L'ivèrn es una de las quatre sasons de las zònas temperadas.

L'ivèrn en l'emisfèri nòrd associat a d'imatges de fred e nèu, coma dins aquel païsatge alemand

DataModificar

Astronomicament, comença amb lo solstici d'ivèrn (a l'enotrn del 21 de junh dins l'emisfèri sud e lo 21 de decembre dins l'emisfèri nòrd), e termina amb l'equinòcci de prima (a l'entorn del 21 de setembre disn l'emisfèri sud e lo 21 de març dins l'emisfèri nòrd). Pasmens, a vegadas es considerat intuitivament com los meses de junh, julh e agost dins l'emisfèri sud e decembre, genièr e febrièr dins l'emisfèri nòrd.

CaracteristicasModificar

Se caracteriza per una davalada de la temperatura, mai marcada prèp dels pòls o a mai d'altituda. Pòt èsser tanben segon las regions l'epòca de mai precipitacions.

La natura s'adapta a la sason, coma amb l'ibernacion de qualques animals o la casuda de las fuèlhas pels vegetals caducs. Es un periòde ont fòrça espècias migran cap a de luòcs mai cauds.

SimbolismeModificar

 
L'ivèrn segon Arcimboldo

Dins l'art es d'abituda en relacion amb un temps mai pausat, d'esperança. Dins la teoria dels quatre umors, correspond la flègma. Lo fred e la nèu son associat a la retirada personala. L'unica excepcion es el periòde de Nadal dins l'emisfèri nòrd.

Vejatz tanbenModificar

ora d'ivèrn

Articles connèxesModificar

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus l’ivèrn.