1983
Aquesta pagina concernís l'an 1983 del calendièr gregorian.
|
1983
| |
|---|---|
| Ans : 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : | |
Eveniments
modificarOccitània
modificarFrança
modificarEuròpa
modificar_-_Crisi_deis_eur%C3%B2missils.png)
- 9 de junh - Mário Soares deven lo primièr ministre de Portugal.
Organizacion d'eleccions dins lo país que se debanèron d'un biais marrit, especialament dins lo sud. D'efèct, dins leis ancianeis províncias rebèlas, la manca d'organizacion entraïnèt de trèbols que foguèron agravats per la decision dau govèrn de desplaçar la màger part deis unitats militaras de la region vèrs lo nòrd. S'estimant tornarmai menaçats per lo nòrd, un nombre important de soudats meridionaus refusèron d'obeïr e se formèt una guerilha fòrça organizada, dicha Armada Populara de Liberacion de Sodan, dirigida per lo coronèu John Garang. Aquò entraïnèt la Segonda Guèrra Civila Sodanesa qu'opausèt fins a 2005 lo govèrn centrau a una insureccion demandant una autonòmia fòrça larga per lo sud (e qu'obtenguèt finalament l'independéncia en 2011).
Après plusors annadas de tension, Maurice Bishop assaièt de melhorar sei relacions ambé Washington. Pasmens, se turtèt a una oposicion intèrna e foguèt assassinat lo 23 d'octòbre. Sa mòrt foguèt utilizada coma pretèxte per leis Estats Units d'America per l'illa ont un contingent de soudats cubans èra a construrre un aeropòrt. En despiech d'una resisténcia acarnada dei tropas de l'Armada revolucionària dau pòble, leis Estatsunidencs prenguèron aisament lo contraròtle dau país entre lo 25 d'octòbre e lo 2 de novembre. Aquò marquèt la fin de l'expériéncia comunista dins l'illa e un govèrn provisòri proestatsunidenc, dirigit per Nicholas Brathwaite, foguèt format.
Arts
modificarSciéncias e tecnicas
modificarArmament
modificar
Intrada en servici dau lançaroquetas multiple M270 MLRS. Marquèt una revolucion en matèria d'artilhariá en causa de sa capacitat de destruccion — pòu neutralizar 700 ectaras en mens d'una minuta — quasi similara a aquela d'una arma nucleara tactica.
Capitada de la mesa en orbita dei sondas espacialas Venera 15 e 16 a l'entorn de la planeta Vènus. Permetèron de realizar lei premierei cartografias detalhadas de la planeta e d'i descubrir d'estructuras geologicas novèlas coma lei volcans de tipe corona.
Intrada en servici dau tokamak Joint European Torus (JET) que permetèt de realizar de progrès importants regardant la recèrca sus lei plasmas e la fusion termonucleara.
Descubèrta dau virus a l'origina dau sindròm de l'immunodeficiéncia aquerida (SIDA) per la còla francés de Luc Montagnier. Una partida dei descobreires (Luc Montagnier e Françoise Barré-Sinoussi) foguèron guierdonat dau Prèmi Nobel de Fisiologia ò Medecina en 2008.
Economia
modificar- 8 de genièr - Kin Jong-un, líder norcorean
- 28 de genièr - Kimmo Yliriesto, saltaire amb esquís finlandés
- 28 de genièr - Sandy, cantaira brasilièra
- 3 de genièr - Melissa Black, actritz pornografica chèca
- 2 de febrièr - Carolina Klüft, atlèta suedesa
- 10 de febrièr - Daiane dos Santos, gimnasta brasilièra
- 8 de març - Poliana Okimoto, nataira brasilièra
- 10 de març - Ellen Saint, actritz pornografica chèca
- 22 de març - Dyego Rocha Coelho, fotbolaire brasilièr
- 7 d'abril - Franck Ribéry, fotbolaire francés
- 9 d'abril - Lukáš Dlouhý, jogaire de tennis chèc
- 12 d'abril - Jelena Dokić, jogaira de tennis serbia-australiana
- 20 d'abril - Miranda Kerr, modèla australiana
- 11 de mai - Frédéric Xhonneux, atleta bèlga
- 13 de mai - Yaya Touré, fotbolaire ivorian
- 6 de junh - Gemma Bissix, actritz anglesa
- 8 de junh - Kim Clijsters, jogaira de tennis bèlga
- 15 de junh - Julia Fischer, violonista classica alemanda
- 22 de junh - Ágatha Bednarczuk, jogaira de voleibòl brasilièra
- 1 de julhet - Sheilla Castro, jogaira de voleibòl brasilièra
- 5 de julhet - Zheng Jie, jogaira de tennis chinesa
- 5 de julhet - Marcela Kloosterboer, actritz argentina
- 22 de julhet - Arsenie Todiraş, cantaire moldau (O-Zone)
- 4 d'agost - Mariusz Wlazły, jogaire de voleibòl polonés
- 6 d'agost - Robin van Persie, fotbolaire neerlandés
- 14 d'agost - Mila Kunis, actritz de cinèma e cantaira americana-ucraïniana
- 14 d'agost - Lu Yen-hsun, jogaire de tennis formosan
- 20 d'agost - Andrew Garfield, actor american
- 23 d'agost - Marianne Steinbrecher, jogaira de voleibòl brasilièra
- 11 de setembre - Vivian Jepkemoi Cheruiyot, atlèta kenyana
- 14 de setembre - Amy Winehouse, cantaira britanica (m. 2011)
- 16 de setembre - Kirsty Coventry, nataira de Zimbabwe
- 21 de setembre - Anna Favella, actritz italiana
- 23 de setembre - Emma Johansson, ciclista suedesa
- 25 de setembre - Naomi, actritz pornografica americana
- 8 de novembre - Blanka Vlašić, atlèta croata
- 10 de novembre - Miranda Lambert, cantautora de musica country americana
- 11 de novembre - Philipp Lahm, fotbolaire alemand
- 15 de novembre - Veli-Matti Lindström, saltaire amb esquís finlandés
- 20 de decembre - Lara Stone, modèla neerlandesa
- 22 de decembre - Jennifer Hawkins, modèla australiana
- 12 de genièr - Nikolai Podgorny, politician sovietic (n. 1903)
- 18 de genièr - Arturo Umberto Illia, president d'Argentina (n. 1900)
- 20 de genièr - Garrincha, pseudonim de Manuel Francisco dos Santos, fotbolaire brasilièr (n. 1933)
- 24 de genièr - George Cukor, director american de cinèma (n. 1899)
- 26 de genièr - Georges Bidault, primièr ministre de França (n. 1899)
- 27 de genièr - Louis de Funès, actor francés (n. 1899)
- 28 de genièr - Frank Forde, primièr ministre d'Austràlia (n. 1890)
- 4 de febrièr - Karen Carpenter, cantaira e musiciana americana (The Carpenters) (n. 1950)
- 25 de febrièr - Tennessee Williams, escrivan de teatre american (n. 1911)
- 1 de març - Arthur Koestler, escrivan austriac (n. 1905)
- 3 de març - Hergé, dessenhaire bèlga (n. 1907)
- 3 de març - Arthur Koestler, escrivan austriac (n. 1905)
- 9 de març - Ulf von Euler, fisiologista suedés, Prèmi Nobel (n. 1905)
- 17 de març - Haldan Keffer Hartline, fisiologista american, Prèmi Nobel (n. 1903)
- 18 de març - Umberto II, èx-rei d'Itàlia (n. 1904)
- 4 d'abril - Gloria Swanson, actritz americana (n. 1899)
- 11 d'abril - Dolores del Río, actritz mexicana (n. 1905)
- 11 d'abril - Ahmed Rushdi, cantaire paquistanés (n. 1934)
- 13 d'abril - Mercè Rodoreda, escrivan catalana (n. 1908)
- 14 d'abril - Pete Farndon, musician anglés (The Pretenders) (n. 1952)
- 30 d'abril - Muddy Waters, musician american (n. 1915)
- 2 de mai - Pridi Banomyong, primièr ministre di Tailàndia (n. 1900)
- 5 de mai - Anton Buttigieg, president de Malta (n. 1912)
- 8 de mai - John Fante, escrivan american (n. 1908)
- 14 de mai - Miguel Alemán Valdés, president de Mexic (n. 1900)
- 19 de mai - Jean Rey, president de la Comission Europèa (n. 1902)
- 22 de mai - Albert Claude, biològ bèlga, Prèmi Nobel (n. 1899)
- 23 de junh - Osvaldo Dorticós Torrado, president de Cuba (n. 1919)
- 25 de junh - Alberto Ginastera, compositor argentin (n. 1916)
- 4 de julhet - Antonio Guzmán Fernández, president de la Republica Dominicana (n. 1911)
- 11 de julhet - Ross Macdonald, escrivan american (n. 1915)
- 29 de julhet - Luis Buñuel, realizator espanhòl (n. 1900)
- 29 de julhet - David Niven, actor britanic (n. 1910)
- 17 d'agost - Ira Gershwin, compositor american (n. 1896)
- 10 de setembre - Felix Bloch, fisician soís, Prèmi Nobel (n. 1905)
- 10 de setembre - Balthazar Johannes Vorster, president e primièr ministre d'Africa del Sud (n. 1915)
- 25 de setembre - Rei Leopòld III de Belgica (n. 1901)
- 16 de novembre - Janete Clair, escrivana brasilièra de novèlas per television (n. 1925)
- 8 de decembre - Keith Holyoake, primièr ministre de Nòva Zelanda (n. 1904)
- 25 de decembre - Joan Miró, pintor catalan (n. 1893)
- 28 de decembre - Dennis Wilson, musician american (Beach Boys) (n. 1944)
- Prèmi Nobel de Fisica : Subrahmanyan Chandrasekhar, William Alfred Fowler
- Prèmi Nobel de Quimia : Henry Taube
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Barbara McClintock
- Prèmi Nobel de Literatura : William Golding
- Prèmi Nobel de la Patz : Lech Wałęsa
- Prèmi Nobel d'Economia : Gerard Debreu
