Alemand

lenga germanica occidentala

L'alemand (autonim: Deutsch o deutsche Sprache) es una lenga germanica del grop occidental. Es la lenga qu'a lo nombre pus grand de locutors natius de l'Union Europèa (120 milions), e ocupa la 9ena plaça dins lo classament mondial de las lengas per nombre de locutors.

Alemand
Deutsch
Legal status of German in the world.svg
Parlat enAlemanha, Soïssa, Àustria e en comunautats dins 37 autres païses
RegionsEuròpa Centrala
Locutors123 527 178 (1èra e segonda lenga)
Familha lingüisticaAlemand
Estatut oficial
Oficial deBandièra: AlemanhaAlemanha
Bandièra: ÀustriaÀustria
Bandièra de Belgica Belgica
Bandièra: SoïssaSoïssa
Bandièra: LiechtensteinLiechtenstein
Bandièra: LuxemborgLuxemborg
Bandièra d'Itàlia Itàlia
Trentin-Aut Adige
Friol-Venècia Júlia
Union Europèa
Acadèmia(cap)
Còdis de lenga
Glottologstan1295
Mòstra
Article primier de
la Declaracion dei Drechs Umans.


Artikel 1
Alle Menschen sind frei und gleich an Würde und Rechten geboren. Sie sind mit Vernunft und Gewissen begabt und sollen einander im Geist der Brüderlichkeit begegnen.

I a fòrça dialèctes locals, qui se despartisson en dos grops: Alemand bas (Niederdeutsch o Plattdeutsch), e Alemand naut (Hochdeutsch). L'alemand naut es la basa per la lenga estandartizada d'Alemanha e d'Àustria.

L'alemand foguet tanben parlat en diversas colonias en America (p.e. en Pensilvània) e Africa (p.e. Namibia). Uèi, existisson de comunitats alemandas en Russia e Cazacstan.

Istòria modificar

L'istòria de la lenga alemanda se despartartís en quatre periòdes:

  • 750–1050: Althochdeutsch (Alemand ancian)
  • 1050–1350: Mittelhochdeutsch (Alemand mejan)
  • 1350–1650: Frühneuhochdeutsch (Alemand premodèrne)
  • depuès 1650: Neuhochdeutsch (Alemand modèrne)

Dempuèi 1900, fòrças paraulas anglesas s'integrèron dins l'alemand.

Prononciacion modificar

Vocalas modificar

  • a: [] en sillabas tonas, [a] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
  • ä, ae: [ɛː] en sillabas tonas; dins fòrça varietats alemandas i a pas de diferéncia amb e ([]): Käse ['kɛ:zə] o ['ke:zə]. [ɛ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
  • e: [] en sillabas tonas, [e], [ɛ] oder [ə] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas; [ɐ] dins la combinason -er finala, muda dins las combinasons -el, -em, -en finalas (prononciacion del mot Sattel coma Zatl).
  • i: [i:] en sillabas tonas, [ɪ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
  • o: [o:] (coma lo francés bureau) en sillabas tonas, [ɔ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
  • ö, oe: [øː] (coma lo francés heureux) en sillabas tonas, [œ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas
  • u: coma o occitana, [uː] en sillabas tonas, [ʊ] abans una consonanta dobla e en sollabas atonas
  • ü, ue, y: coma u occitana, [yː] en sillabas tonas, [ʏ] abans una consonanta dobla e en sillabas atonas

Y pòt èsser [j] o coma i en anglés.

  • äu, eu: [ɔɪ] coma òi, jamai eu
  • ei, ey, ay, ai: [aɪ]
  • ie: [i:] long, pas coma la -ie- occitana.

Una vocala + h es prononciada longa: -ah- [a:], -eh- [e:] etc.

Consonantas modificar

  • c: [k] abans a, o, u e consonantas, [ts] abans e, i
  • ch: [ç] (coma una version fòrta de la j) après e, i o vocala + r (p.e. Kirche); [x] (coma j espanhòl) après a, o, u; [ç] o [k] en posicion iniciala.
  • chs: veire x
  • g: fort en tots cases.
  • h: [h]
  • j: [j] coma la i consonantica; [d͡ʒ] dins los mots d'origina francesa o anglesa (coma la j occitana, pas coma la j francesa!).
  • k: [k]
  • qu: [kv] o [kw], coma la combinason "qü" occitan e espanhòl.
  • r: muda après una vocala, mas la vocala es prononciada obèrta e a la direccion de la [ɐ]: Mord ['mɔɐt].
  • s: [z] iniciala e entre doas vocalas (levat de las varietats sudalemandas); [s] abans las consonantas e en posicion finala.
  • sch: [ʃ], coma ch francés.
  • sp, st en posicion iniciala: s es prononciat coma sch.
  • v: coma f
  • w: coma v occitana
  • x: ks, la vocala abans -x e -chs es cort (Sex [sɛks]). la vocala abans -ks es longa (Keks [ke:ks])
  • z: ts

b, d, g, son fòrts en posicion finala. k, p, t, son aspiradas (una pichona h après la letra).

Tension sillabica modificar

Gramatica modificar

Substantiu e Declinason modificar

I a quatre cases: Nominativ, Genitiv, Dativ, Akkusativ.

Genres e articles modificar

I a tres genres en alemand: feminin, masculin e neutre.

Singular Masculin Feminin Neutre Plural Masculin / Feminin / Neutre
Nominatiu der die das Nominatiu die
Genitiu des der des Genitiu der
Datiu dem der dem Datiu den
Acusatiu den die das Acusatiu die
Singular masculin feminin neutre
Nominatiu ein eine ein
Genitiu eines einer eines
Datiu einem einer einem
Acusatiu einen eine ein

Adjectiu modificar

Vèrb modificar

En alemand, i a de vèrbs fòrts (vèrbs irregulars) e de vèrbs febles (vèrbs regulars). De vèrbs fòrts importants Verbs son sein (èsser) e haben (aver).

Exemple d'un vèrb regular : Präsens (present):

- Pronom Verb
(Infinitiu) - winken
1sg ich winke
2sg du winkst
3sg er, sie, es winkt
1pl wir winken
2pl ihr winkt
3pl sie (plural) winken

Exemple d'un vèrb regular en Präteritum (passat simple):

- Pronom Verb
(Infinitiu) - winken
1sg ich winkte
2sg du winktest
3sg er, sie, es winkte
1pl wir winkten
2pl ihr winktet
3pl sie (plural) winkten

Dins qualques cases, i a una mutacion de la raiç del mot: Winken passa a gewunken al participi passat. schwimmen passa a (ich) schwamm al Präteritum e a geschwommen al participi passat.

Aquesta mutacion vocalica es un sistèma complex.

Advèrb modificar

Sintaxi modificar

Dialectologia e modalitats estandardas modificar

Distribucion mondiala modificar

Situacion juridica modificar

Annèxas modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar

Suls autres projèctes Wikimèdia :