Carbòni
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
- ↑ C ↓ Si |
| ||||||||||||||||||||||||
Generalitats | |||||||||||||||||||||||||
Nom, Simbòl, Numèro | carbòni, C, 6 | ||||||||||||||||||||||||
Tièra quimica | nonmetals | ||||||||||||||||||||||||
Grop, Periòde, Blòc | 14, 2, p | ||||||||||||||||||||||||
Aparéncia | negre (grafit) incolòr (diamant) ![]() | ||||||||||||||||||||||||
Massa atomica | 12.0107(8) g/mol | ||||||||||||||||||||||||
Configuracion electronica | 1s2 2s2 2p2 | ||||||||||||||||||||||||
Electrons per nivèl energetic | 2, 4 | ||||||||||||||||||||||||
Proprietats fisicas | |||||||||||||||||||||||||
Fasa | solid | ||||||||||||||||||||||||
Densitat (temperatura ambienta) | (grafit) 2.267 g/cm³ | ||||||||||||||||||||||||
Densitat (temperatura ambienta) | (diamant) 3.513 g/cm³ | ||||||||||||||||||||||||
Punt de fusion | ? 4300-4700 K (? °C, ? °F) | ||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullicion | subl. ? ca. 4000 K (? °C, ? °F) | ||||||||||||||||||||||||
Calor de fusion | (grafit) ? 100 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Calor de fusion | (diamant) ? 120 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Calor de vaporizacion | ? 355.8 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorifica | (25 °C) (grafit) 8.517 J/(mol·K) | ||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorifica | (25 °C) (diamant) 6.115 J/(mol·K) | ||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Proprietats atomicas | |||||||||||||||||||||||||
Estructura cristallina | exagonala | ||||||||||||||||||||||||
Estat d'oxidacion | 4, 2 (oxid leugièrament acid) | ||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 2.55 (Escala de Pauling) | ||||||||||||||||||||||||
Potencials d'ionizacion (mai) |
1èr : 1086.5 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
2nd : 2352.6 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||
3en : 4620.5 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||
Rai atomic | 70 pm | ||||||||||||||||||||||||
Rai atomic calculat | 67 pm | ||||||||||||||||||||||||
Rai covalent | 77 pm | ||||||||||||||||||||||||
Rai de Van der Waals | 170 pm | ||||||||||||||||||||||||
Informacions divèrsas | |||||||||||||||||||||||||
Magnetisme | diamagnetic | ||||||||||||||||||||||||
Conductivitat termica | (300 K) (grafit) (119–165) W/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||
Conductivitat termica | (300 K) (diamant) (900–2320) W/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||
Duretat de Mohs | (grafit) 0.5 | ||||||||||||||||||||||||
Duretat de Mohs | (diamant) 10.0 | ||||||||||||||||||||||||
Numèro CAS | 7440-44-0 | ||||||||||||||||||||||||
Isotòps pus estables | |||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Referéncias
| |||||||||||||||||||||||||
Identificants | |||||||||||||||||||||||||
|
Lo carbòni es un element quimic de simbòl C e de numèro atomic 6. Ten tres isotòps naturals :
- 12C e 13C que son estables ;
- 14C qu'es radioactiu de mièja vida 5730 annadas çò que permet de datar d'elements que fan servir de carbòni per son estructura.
Fichièr:Element 6.webm
Carbòni atom
Lo carbòni es l'element pus leugièr del grop 14 del tablèu periodic. Lo còs simple carbòni presenta mantuna formas allotropicas dont principalament lo grafit e lo diamant. L'element carbòni forma divèrs compausats inorganics coma lo dioxid de carbòni CO2, e una granda varietat de compausats organics e de polimèrs. Es l'element de basa de totas las formas de vida conegudas.
Lo carbòni es lo 4en element pus abondant dins l'univèrs e lo 15en pus abondant dins la crosta terrèstra. Es present sus Tèrra a l'estat de còs simple (carbon e diamants), de compausats inorganics (CO2) e de compausats organics (biomassa, petròli e gas natural).