Batalha de Dnièpre

La batalha de Dnièpre foguèt una batalha de la Segonda Guèrra Mondiala que se debanèt dau 24 d'aost au 23 de decembre de 1943. Iniciada per lei Sovietics après la batalha de Korsk (5 de julhet - 23 d'aost de 1943), èra destinada a liberar una partida dau territòri ucraïnian. Per aquò, l'Armada Roja mobilizèt au mens 2,65 milions d'òmes principalament comandats per Konstantin Rokossovsky, Ivan Konev e Nikolai Vatutin. En fàcia, l'Aisse alinhava au mens 1,25 milions d'òmes, principalament d'unitats alemandas e romanesas, dirigidas per Erich von Manstein. Mobilizant quatre milions d'òmes dins lei dos camps sus un front de 1 400 quilomètres, la batalha es de còps considerada coma lo combat pus important e pus saunós de l'istòria umana.

Soudats sovietics passant Dnièpre sus de radèus.
Soudats alemands installats dins de posicions defensivas lòng de la riba de Dnièpre.

Leis Alemands avián descubèrt la menaça sovietica durant l'estiu e de trabalhs de fortificacions comencèron lo 11 d'aost. Pasmens, aquò èra pas sufisent per establir una linha defensiva pron densa per arrestar l'ataca sus tota la longor dau frònt e la Wehrmacht concentrèt donc seis esfòrç sus lei zònas pus menaçadas. De mai, a partir dau 7 de setembre, leis Alemands pilhèron lei territòris abandonats per alentir l'avançada de son adversari.

Gràcias a sa superioritat numerica e materiala, l'ofensiva sovietica obtenguèt de succès mai se turtèt a una resisténcia ben organizada dins lei vilas e a l'entorn dei posicions autas. Per exemple, la garnison de Poltava rebutèt totei leis atacas de l'Armada Roja e foguèt finalament necessari de trobar un mejan per contornejar l'endrech. Pasmens, lo 15 de setembre, Hitler autorizèt la retirada de totei leis unitats de l'Aisse sus la riba drecha de Dnièpre. Lo 24 de setembre, un assaut aeroportat sovietic s'acabèt per una revirada saunosa mai permetèt de dispersar una partida dei fòrças mecanizadas alemandas.

Per passar lo fluvi, lei Sovietics decidèron de multiplicar leis atacas. Aquò entraïnèt de pèrdas importantas car mai d'una ofensiva foguèt rebutada per de posicions ben fortificadas. Pasmens, certaneis unitats sovietics poguèron s'infiltrar e una premiera tèsta de pònt foguèt formada lo 22 de setembre dins lei paluns de Pripet. Dos jorns pus tard, una segonda tèsta de pònt foguèt ocupada a Dniprodzerjynsk. Puei, lei linhas alemandas aguèron de dificultats per arrestar totei leis assauts sovietics e 23 tèstas de pònt èran recensadas a la fin de setembre. Leis Alemands assaièron d'anientar aquelei posicions amb d'atacas mesclant blindats e aviacion mai l'artilhariá sovietica empediguèt la destruccion totala dei tèstas de pònt.

Lei tropas situadas sus l'ala septentrionala de l'ataca sovietica, menadas per Vatutin, arribèron dins la region de Kiev lo 5 de novembre. La vila èra un enjòc de l'ofensiva mai foguèt defenduda per una garnison alemanda combativa. Per redurre aquela resisténcia, lei Sovietics avancèron mai vèrs l'oèst en direccion de Jitomir, de Korosten, de Berditchev e de Fastov. Aquò menaçava lo camin de fèrre que permetiá d'avitalhar lo Grop d'Armadas Centre de la Wehrmacht. L'arribada de renfòrç blindats alemands permetèt a l'Aisse d'establir de defensas fòrtas e de combats opausèron lei carris dei dos camps fins a la sason dei pluejas.

Lei combats reprenguèron lo 5 de decembre amb una ataca alemanda que permetèt a la Wehrmacht de reconquistar Korosten e de menaçar Fastov. Pasmens, lei Sovietics obtenguèron a son torn de renfòrç e la còntra-ofensiva alemanda foguèt arrestada. Aquò entraïnèt l'abandon de Kiev per leis Alemands e la fin de la batalha. Lei pèrdas umanas foguèron importantas dins lei dos camps. Lei Sovietics perdiguèron aperaquí 300 000 tuats e 900 000 bleçats e l'Axe entre 400 000 e 1 200 000 d'òmes (tuats, bleçats ò presoniers).

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar