga (co)oficiala minoritària
  •      L'alemand (o una varietat d'alemand) es una lenga minoritària legalament reconeguda dins lo país
  •      L'alemand (o una varietat d'alemand) es parlat per una minoritat apreciabla, mas sens cap de reconeissença legala
  • País Alemanha, Soïssa, Àustria e en comunautats dins 37 autres païses
    Classificacion lingüistica

    grop indoeuropèu
     Lengas germanicas
      Germanica occidental
       Alemand

    Estatut oficial
    Oficial en Bandièra: AlemanhaAlemanha
    Bandièra: ÀustriaÀustria
    Bandièra de Belgica Belgica
    Bandièra: SoïssaSoïssa
    Bandièra: LiechtensteinLiechtenstein
    Bandièra: LuxemborgLuxemborg
    Bandièra d'Itàlia Itàlia
    Trentin-Aut Adige
    Friol-Venècia Júlia

    Union Europèa

    Acadèmia (cap)
    Mòstra
    Article primier de
    la Declaracion dei Drechs Umans.


    Artikel 1

    Alle Menschen sind frei und gleich an Würde und Rechten geboren. Sie sind mit Vernunft und Gewissen begabt und sollen einander im Geist der Brüderlichkeit begegnen.

    L'alemand (autonim: Deutsch o deutsche Sprache) es una lenga germanica del grop occidental. Es la lenga qu'a lo nombre pus grand de locutors natius de l'Union Europèa (120 milions), e ocupa la 9ena plaça dins lo classament mondial de las lengas per nombre de locutors.

    I a fòrça dialèctes locals, qui se despartisson en dos grops: Alemand bas (Niederdeutsch o Plattdeutsch), e Alemand naut (Hochdeutsch). L'alemand naut es la basa per la lenga estandartizada d'Alemanha e d'Àustria.

    L'alemand foguet tanben parlat en diversas colonias en America (p.e. en Pensilvània) e Africa (p.e. Namibia). Uèi, existisson de comunitats alemandas en Russia e Cazacstan.

    IstòriaModificar

    L'istòria de la lenga alemanda se despartartís en quatre periòdes:

    • 750–1050: Althochdeutsch (Alemand ancian)
    • 1050–1350: Mittelhochdeutsch (Alemand mejan)
    • 1350–1650: Frühneuhochdeutsch (Alemand premodèrne)
    • depuès 1650: Neuhochdeutsch (Alemand modèrne)

    Dempuèi 1900, fòrças paraulas anglesas s'integrèron dins l'alemand.

    PrononciacionModificar

    VocalasModificar

    • a: [] en sillabas tonas, [a] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
    • ä, ae: [ɛː] en sillabas tonas; dins fòrça varietats alemandas i a pas de diferéncia amb e ([]): Käse ['kɛ:zə] o ['ke:zə]. [ɛ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
    • e: [] en sillabas tonas, [e], [ɛ] oder [ə] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas; [ɐ] dins la combinason -er finala, muda dins las combinasons -el, -em, -en finalas (prononciacion del mot Sattel coma Zatl).
    • i: [i:] en sillabas tonas, [ɪ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
    • o: [o:] (coma lo francés bureau) en sillabas tonas, [ɔ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
    • ö, oe: [øː] (coma lo francés heureux) en sillabas tonas, [œ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
    • u: coma o occitana, [uː] en sillabas tonas, [ʊ] abans una consonanta dobla e en sollabas atonas
    • ü, ue, y: coma u occitana, [yː] en sillabas tonas, [ʏ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas

    Y pòt èsser [j] o coma i en anglés.

    • äu, eu: [ɔɪ] coma òi, jamai eu
    • ei, ey, ay, ai: [aɪ]
    • ie: [i:] long, pas coma la -ie- occitana.

    Una vocala + h es prononciada longa: -ah- [a:], -eh- [e:] etc.

    ConsonantasModificar

    • c: [k] abans a, o, u e consonantas, [ts] abans e, i
    • ch: [ç] (coma una version fòrta de la j) après e, i o vocala + r (p.e. Kirche); [x] (coma j espanhòl) après a, o, u; [ç] o [k] en posicion iniciala.
    • chs: veire x
    • g: fort en tots cases.
    • h: [h]
    • j: [j] coma la i consonantica; [d͡ʒ] dins los mots d'origina francesa o anglesa (coma la j occitana, pas coma la j francesa!).
    • k: [k]
    • qu: [kv] o [kw], coma la combinason "qü" occitan e espanhòl.
    • r: muda après una vocala, mas la vocala es prononciada obèrta e a la direccion de la [ɐ]: Mord ['mɔɐt].
    • s: [z] iniciala e entre doas vocalas (levat de las varietats sudalemandas); [s] abans las consonantas e en posicion finala.
    • sch: [ʃ], coma ch francés.
    • sp, st en posicion iniciala: s es prononciat coma sch.
    • v: coma f
    • w: coma v occitana
    • x: ks, la vocala abans -x e -chs es cort (Sex [sɛks]). la vocala abans -ks es longa (Keks [ke:ks])
    • z: ts

    b, d, g, son fòrts en posicion finala. k, p, t, son aspiradas (una pichona h après la letra).

    Tension sillabicaModificar

    GramaticaModificar

    Substantiu e DeclinasonModificar

    I a quatre cases: Nominativ, Genitiv, Dativ, Akkusativ.

    Genres e articlesModificar

    I a tres genres en alemand: feminin, masculin e neutre.

    Singular Masculin Feminin Neutre Plural Masculin / Feminin / Neutre
    Nominatiu der die das Nominatiu die
    Genitiu des der des Genitiu der
    Datiu dem der dem Datiu den
    Acusatiu den die das Acusatiu die
    Singular masculin feminin neutre
    Nominatiu ein eine ein
    Genitiu eines einer eines
    Datiu einem einer einem
    Acusatiu einen eine ein

    AdjectiuModificar

    VèrbModificar

    En alemand, i a de vèrbs fòrts (vèrbs irregulars) e de vèrbs febles (vèrbs regulars). De vèrbs fòrts importants Verbs son sein (èsser) e haben (aver).

    Exemple d'un vèrb regular : Präsens (present):

    - Pronom Verb
    (Infinitiu) - winken
    1sg ich winke
    2sg du winkst
    3sg er, sie, es winkt
    1pl wir winken
    2pl ihr winkt
    3pl sie (plural) winken

    Exemple d'un vèrb regular en Präteritum (passat simple):

    - Pronom Verb
    (Infinitiu) - winken
    1sg ich winkte
    2sg du winktest
    3sg er, sie, es winkte
    1pl wir winkten
    2pl ihr winktet
    3pl sie (plural) winkten

    Dins qualques cases, i a una mutacion de la raiç del mot: Winken passa a gewunken al participi passat. schwimmen passa a (ich) schwamm al Präteritum e a geschwommen al participi passat.

    Aquesta mutacion vocalica es un sistèma complex.

    AdvèrbModificar

    SintaxiModificar

    Dialectologia e modalitats estandardasModificar

    Distribucion mondialaModificar

    Situacion juridicaModificar

    AnnèxasModificar

    BibliografiaModificar

    Nòtas e referénciasModificar

    Suls autres projèctes Wikimèdia :