1947
1947 | |
---|---|
Ans : 1944 1945 1946 1947 1948 1949 1950 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1947 del calendièr gregorian.
EvenimentsModificar
OccitàniaModificar
FrançaModificar
EuròpaModificar
PolonhaModificar
Eleccions trucadas organizadas ambé la preséncia dei fòrças sovieticas que permetèron ai comunistas e a seis aliats d'averar la majoritat. Puei, coma dins leis autrei país dau blòt orientau, lo regime, sostengut per lei Sovietics, eliminèt lei partits non comunistas e forcèt seis aliats de fusionar amb eu per formar un partit unic dich Partit obrier unificat polonés (POUP).
AmericaModificar
ArgentinaModificar
Extension dau drech de vòte ai fremas.
VeneçuèlaModificar
Extension dau drech de vòte ai fremas.
AsiaModificar
ChinaModificar
Perseguida de la guèrra civila tornada començar l'annada precedenta entre lei nacionalistas de Chiang Kai-shek e lei comunistas de Mao Zedong. Après sei succès de l'an precedent (→ 1946), lo Kuomintang capitèt de contuniar son avançada dins lo nòrd e de conquistar Yan'an qu'èra la capitala dei comunistas chinés. Pasmens, en realitat, aquela victòria èra unicament simbòlica car l'armada nacionalista èra en dificultat. D'efèct, menaçada per lei guerilhas ruralas procomunistas, per de pèrdas grèvas dempuei lo començament de la guèrra e per la corrupcion dau regime, deguèt faciar lei premierei còntra-ofensivas comunistas a partir de junh dins lo nòrd e l'èst. Anava rapidament s'afondrar (→ 1948).
ArtsModificar
Sciéncias e tecnicasModificar
ArmamentModificar
Intrada en servici dau premier carri de combat de premiera generacion (lo T-54 sovietic). A respèct dei carris de la Segonda Guèrra Mondiala, conjugava la velocitat d'un carri mejan e la poissança de fuòc e lo blindatge d'un carri pesuc. Aquò entraïnèt la disparicion progressiva de la division entre carris leugiers, mejans e pesucs desvolopats dempuei leis annadas 1930.
Autra consequéncia de la Segonda Guèrra Mondiala, intrada en servici dau fusiu d'assaut sovietic AK-47 que conoguèt un succès gigantesc e es totjorn fòrça utilizat au sègle XXI gràcias a sa simplicitat, sa robustesa e son còst feble.
EnergiaModificar
Invencion dau premier prototip de pila boton per l'inventor estatsunidenc Samuel Ruben (1900-1988). Èra basat sus d'electròdes zinc-oxid de mercuri e es a l'origina dei modèls modèrnes de pilas botons.
InformaticaModificar
Invencion dau premier transistor per una còla de tres engenhaires e fisicians estatsunidencs — John Bardeen (1908-1991), Walter Brattain (1902-1987), William Shockley (1910-1989) — trabalhant per lei laboratòris Bell. Dispositiu permetent d'arrestar, d'amplificar ò de modular un corrent electric, lo transistor anava venir un compausant important en informatica e lei tres òmes recebèron lo Prèmi Nobel de Fisica per aquela descubèrta en 1956.
Au Reiaume Unit, desvolopament de la premiera memòria intèrna per l'engenhaire e fisician britanic Frederic Calland Williams (1911-1977). Aquò permetèt de crear lo premier sistèma permetent de gardar d'informacions dins un ordinator.
EconomiaModificar
NaissençasModificar
- 8 de genièr - David Bowie, cantaire e compositor britanic
- 18 de genièr - Takeshi Kitano, actor, cineasta, comedian, escrivan, poèta, pintor e dissenhaire de jòcs de vidèo japonés
- 29 de genièr - Linda B. Buck, biologista americana, Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina
- 1 de febrièr - Joan Pau Verdier, cantaire occitan
- 3 de febrièr - Maurizio Micheli, actor italian
- 21 de febrièr - Robèrt Martí, romancièr, umorista e ensenhaire occitan
- 31 de març - César Gaviria Trujillo, president de Colómbia
- 25 de març - Elton John, cantaire e musician britanic
- 5 d'abril - Gloria Macapagal-Arroyo, presidenta de las Filipinas
- 18 d'abril – Moses Blah, president de Libèria
- 21 d'abril – Iggy Pop, musician e cantaire american
- 24 d'abril - Roger David Kornberg, bioquimista american, Prèmi Nobel de Quimia en 2006
- 27 d'abril - Maria del Mar Bonet, cantautora malhorquina
- 8 de mai - Howard Robert Horvitz, biologista american, Prèmi Nobel
- 5 de junh - Laurie Anderson, cantaira e musician americana
- 21 de junh - Shirin Ebadi, avocat iraniana, Prèmi Nobel de la Patz
- 20 de julhet - Carlos Santana, musician mexican
- 20 de julhet – Gerd Binnig, fisician alemand, Prèmi Nobel
- 25 de julhet - Adolfo Rodríguez Saá, president d'Argentina
- 30 de julhet - Arnold Schwarzenegger, actor american (nascut en Àustria) e governador d'estat de Califòrnia
- 10 d'agost – Ian Anderson, musician britanic (Jethro Tull)
- 24 d'agost - Paulo Coelho, escrivan e compositor brasilièr
- 3 de setembre – Kjell Magne Bondevik, primièr ministre de Norvègia
- 21 de setembre – Stephen King, escrivan american
- 1 d'octobre - Aaron Ciechanover, bioquimista israelian, Prémi Nobel de Quimia
- 26 d'octobre - Hillary Rodham Clinton, femna politica americana
- 27 de novembre - Ismail Omar Guelleh, president de Jiboti
- 30 de novembre - Sergio Badilla Castillo, poèta e escrivan chilen
- 5 de decembre - Orette Bruce Golding, primièr ministre de Jamaïca
- 8 de decembre - Thomas Cech, quimista american, Prèmi Nobel
- 13 de decembre - Luis Ángel González Macchi, president de Paraguai
- 14 de decembre - Dilma Rousseff, presidenta de Brasil
- Micheu Chapduelh, escrivan occitan
DecèssesModificar
- 16 de mai - Frederick Gowland Hopkins, bioquimista anglés, Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina (n.1861)
- 4 d'octobre - Max Planck, fisician alemand, Prèmi Nobel (n. 1858)
- 7 de decembre - Nicholas M. Butler, pedagòg american, Prèmi Nobel de la Patz (n.1862)
- 14 de decembre - Stanley Baldwin, primièr ministre del Reialme Unit (n.1867)
Prèmi NobelModificar
- Prèmi Nobel de Fisica : Edward Victor Appleton
- Prèmi Nobel de Quimia : Robert Robinson
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Carl Ferdinand Cori, Gerty Cori, Bernardo Houssay
- Prèmi Nobel de Literatura : André Gide
- Prèmi Nobel de la Patz : Organizacion Quacre e Servici American dels Amics