1954
1954 | |
---|---|
Ans : 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1954 del calendièr gregorian.
EvenimentsModificar
OccitàniaModificar
FrançaModificar
EuròpaModificar
AmericaModificar
ColómbiaModificar
Extension dau drech de vòte ai fremas.
Estats Units d'AmericaModificar
Dins leis Estats dau sud, la question raciala èra tornarmai venguda un subjècte d'actualitat car lei Negres estatsunidencs, qu'avián largament participat a la victòria durant la Segonda Guèrra Mondiala, volián d'ara endavant obtenir de drechs egaus an aquelei dei Blancs. Divèrseis afaires èran en cors de jutjament mai dins lo corrent de l'annada, la Cort Suprèma deis Estats Units publiquèt una decision importanta (Brown v. Board of Education) que declarèt inconstitucionala la segregacion dins leis escòlas publicas. En despiech de protestations fòrça violentas dei Blancs dau Sud, aquò foguèt una etapa decisiva dins la lucha còntra lo segregacionisme estatsunidenc que foguèt pauc a pauc declarat illegau durant leis ans 1950-1960 (→ 1955 e 1957).
AsiaModificar
CambòtjaModificar
Participacion dau govèrn dau rèi Norodom Sihanouk a la conferéncia de Genèva e ai negociacions regardant la fin de la Guèrra d'Indochina. Cambòtja obtenguèt lo retirament dei fòrças francesas e vietnamianas de son territòri e deguèt tanben abandonar lei regions ocupadas dins lei país vesins. Obtenguèt pereu la desmobilizacion ò l'exili dei Khmers issarak. En revènge, de tensions apareguèron ambé lei delegacions comunistas que volián un Cambòtja neutre e demandavan donc egalament la partença dei tropas estatsunidencas estacionadas en Cambòtja. Phnom Penh refusèt aqueu retirament mai acceptèt de pas participar a una aliança militara ni d'autorizar l'installacion permanenta de tropas estrangieras sus lo sieu territòri. Enfin, leis acòrds adoptèron lo principi d'eleccions generalas en 1955.
PaquistanModificar
Extension dau drech de vòte ai fremas.
SiriaModificar
Extension dau drech de vòte ai fremas.
ArtsModificar
Sciéncias e tecnicasModificar
ClimatologiaModificar
Publicacion per lo Japonés Ukichiro Nakaya (1900-1962) d'un diagrama permetent d'establir un liame entre la formacion de flòcs de nèu, la temperatura e la saturacion de vapor d'aiga. Aquò foguèt la premiera explicacion vertadiera de la formacion dei cristaus de nèu.
EnergiaModificar
Intrada en servici de la centrala sovietica d'Obninsk (27 de junh), premiera centrala nucleara operacionala dau mond. França e lo Reiaume Unit imitèron lei Sovietics en 1956 e leis Estats Units d'America en 1957.
InformaticaModificar
Invencion dau lengatge de programacion Fortran per l'informatician estatsunidenc John Backus (1924-2007).
EconomiaModificar
NaissençasModificar
- 9 de genièr - Mirza Delibašić, basquetbolaire bosniac (m. 2001)
- 15 de febrièr - Matt Groening, dessenhaire american, creator dels Simpsons
- 18 de febrièr - John Travolta, actor american
- 23 de febrièr - Víktor Ioshchenko, president d'Ucraïna
- 26 de febrièr - Recep Tayyip Erdoğan, primièr ministre de Turquia
- 26 de febrièr - Stina Ekblad, actritz finlandesa
- 4 de març - François Fillon, primièr ministre de França
- 9 de març - Carlos Ghosn, administrator de Renault e Nissan
- 13 de març - Sergei Sidorsky, primièr ministre de Bielorussia
- 4 d'abril - Abdelilah Benkirane, primièr ministre de Marròc
- 7 d'abril - Jackie Chan, actor de Hong Kong
- 10 d'abril - Jouko Törmänen,sautaire amb esquís finlandés (m. 2015)
- 23 d'abril - Michael Moore, realizator american
- 29 d'abril - Jerry Seinfeld, actor e comediant american
- 1 de mai - Ray Parker Jr., cantaire, compositor e musician american
- 1 de mai - Frédéric Chichin, musician francés (m. 2007)
- 20 de mai - Esko Aho, primièr ministre de Finlàndia
- 22 de mai - Shuji Nakamura, fisician japonés, Prèmi Nobel
- 31 de mai - Vicki Sue Robinson, cantaira e actritz americana (m. 2000)
- 15 de junh - Daniyal Akhmetov, primièr ministre de Cazacstan
- 17 de junh - Nguyễn Xuân Phúc, primièr ministre de Vietnam
- 18 de junh - Magnus Uggla, musician de rock suedés
- 21 de junh - Anne Kirkbride, actritz americana (m. 2015)
- 26 de junh - Catherine Samba-Panza, president de Centrafrica
- 30 de junh - Serzh Sargsyan, president d'Armenia
- 10 de julhet - Neil Tennant, cantaire britanic (Pet Shop Boys)
- 17 de julhet - Angela Merkel, cancelièra d'Alemanha
- 17 de julhet - Edward Natapei, politician de Vanuatu
- 28 de julhet - Hugo Chávez Frías, president de Veneçuèla (m. 2013)
- 12 d'agost - François Hollande, president de França
- 16 d'agost - James Cameron, realizator canadian
- 17 d'agost - Andrés Pastrana Arango, president de Colómbia
- 30 d'agost - Aleksander Lukashenka, president de Bielorussia
- 31 d'agost - Robert Kocharyan, president d'Armenia
- 1 de setembre - Filip Vujanović, president de Montenegro
- 21 de setembre - Shinzo Abe, primièr ministre de Japon
- 26 de setembre - Sérgio Valle Duarte, artista brasilièr
- 3 d'octobre - Stevie Ray Vaughan, musician american (m. 1990)
- 10 d'octobre - David Lee Roth, cantaire e compositor american (Van Halen)
- 10 d'octobre - Geneviève Fioraso, politiciana francesa
- 18 d'octobre - Édouard Stern, financista francés (m. 2005)
- 6 de novembre - Mango, cantaire e compositor italian (m. 2014)
- 8 de novembre - Michael D. Brown, politician ameeican
- 14 de novembre - Condoleezza Rice, politiciana americana
- 15 de novembre - Aleksander Kwaśniewski, president de Polonha
- 24 de novembre - Emir Kusturica, realizator sèrbe
- 9 de decembre - Jean-Claude Juncker, primièr ministre de Luxemborg
- 24 de decembre - José María Figueres Olsen, president de Còsta Rica
- 28 de decembre - Denzel Washington, actor american
- ? Daouda Malam Wanké, president de Nigèr (m. 2004)
DecèssesModificar
- 6 de genièr - Maurici Leenhardt, religiós protestant e etnològ occitan (n. 1878)
- 2 de febrièr - Hella Wuolijoki, escrivan finlandés (n. 1864)
- 19 de febrièr - Axel Pehrsson-Bramstorp, primièr ministre de Suècia (n. 1883)
- 7 de març - Otto Diels, quimista alemand, Prèmi Nobel (n. 1876)
- 10 d'abril - Auguste Lumière, inventor francés (n. 1862)
- 28 d'abril - Léon Jouhaux, sindicalista francés, Prèmi Nobel de la Patz (n. 1879)
- 14 de mai - Heinz Guderian, militar alemand (n. 1888)
- 26 de mai - Omer Nishani, cap d'Estat d'Albania (n. 1887)
- 7 de junh - Alan Turing, matematician britanic (n. 1912)
- 13 de julhet - Frida Kahlo, pintor mexican (n. 1907)
- 14 de julhet - Jacinto Benavente, escrivan espanhòl, Prèmi Nobel (n. 1866)
- 19 d'agost - Alcide De Gasperi, primièr ministre d'Itàlia (n. 1881)
- 24 d'agost - Getúlio Vargas, president brasilièr (n. 1882)
- 8 de setembre - André Derain, pintor francés (n. 1880)
- 22 d'octobre - Oswald de Andrade, escrivan brasilièr (n. 1890)
- 3 de novembre - Henri Matisse, pintor francés (n. 1869)
- 13 de novembre - Paul Ludwig Ewald von Kleist, marescal alemand (n. 1881)
- 17 de novembre - Felipe Molas López, president de Paraguai (n. 1901)
- 28 de novembre - Enrico Fermi, fisician italian-american, Prèmi Nobel en 1938 (n. 1901)
- 30 de novembre - Wilhelm Furtwängler, cap d'orquèstra alemand (n. 1886)
- 19 de decembre - Frans Gunnar Bengtsson, escrivan suedés (n. 1894)
- Pau-Loís Granier, poèta lemosin (n.1879)
Prèmi NobelModificar
- Prèmi Nobel de Fisica : Max Born, Walther Bothe
- Prèmi Nobel de Quimia : Linus Carl Pauling
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : John Franklin Enders, Thomas Huckle Weller, Frederick Chapman Robbins
- Prèmi Nobel de Literatura : Ernest Hemingway
- Prèmi Nobel de la Patz : Naut Comissariat de las Nacions Unidas pels Refugiats