Sciéncia

Istoricament, la Sciéncia (del latin scientia, coneissença) deriva de la filosofia. Al cors de l'Edat Mejana, la sciéncia s'es progressivament destacada de l'empresa de la teologia. Al cors del desvolopament de las coneissenças e de l'acumulacion de sabers divèrses, s'es estructurada en disciplinas scientificas : quimia, biologia, fisica, mecanica, optica, astronomia, economia, sociologia... Uèi, la sciéncia designa a l'encòp un procediment intellectual repausant idealament sus un refús dels dògmas e un examen rasonat e metodic del monde e de sas regularitats, e visant a produire de coneissenças resistent a las criticas racionalas, e l'ensemble organizat d'aquestas coneissenças.

Sciéncias
Sciéncias fisicas Astronomia  · Biologia  · Fisica  · Geologia  · Quimia  · Sciéncias de la Tèrra
Sciéncias umanas Antropologia  · Economia  · Lingüistica  · Psicologia  · Sociologia
Sciéncias aplicadas Agricultura  · Engenhariá  · Sciéncias medicalas
Sciéncias formalas Estatistica  · Informatica  · Intelligéncia artificiala  · Logica  · Matematicas

Una definicion problematica

S'es en general pas tròp malaisit de reconéisser una sciéncia, o es plan mai de la comprendre en qualques mots. Cap de definicion es d'efièch satisfasenta, en començar per la prepausada çai sus, çaquelà formulada del biais mai neutre possible. Examinarem aicí qualques-uns dels problèmas levats per las temptativas correntas.

La sciéncia o las sciéncias?

Davant la diversitat dels domenis de coneissenças revendicant l'estatut de sciéncia, apareis dificil, e mai ninòi, d'utilizar aqueste mot al singular. Lo debat sus l'unitat de la sciéncia es pas claus, e lo simple fach d'utilizar aqueste mot al singular, o de defugir al contrari un tal emplec, es portaire de sens. La neutralitat aicí es impossibla, cal causir son camp. Mas lo cal causir en consciéncia, e avertir lo lector : esitam pas aicí a emplegar aqueste mot de sciéncia al singular.

Fondamentalament, la question de l'unitat prigonda de la sciéncia recopa los debats opausant dempuèi de millennis nominalistas e essencialistas.

Categorizacions de la sciéncia

Se classa generalament las sciéncias segon :

• lor tòca : sciéncias aplicadas, sciéncias fondamentalas.
• lor metòde : sciéncias nomoteticas e sciéncias idiograficas, sciéncias experimentalas e sciéncias d'observacion.
• lor objècte : sciéncias empiricas (sciéncias naturalas, sciéncias socialas, sciéncias umanas), sciéncias logicoformalas.

Se cal pas daissar abusar per aquestas grandas categorizacions, que penan a rendre compte de realitats pus complèxas. Una meteissa sciéncia pòt atal èsser en partida experimentala, en partida observacionala. Cal tanben se prendre gàrdia de pas tombar dins l'excès invèrs que consistiriá, fàcia a la complexitat del real, a negar que poguèsse i aver de diferéncias prigondas entre las diferentas formas de recèrca scientifica.

Segon lors tòcas

Article detalhat: Aplicacions de la sciéncia.

Las sciéncias aplicadas visan la realizacion d'un objectiu practic, mentre que las sciéncias fondamentalas (que cal pas confondre amb la tecnica coma aplicacion de coneissenças empiricas) visan prioritàriament l'aquisicion de coneissenças novèlas. Se pòt çaquelà classar a priori una disciplina particulara dins un domeni o dins un autre. La fisica o la biologia pòdon atal tant plan èsser fondamentalas qu'aplicadas, segon lo contèxt. Cèrtas disciplinas demòran çaquelà mai ancoradas dins un domeni que dins un autre. La cosmologia es per exemple una sciéncia exclusivament fondamentala. L'astronomia es tanben una disciplina que depend dins una granda mesura de la sciéncia fondamentala. La medecina, la pedagogia o l'engenhariá son al contrari de sciéncias aplicadas (mas pas exclusivament).

Sciéncias aplicadas e sciéncias fondamentalas son pas separadas. Las descobèrtas eissidas de la sciéncia fondamentala tròban de fins utilas (ex : lo lasèr e son aplicacion al son numeric sus CD). Quitament, cèrts problèmas tecnics menan de còps a de descobèrtas novèlas en sciéncia fondamentala. La recèrca en sciéncia fondamentala repausa sus la tecnologia eissida de la sciéncia aplicada. Los laboratòris de recèrca e los cercaires pòdon quitament far parallèlament de sciéncia aplicada e de sciéncia fondamentala.

Segon lors metòdes

Una primièra distincion d'aqueste òrdre pòt èsser facha entre las sciéncias nomoteticas e las sciéncias idiograficas. Las primièras cèrcan d'establir de leis generalas per de fenomèns susceptibles de se reproduire. S'i retròba plan evidentament la fisica o la biologia, mas tanben de sciéncias umanas o socialas coma l'economia, la psicologia o quitament la sociologia. Las segondas s'ocupan al contrari del singular, de l'unic, del non recurrent. Aquesta classa de sciéncias pausa evidentament problèma. Çaquelà, l'exemple de l'istòria mòstra qu'es pas absurde de considerar que lo singular pòsca èsser justiciable d'un apròchi scientific.

La quimia : sciéncia experimentala.

Una segonda distincion se pòt portar sul recors, o non, al procediment experimental. Las sciéncias experimentalas, coma la fisica o la biologia, repausan sus un procediment actiu del scientific, que construís e contraròtla un dispositiu experimental reprodusent cèrts aspèctes dels fenomèns naturals estudiats. Aquestas sciéncias emplegan lo metòde experimental. Los resultats de las experiéncias son pas totjorn quantificables (exemple : l'experiéncia de Konrad Lorenz amb las aucas grisas, en etologia). Quand es pas possible de contrarotlar un environament experimental, los scientifics pòdon recórrer a l'observacion. Quand una disciplina se forma a l'entorn d'aqueste procediment, se parla alara de sciéncias d'observacion. L'astronomia o l'economia ne son d'exemples classics. Mas la frontièra es pas jamai neta : existís una economia experimentala, e la fisica de las energias nautas permet d'un cèrt biais de testar experimentalament cèrtas teorias astronomicas. A aqueste diptic experimentacion / observacion, s'ajusta uèi la simulacion informatica.

Segon lor objècte

Se pòt enfin destriar las sciéncias empiricas e las sciéncias logicoformalas. Las primièras pòrtan sul monde empiricament accessible, e parton de nòstra experiéncia sensibla d’aqueste monde. Recampan :

• las sciéncias de la natura, qu'examinan los fenomèns ont l'Òme es pas implicat.
• las sciéncias umanas, que pòrtan lor atencion a l'Òme coma èsser pensant (e non pas coma entitat biologica). S'agís per exemple de l'antropologia o de la psicologia.
• las sciéncias socialas, que s'interèssan al foncionament dels gropaments umans (sociologia, economia, gestion, comunicacion, etc.).

De lor costat, las sciéncias logicoformalas (o sciéncias formalas) explòran deductivament, segon de règlas de formacion e de demostracion, de sistèmas axiomatics. Se tracta mai que mai de la logica e de las matematicas.

Diferents apròchis de la sciéncia

Apròchi epistemologic

Refutabilitat

Segon lo filosòf Karl Popper, una teoria es scientificament acceptabla que s'es refutabla, es a dire que pòt èsser somesa a de tèsts experimentals per testar la concordança de sas prediccions teoricas amb la realitat observada. Aquesta "refutabilitat" - qu'es problematica - es uèi lo critèri de demarcacion entre sciéncia e non-sciéncia mièlhs conegut del grand public.

Sciéncia e racionalitat

La sciéncia se revendica coma l'aplicacion de la rason a l'exploracion del monde que nos entorna.

Lo problèma de l'induccion

La sciéncia fonciona pas per metòde deductiu pur. Una seria d'experiéncias validarián en efièch de resultats qu'efectuats a una data e en un endrèch particulars, sens possibilitat logica de las generalizar. Bertrand Russell menciona dins son obratge Sciéncia e religion (capítol La sciéncia es supersticiosa ?) çò que nomena l'escandal de l'induccion, e que vei coma un mal necessari.

Unicitat de la sciéncia e metòde scientific

La question de l'unicitat del metòde scientific es problematica (Paul Feierabend).

Aqueste(s) metòde(s) deuriá(n) garantir la validitat e l'objectivitat de sos (lors) resultats. S'associa generalament metòde scientific e metòde ipotetico-deductiu :

1. Formulacion d'una ipotèsi
2. Experimentacion o observacion
3. Correccion, confirmacion o infirmacion de l'ipotèsi
4. Questionament sus las conclusions : se recomença lo cicle a l'etapa 1

Istòria

Article detalhat: istòria de las sciéncias.

Malgrat lo fach que los metòdes scientifics son relativament recents (concebuts durant la revolucion coperniciana), l'istòria de las sciéncias s'interèssa pas unicament als faches posteriors a aquesta dicha ruptura. Al contrari, aquesta tempta de seguir la pista dels precursors de la sciéncia modèrna fins als temps preïstorics.

En Occident, l'anticambra de la sciéncia es estada la filosofia naturala. Aquesta discredita l'experimentacion coma metòde de validacion del saber, en se focalizant en revenge sus l'observacion pura. Un dels mai eminents filosòfs naturals foguèt lo pensaire Aristòtel. Parallèlament, lo monde oriental desvolopèt de sistèmas de pensadas scientificas que li èran pròpris e qu'avián pas res d'envejar a lors contrapartidas occidentalas.

Aprèp la casuda de l'Empèri Roman d'Occident (476), que marca en Euròpa lo començament de l'Edat Mejana, sovent descricha coma una edat escura, la màger part d’aqueste continent a perdut traça dels sabers de l'Antiquitat, que foguèron preservats, enriquits e transmeses puèi pel biais del monde islamic.

La Renaissença (sègle XIV en Itàlia), denomenada atal per la redescobèrta d'òbras dels pensaires classics, marca la fin de l’Edat Mejana e pausa de basas solidas per l'emergéncia de coneissenças novèlas. Demest los scientifics d'aquesta epòca se destaca Nicolas Copernic, a qui s'atribuís generalament d'aver començat la revolucion scientifica amb l'eliocentrisme. Demest los sabents pus celèbres que desvolopèron los metòdes scientifics, se destrian Roger Bacon en Anglatèrra, René Descartes en França e Galileo Galilei en Itàlia.

Apròchi institucional

L'ensemble de las accions entrepresas en vista de melhorar e d'aumentar l'estat de las coneissenças dins un domeni scientific constituís la recèrca scientifica. L'organizacion e la presa en carga de las activitats de recèrca constituisson un enjòc important de competitivitat e de prestigi per totas las nacions.

Article detalhat: Recèrca scientifica.

Kuhn

Kuhn mòstra que las sciéncias evoluisson per "revolucions" bruscas. La comunautat scientifica parteja a cada epòca un ensemble de paradigmes fondators, que pòdon far obstacle a d'evolucions. Atal quand las observacions contradison tròp sistematicament los paradigmas en vigor, una revolucion scientifica deven inevitabla.

Los apòrts de la sciéncia

D’un biais general, la recèrca scientifica es portaira de progrès tecnic que permet de melhorar las condicions de vida. D'un autre costat, en aportant un modèl del monde, ajuda a combatre los prejutjats e las manipulacions.

Es tanben un instrument primordial del desvolopament social e economic d’un país. En efièch, la recèrca es portaira d’innovacion e permet a las entrepresas de far evoluir lors produches e servicis per demorar competitivas. Los cercaires al sen de l’universitat an una activitat de formacion ; essent totjorn a la punta de las tecnicas e dels sabers, pòdon formar de personas que saupràn s’adaptar a las evolucions de las tecnicas, e que seràn elas-meteissas portairas d’innovacion al sen de las entrepresas.

Enfin, los cercaires constituisson una sèrva d’expèrts, que pòdon participar a la resolucion de problèmas pontuals e reagir a de situacions inesperadas (participacion a la manifestacion de la veritat dins las enquèstas de polícia, mesa en plaça de mesuras per combatre las epidemias...).

La recèrca scientifica pòrta doncas non solament d'innovacions tecnologicas, terapeuticas, economicas... mas tanben un servici (formacion, expertisa, normalizacion).

Produccion alimentària

La recèrca scientifica a revolucionat l’agricultura e multiplicat per dos la produccion mondiala de cerealas entre 1950 e 1971. Aquesta aumentacion resulta d’una combinason de genetica, de botanica, de quimia e d’engenhariá.

Santat

Quitament, la sciéncia nos a permés de melhorar nòstra compreneson del foncionament del còs uman e a contribuit a aumentar nòstra esperança de vida dins los païses industrializats. En 1693, l’astronòm anglés Edmond Hallei publica un estudi portant sus l’esperança de vida dins la vila alemanda de Breslau, que mòstra que de 100 enfants, la mitat despassava los 10 ans e solament 11 atenhián l’edat de 70 ans. Masaccio, Mozart e Schubert moriguèron respectivament a l’edat de 27 ans, 35 ans e 31 ans mentre que d’autres grands òmes visquèron pus longtemps. De mai, la tuberculòsi, la variòla, la poliomieliti, la meningiti e la pneumonia an quasiment disparegut dins los païses industrializats (aquò es tanben degut a una igièna melhora e un melhor nivèl de vida eles-meteisses atenguts gràcias a las descobèrtas scientificas).

De segur, aquestes progrèsses se son portats suls tractaments (vaccinacion, medicaments, cirurgia, e ara terapia genica) mas tanben sus l’organizacion (medecina d'urgéncia, Samu), l’igièna e la prevencion (educacion a la santat, servicis veterinaris per la susvelhança dels aliments, tractament de las aigas...).

Los estudis sul compòrtament (sociologia, psiquiatria, psicanalisi, psicologia) an permés de comprendre melhor las malautiás mentalas, las neuròsis e las psicòsis. Sèm passats d’un estatut de « fòls » (embarrats dins d'asils e someses a de tractaments degradants) al de « pacients ».

Produccion d’energia

La fòrça e la resisténcia umana essent limitadas, los umans recorron a d'espleches e a de maquinas que permeton d’efectuar mai eficaçament los pretzfaches (pus rapidament, amb una pus granda amplor, amb una pus granda seguretat...). Lo passatge del trabalh d’origina animala (animals de bast, de trach) e dels molins (d'aiga e de vent) a la maquina es estat rendut possible gràcias a la possibilitat de produire d’energia.

Las doas revolucions industrialas son estadas permesas per la descobèrta de mòdes de produccion d’energia mestrejadas : la maquina de vapor e las energias fossilas (carbon, petròli).

La descobèrta de l’electricitat o de la transmission idraulica o pneumatica a permés de separar lo luòc de produccion d’energia (centrala) e lo de son utilizacion (domicili, fabrica).

La descobèrta de la radioactivitat al començament del sègle XX a fornit una font novèla d’energia termica (transformada en electricitat), qu'a permés particularament a cèrts païses, coma França, de diversificar sos fornisseires de matèria primièra e a doncas jogat un ròtle important sus la politica exteriora (independéncia respècte a de produchs petrolièrs), e de reduire la pollucion atmosferica, al prètz d’una aumentacion dels risques e d’un problèma fins ara pas resolgut de tractament dels rebuts e de las centralas desafectadas.

Actualament, de recèrcas e d'experimentacions nombrosas son menadas sus las energias dichas « renovelablas » (eoliana, solara) en mai sus las que son ja mestrejadas (barratges idraulics, usina marèamotritz de la Rance). Se mena tanben de recèrcas sus la fusion nucleara.

Criticas de la sciéncia

Los resultats scientifics, de per las tecnologias que permeton de concebre, an pres una granda importància dins las societats industrialas desvolopadas. Per aquesta rason, subisson divèrsas criticas ligadas a aquestas aplicacions, especialament las que son ligadas a un aspècte de la societat particularament cibla de criticas politicas (relacions economicas, activitats militaras).

Las aplicacions militaras de la sciéncia

Los mejans militars modèrnes repausan sovent sus de tecnologias de poncha, de còps resultant de desvolopaments scientifics recents. Un exemple celèbre de desvolopament scientific, tecnologic e militar combinat es lo Projècte Manhattan, pel qual los Estats Units desvolopèron l’arma nucleara pendent la Segonda Guèrra Mondiala. L’integracion de la sciéncia, de la tecnologia, dels mejans industrials e dels utilizaires militars es de còps estada apelada complèxe militaro-industrial (d’aprèp l’expression del president dels Estats Units Dwight Eisenhower).

Se critica la participacion de la sciéncia a l’industria militara sus mantun punt :

• Tota descobèrta scientifica pòt, potencialament, desembocar sus una aplicacion militara.
• Pels finançaments que procura, l’industria de l’armament influéncia la direccion de las recèrcas menadas, pòt remetre en jòc lor objectivitat, e las desvira d’activitats mai productivas.
• Per d'unes, l’excitacion de la descobèrta e la concurréncia entre cercaires mena los scientifics a se concentrar sus los pretzfaches qu’an de complir e a ignorar las perspectivas a tèrme long. Atal, cèrts scientifics del Projècte Manhattan an exprimit de regrets aprèp còp.

Sciéncia e religion

Aquestas relacions demòran encara conflictualas. Es per exemple lo cas amb l'evolucionisme e la teoria de l'evolucion.

La Glèisa çaquelà se pausa pas mai en adversari del progrès scientific, e tempta al contrari de reconciliar fe e rason (vejatz l'enciclica "fides e ratio" de Joan-Pau II).

Emplec abusiu del mot sciéncia

Lo mot sciéncia es de còps utilizat per sosténer qu'existís de pròvas scientificas aquí ont i a que cresença. Segon sos detractors, es lo cas del movement de la Scientologia. Per aquestes cas, valdriá mai de parlar de sciéncias ocultas o pseudosciéncias.

Pseudosciéncias

Article detalhat: Pseudosciéncia.

Son designadas jol nom de pseudosciéncias las practicas que se reclaman de la sciéncia tot en s'escartant del metòde scientific mas en ne mimant cèrts aspèctes. Se pòt citar per exemple l'astrologia, l'omeopatia, la morfopsicologia (vejatz culte del cargo).

Lo filosòf Karl Popper s'es interrogat longament sus la natura de la demarcacion entre sciéncia e pseudosciéncia. Dins son obratge Conjectura e refutacions, aprèp aver remarcat qu'es possible de trobar d'observacions per confirmar gaireben quina teoria que siá, prepausa una metodologia fondada sus la refutabilitat.

Sus aqueste punt, conven d'afirmar que la critica de las pseudosciéncias se limita pas a la de la pensada magica, mas tanben a la de totas las disciplinas que son rasonament es basat que sus de conviccions purament doctrinalas.

Per exemple, es lo cas del darwinisme social (deriva fallaciosa de la teoria de l'evolucion, prepausant una ierarquia de raças mai o mens evoluidas dins l'espècia umana), del materialisme dialectic marxista, o de la psicanalisi.

Cèrtas tèsis pseudoscientificas soslèvan pas (o pauc) de controvèrsias. Per exemple :

• lo fisician Terence Meaden tempta de demostrar l’existéncia de minitornadas capablas de crear de motius dins los camps de cerealas
• l'astrofisician Jean-Pierre Petit afirma que sas recèrcas cosmogonicas li son estadas inspiradas per de corrièrs recebuts d’un grop d’extraterrèstres.
• Jacques Benveniste e la memòria de l'aiga.

D'autras al contrari son al còr de polemicas intensas. Es lo cas de l’omeopatia.

Articles connèxes

• Acadèmia de las Sciéncias
• Filosofia e sciéncia, filosofia (epistemologia, metafisica, etica...),
• Analisi sistemica
• Racionalisme
• Zetetica: corrent filosofic qu'a per objècte la sciéncia e lo biais de l'ensenhar.
• Patafisica
• Lista de scientifics
• Lista de las disciplinas scientificas
• Recèrca fondamentala
• Sciéncias umanas
• Disciplina
• l'article detalhat sul scientisme
• Paradòxa ; l'estudi de las paradòxas constituís un exercici excellent de soplesa mentala.
• Epistemologia
• Scientificitat