1976
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1973 1974 1975  1976  1977 1978 1979

Decennis :
1940 1950 1960  1970  1980 1990 2000
Sègles :
Sègle XIX  Sègle XX  Sègle XXI
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologia mesadièra :
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec


Cronologias tematicas :
Aeronautica Arquitectura Automobila Benda dessenhada Camins de fèrre Cinèma Drech Economia Fotbòl Jòc Jòc vidèo Literatura Musica Santat e medecina Sciéncia Sociologia Espòrt Teatre TV


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican

Aquesta pagina concernís l'an 1976 del calendièr gregorian.

Eveniments modificar

Occitània modificar

França modificar

Euròpa modificar

Africa modificar

Sodan modificar

Temptativa de còp d'estat menada per lei partisans dau partit islamista Umma dirigit per Sadiq al-Mahdi. Un milièr d'òmes venguts de Libia intrèron dins la capitala e assaièron de conquistar lei luòcs dau poder sodanés. Après tres jorns de combats, foguèron finalament vencuts per l'arribada d'unitats blindadas e lo sostèn d'Egipte au govèrn de Gaafar Nimeiry. Lei relacions entre Sodan e Libia venguèron marridas per d'annadas. En revènge, Nimeiry decidèt de se raprochar deis islamistas per neutralizar la principala fònt d'oposicion a son poder e acomencèt rapidament de negociar una aliança ambé Sadiq al-Mahdi.

Seichèlas modificar

Independéncia dau país lo 29 de junh.

Arts modificar

Sciéncias e tecnicas modificar

Armament modificar

Intrada en servici dau premier carri de combat de tresena generacion (lo T-80 sovietic). A respèct dei carris de segonda generacion, dispausan d'un blindatge composit pus resistent, d'una velocitat pus importanta e de sistèmas informatics d'estabilizacion e de contraròtle de tir que permeton de destrurre rapidament una buta a una portada d'au mens 2 000 m.

Astronomia modificar

 
Fotografia de Mart realizada per Viking 2.

Capitada de la mesa en orbita de la mission estatsunidenca Viking 2 a l'entorn de Mart. Lo 3 de setembre, la sonda principala larguèt un module d'atteratge que capitèt de se pausar a la superficia de la planeta. La mission estudièt en particular la composicion atmosferica e la preséncia d'una forma de vida. Foncionèt fins a 1978.

Fisica modificar

Descubèrta d'un lepton novèu dich tau per Martin Lewis Perl. Aquela particula a de proprietats similaras a aquelei de l'electron mai sa massa es aperaquí 3 500 còps pus granda. L'autor d'aquela descubèrta recebèt lo Prèmi Nobel de Fisica 1995.

Informatica modificar

Intrada en servici dau Cray-1 que foguèt lo premier superordinator. Desvolopat per la companhiá estatsunidenca Cray, conoguèt un succès important e plusors unitats foguèron produchas.

D'autra part, desvolopament dau sistèma operatiu CP/M per l'engenhaire estatsunidenc Gary Kildall (1942-1994). Aqueu sistèma venguèt rapidament lo sistèma d'esplecha estandard deis ordinators 8 bits de la fin deis annadas 1970 fins au desvolopament de MS-DOS per Microsoft.

Medecina modificar

A partir dei trabalhs dau genetician estatsunidenc Baruch Blumberg (1925-2011), desvolopament dau premier vaccin còntra l'epatita B per una còla dirigida per lo mètge francés Philippe Maupas (1939-1981).

Economia modificar

Naissenças modificar

Decèsses modificar

Prèmi Nobel modificar


 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus 1976.