Arquitectura de von Neumann
L’arquitectura de von Neumann es un modèl per un ordinator qu'utiliza una estructura d'estocatge unica per conservar leis instruccions e lei donadas demandadas ò produchas per lo calcul. Aquelei maquinas son tanben dichas ordinator de programa enregistrat. Foguèt desvolopada en junh de 1945 per una còla d'engenhaires dirigida per lo fisician John von Neumann (1903-1957). Es formada de quatre partidas :
- una unitat aritmetica e logica (ò unitat de tractament) que realiza leis operacions de basa.
- una unitat de contraròtle cargada dau sequenciatge deis operacions.
- una memòria centrala que contèn lei donadas e lo programa necessari au foncionament de la maquina. Es devesida entre una memòria volatila (programas e donadas en cors de foncionament) e una memòria permanenta (programas e donadas de basa).
- de dispositius d'intrada-sortida que permèton de comunicar amb l'exterior.
Aquel esquèma foguèt a l'origina deis ordinators classics, dichs « sequenciaus », que dominèron lei mejans de tractament de l'informacion fins a la fin dau sègle XX.