Carcassona

una comuna francesa

Flag of Occitania (with star).svg Vila d'Occitània Blason Languedoc.svg

Carcassona
Carcassonne

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Carcassonne JPG02.jpg
La Ciutat de Carcassona, al còr dels vinhals.
Blason Carcassonne 11.svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 12′ 47″ N, 2° 21′ 07″ E
Superfícia 65,08 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
250 m
110 m
81 m
Geografia politica
País Lengadòc Armas de Lengadòc
Parçan Carcassés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Blason région fr Occitanie.svg
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude (prefectura)
Arrondiment
111
Carcassona (caplòc)
Canton
1102, 1103, 1104
burèu centralizator de 3 cantons (caplòc de 4 cantons abans 2015)
Intercom
200035715
Carcassonne Agló
Cònsol Gérard Larrat
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
46 513 ab.
Evolucion de la populacion

47 795 ab.
Densitat 717,95 ab./km²
Autras informacions
Gentilici carcassonés / carcassoneses
Còde postal 11000
Còde INSEE 11069
Patrimòni Mondial de l'UNESCO

Carcassona (Carcassonne en francés) es una vila lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

La vila compta una populacion de 47 419 abitants, e l'aira urbana 96 420 abitants (2009).[1]

GeografiaModificar

Carcassona es situada en Lengadòc a 80 quilomètres a l'èst de Tolosa. La vila se trapa dins un corredor entre la Montanha Negra al nòrd e las Corbièras a l'èst, la plana de Lauragués a l'oèst e la val d'Aude al sud. Es lo parçan de Carcassés.

 
Comunas a l'entorn.

ToponimiaModificar

Las atestacions ancianas son, per luòc:

  • Carcassona - Carcassonna civitas al sègle I abC; Oppida latina Carcasum Volcarum Tectosagum en sègle I apC; Καρκασώ en sègle II apC; Colonia Julia Carcaso (sens data); Carcassio en sègle IV; Castellum Carcassone en sègle IV; Πόλις Καρκασιανή en sègle VI; Carcasone, Carcasonie, Carcassonne, Cartasoine als sègles XII-XIII; Carcasonia en 1210; Civitas Carquasone en 1240; Carcassonna en 1273; Calcassonne en 1373; Carquasona en 1380; Quarquasone en 1586; Carcasóuno (non datada)[2].
  • La Mairevièlha (fr La Mayrevieille) - In brolio, loco vocato a la Mayrevielha en 1513; Baudulation de la Mère Vielhe en (1556-sègle XVII); La Maïre vieille en 1714[3]
  • Salvasan (fr Salvaza) - Salvazanum en 1126; Sanctus Joannes de Salvaza en 1269; Salvasanum en 1479; Salbaza en 1774; Salvaza, chapelle en 1781[4].

IstòriaModificar

Abans l'Edat MejanaModificar

A Carcassona se crosan dos grands axes de circulacion, que foguèron utilizats dempuèi l'Antiquitat : de la Mar Mediterranèa a l'Ocean Atlantic, e del Massís Central a la Peninsula Iberica.

La vila se compausa de doas parts plan diferentas. Ciutat se quilha sus un planòl sus la riba dreita d'Aude. La Bastida de Sant Loís s'espandís sus la riba esquèrra. Las traças umanas mai ancianas se trapan sul puèg de Ciutat, e datan del sègle VI abans JC.
En 300 abans JC, los Cèltas s'impausan coma los mèstres de la region, mas al sègle II abans JC, los romans conquistan Provença e Lengadòc. Arriban a Carcassona e fortifican l'oppidum que pren lo nom de Carcasso. Los Romans ocupan la region fins al sègle V.

Los visigòts son alara los novèls envasidors e s'installan dins la Peninsula Iberica e en Lengadòc. Carcassona demorarà entre lors mans de 460 a 725. A la prima de 725, son los Sarrasins que venon e que s'apoderan de Ciutat. Carcassona se ditz alara Karkashuna. Mas los Sarrasins son fòrabandits de Lengadòc pro rapidament, los francs prenon la seguida en 759.

A l'Edat MejanaModificar

Aprèp lo periòde de la Renaissença Carolingiana, quand los mèstres novèls del país prenon per lor compte l'eiretatge roman, l'Empèri esclatèt, çò que donèt naissença a l'epòca feudala.

Foguèt amb la dinastia dels Trencavèls (de 1082 a 1209) que la vila s'afirmèt coma centre politic e cultural excepcional. Aquel periòde ric vegèt lo desvolopament del catarisme. Los vescomtes tolerèron, emai protegiguèron l'eretgia sus lors tèrras. Aquesta actitud de tolerància aguèt per consequéncia la fin de la dinastia e la pèrda de l'independéncia occitana.

 
Vista de Carcassona en 1462

La Crosada contra los Catars lançada pel Papa virèt lèu-lèu a una guèrra de conquista. En agost de 1209, aprèp un sètge que durèt 15 jorns, lo jove vescomte de Carcassona foguèt pres pels franceses. L'independéncia occitana s'acabèt alara: los Trencavèls foguèron despoderats e lors tèrras foguèron donadas a Simon de Montfòrt en recompensa de sos actes militars, puèi passèron al rei de França en 1226.

A partir de son annexion al reialme de França, lo destin de Carcassona prenguèt una autra direccion.

Jols règnes successius dels monarcas franceses, Loís IX, Felip III e Felip IV, la vila prenguèt sa fisionomia actuala. Aprèp la temptativa de reconquista dels Occitans que faguèt mèuca en 1240, los barris de Ciutat foguèron derroits. Un borg novèl nasquèt en 1262 sus la riba esquèrra d'Aude: la Bastida de Sant Loís. Foguèt incendiada en 1355 pel Prince Negre, e reconstruida sulcòp, amb de fortificacions pus solidas.

Jol reialme de FrançaModificar

 
Plan de Carcassona en 1650

La Bastida se desvolopèt plan rapidament e ven un centre comercial de primièra importància, particularament gràcias a l'industria textila. Carcassona expòrta sos draps fins al Levant.

Ciutat s'afirmèt d'aquel temps coma fortalesa reiala mas l'utilizacion de tecnicas novèlas de guèrra, e subretot lo desplaçament de la frontièra francoespanhòla en 1659 amb lo Tractat dels Pirenèus provoquèron pauc a cha pauc son abandon.

Al sègle XVIII, la Ciutat venguèt pas mai qu'un quartièr miserable de la vila ont se bastiguèron de fortunas immensas. Ne testimònian encara uèi los ostals particulars que se trapan dins la Bastida.

En 1682, l'obertura del Canal del Miègjorn accentuèt encara lo fenomèn. La Ciutat que s'arroïnava foguèt salvada de la destruccion totala per Joan Pèire Cròs Mairevièlha, un erudit carcassonés, Prosper Mérimée, e lo famós arquitècte Eugène Viollet-le-Duc, que restaurèron la fortalesa al sègle XIX.

AdministracionModificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2020 Gérard Larrat UDF  
2008 2014 Jean-Claude Perez PS  
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Lòcs e monumentsModificar

Article detalhat : Ciutat de Carcassona.
 
Vista panoramica de la ciutat de nuèit

Personalitats ligadas amb la comunaModificar

EspòrtsModificar

Ligams extèrnesModificar

NòtasModificar

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Carcassona.

  1. http://www.insee.fr/fr/bases-de-donnees/esl/comparateur.asp?codgeo=au2010-092
  2. « Dictionnaire topographique de la France »
  3. https://dicotopo.cths.fr/places/P37225979
  4. https://dicotopo.cths.fr/places/P45402455