Tolon
![]() |
Vila d'Occitània | ![]() |
Tolon | |||||
---|---|---|---|---|---|
Vista generala de Tolon. | |||||
| |||||
| |||||
Geografia fisica | |||||
| |||||
Coordenadas | 43° 07′ 20″ N, 5° 55′ 48″ E | ||||
Superfícia | 42,84 km² | ||||
Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
584 m 30 m 0 m | ||||
Geografia politica | |||||
País | Provença ![]() | ||||
Estat | ![]() | ||||
Region 93 |
Provença Aups e Còsta d'Azur ![]() | ||||
Departament 83 |
Var ![]() | ||||
Arrondiment 832 |
Tolon (capluòc) | ||||
Canton 8399 |
Burèu centralizator de 4 cantons | ||||
Intercom 248300543 |
Metropòli de Tolon Provença Mediterranèa (residéncia) | ||||
Cònsol | Ubèrt Falco (2020-2026) | ||||
Geografia umana | |||||
Populacion Populacion totala (2018) |
176 198 ab. 178 065 ab. | ||||
Densitat | 3 822,6 ab./km² | ||||
Autras informacions | |||||
Gentilici | tolonenc -a Toulonnais - Toulonnaises en francés | ||||
Còde INSEE | 83137 | ||||
http://www.toulon.com/ |
Tolon[1] (Touloun en nòrma mistralenca ; Toulon en francés) es una vila d'Occitània, en Provença, en riba de la mar Mediterranèa. Es au fons d'una baia, la Rada de Tolon, e aquela situacion n'a fach un pòrt militar fòrça important.
Es la prefectura dau departament de Var despuei 1974. Tolon a 176198 estatjants en 2018 e n'a 575 347 (2017) dins l'aglomeracion: es la cinquena aglomeracion occitana (tanben es la novena aglomeracion francesa e la quinzena comuna intra muros).
Lo pòrt es lo premier per lo trafic amb Corsega.
Tolon possedís tanben una universitat e acampa quauqueis escòlas d'engenhaires e un conservatòri.
Se destacan tanben l'Estadi Mayol e l'Opèra.
Sa devisa es en latin : Concordia parva crescunt (« amb la concòrdia, creisson lei pichonei causas »).
Lo gentilici es tolonenc -a.
GeografiaModificar
Geografia fisica e idrografiaModificar
La vila de Tolon si situa entre la Rada de Tolon au sud e lo Mont Faron au nòrd. D'una superficia de 42,84 km², lo territòri comuna a una forma rectangulara. Es bordat per La Sanha de Mar, Oliulas, Evenós, Lo Revèst leis Aigas, La Valeta, La Garda, Lo Pradet e la Mar Mediterranèa. Son ocupacion es dictada per lo relèu e per lei règlas de proteccion de l'arsenau militar. Lo sector dau Mont Faron (514 m), cima pus auta de la vila, es ansin pauc abitat car la zòna, lòngtemps utilizada per lei militars, es unicament accessibla per una rota de sens unic o per un teleferic urban. Uei, l'i trobam un ensemble de fortificacions, un musèu dau Desbarcament de Provença, un zòo e d'endrechs reservats ai lesers (escalada...).
En revènge, lo litorau es densement poblat. Lo centre de la vila es articulat a l'entorn de la Rada, pòrt naturau situat entre la Lenga de Gienh e la peninsula de Sant Mandrier de Mar. Dins la partida istorica, lo plan dau bastit mòstra encara lei rèstas de doas encenchas de fortificacions : una pichona fortificacion medievala que delimita la vila vièlha (lo barri medievau) e que, vista de la mar semblava un castèu, e una fortificacion modèrna de Vauban que ne demòran que pauc de tròç, mai que mai la Pòrta d'Itàlia. Uei, la zòna urbanizada compta ansin amb un ensemble de barris que seguisson un aisse èst-oèst que correspònd a la circulacion litorala, pus simpla qu'aquela en direccion dei relèus septentrionaus :
- a l'èst : lo Morrilhon, ancian quartier de palunalhas e d'entrepaus amb tres fòrts e de plajas, Sant Joan de Var, Ròda e Brunet.
- a l'oèst : Beucaire, lo Pont Nòu, lo Pont de Làs (Tolon), l'Escalhon, divèrsei quartiers residenciaus e de banlègas.
L'idrografia es dominada per dos riulets. Lo pus lòng es l'Aigotier qu'es un fluvi litorau de 15 km que si gita dins la Rada[2]. Son liech seguís un camin èst-oèst que passa dins la màger part dei quartiers orientaus e centraus de la Tolon. Es tanben sonat « Rius deis amoriers », malinterpretat en francés coma lo « Riu deis amorós ». Lo segond es lo Làs, un fluvi litorau de 12 km[3]. Son liech seguís un aisse nòrd-sud entre lo Lac dau Revèst e la Rada.
Organizacion generala de la vilaModificar
La vila istoricaModificar
La vila istorica si situa entre lo baloard Comandant-Nicolau au nòrd, la carriera de la Republica au sud, la carriera dei Dardanèls a l'oèst e lei carrieras Franklin-Roosevelt e Comandant-Marchand a l'èst. Lo baloard d'Estraborg marca lo limit entre la vila bassa au sud e la vila auta au nòrd. La vila auta, caracterizada per una arquitectura d'estil haussmanian, es lo centre principau de la vila (bancas, grands magazins, opèra, musèus...). La vila bassa a gardat un aspècte pus medievau. Es una zòna marchanda e pedona que conoís una certana pauperizacion dempuei leis ans 1970.
Lei borgadas istoricasModificar
Tolon a quatre borgadas istoricas que forman, amb la vila istorica, lo grand centre urban de l'aglomeracion :
- lo Morrilhon, au sud-èst, a l'origina un vilatge de pescaires, es vengut una zòna residenciala. Es un important quartier de la vida nuechenca tolonenca.
- la Ròda, a l'èst, èra un barri de barracas au començament dau sègle XX. Uei, es totjorn un quartier popular mai d'infrastructuras modèrnas i son estadas construchas dempuei leis ans 1970.
- Sant Joan dau Var, a l'èst dei doas premierei borgadas, es egalament un quartier popular. En causa de la distància amb lo centre de Tolon, es vengut un centre segondari de la vila. Es estructurat a l'entorn de l'aisse marchand Cuzin-Joffre.
- lo Pònt dau Làs es l'unica borgada istorica que si situa a l'oèst dau centre istoric. Es organizat a l'entorn de la carriera dau XVen Còrs. Puslèu popular, es un quartier residenciau e comerçant.
Lei quartiers periferics modèrnesModificar
Lei quartiers periferics son generalament pus recents. Foguèron bastits per respòndre a la creissença demografica de l'aglomeracion, sovent dins de zònas agricòlas ancianas. Pasmens, quauquei quartiers foguèron desvolopats a partir d'un masatge ja existent. Aquelei quartiers son principalament de zònas residencialas. La mixitat sociala i es sovent febla. Per exemple, lo cap Brun es reservat ai classas aisadas de la vila.
La partida militaraModificar
Lo pòrt militat de Tolon es la principala basa navala de la marina militara francesa. Fondat durant lo rèine de Loís XIV, ocupa una partida importanta dau centre de la vila. En particular, es lo pòrt de basa dau pòrta-avions Charles de Gaulle, de tres pòrta-elicoptèrs, de sièis sosmarins nuclears d'ataca e de plusors fregatas. Per aquò, la basa dispausa d'installacions terrèstras importantas que li permèton d'assegurar la maintenança dei naviris, de lotjar lei personaus e d'assostar lei centres de comandament.
La dimension militara de Tolon es un element centrau de la geografia e de l'istòria de la vila. D'efiech, en causa de son importància estrategica, la basa a totjorn assostat de desenaus de miliers de militars (23 000 òmes en 2011) que representan una part significativa de la populacion totala de la vila. De mai, totjorn en causa d'aquela importància, l'ensemble de la region es estat fortificat.
ClimaModificar
Tolon es una dei vilas pus caudas e ensorelhadas d'Occitània amb una temperatura anuala mejana de 15,9 °C. Segon la classificacion de Köppen, lo clima li es de tipe mediterranèu Csa amb d'estius eissuchs e cauds e d'ivèrns doç e umids. Lei precipitacions anualas mejanas son de 665 mm. Coma dins lo rèsta de Provença, son concentradas sus un periòde anant de setembre a mai. Lei pluejas an sovent un caractèr achavanit que pòt entraïnar d'inondacions. La nèu es excepcionala e dura gaire au sòu[4]. Lei geladas son tanben raras[5].
IstòriaModificar
- Ocupada tre l'epòca dei Ligurs, Telo Martius (de Telo, la divessa dei fònts — o dau latin tol, bas de còla — e Martius, en onor dau Dieu de la guèrra Mars), es una dei doas tenchurariás de porpra de l'Empèri Roman.
- Après lo restacament de Provença au reiaume de França, Tolon devèn un luòc de construccion navala e la rada es emmerçada per assostar de flòtas militaras.
- 1348 : chaple dei jusieus de la carriera de la jutariá, bocs emissaris dins lo contèxte de l'epidémia de pèsta.
- 1524: bastisson la Torre Reiala. En 1543, per gardar a sa disposicion la flòta otomana de Barbarossa, lo rei Francés I l'autoriza a ivernar a Tolon, vujat de seis abitants. Es un escàndol per l'Euròpa crestiana.
- 1707: Tolon resistís durant l'invasion de Provença per leis emperiaus menats per lo Duc de Savòia e lo Prince Eugèni pendent la Guèrra de Succession d'Espanha.
- 1720: a causa de la pèsta venguda de Marselha, 13 000 personas mòron, valent a dire, aperaquí la mitat de la populacion.
- 1793 : liurada ai Britanics, la vila es considerada coma traïdora a la Revolucion Francesa e pèrd lo títol de prefectura, que lo transferisson a Draguinhan. Napoleon Bonaparte se destria durant lo sètge.
- 1944 : liberacion de Tolon amb l'armada dau generau Jean de Lattre de Tassigny.
- Après 1945 : arribada de fòrça Pès Negres d'Argeria e desvolopament de quartiers novèus e en particular dau Pichon Chicago e rason dau creis de la delinquéncia.
- 1974 : Tolon recupèra la foncion e lo títol de prefectura.
- 1959-1985 : Maurici Arreckx premier cònsol amb una marrida reputacion dins leis afars e la corrupcion.
- 1995-2001 : gestion de la vila per lo Front Nacional, partit francés d'extrèma drecha.
- 2001 : desfacha dau premier cònsol frontista e eleccion de son successor Hubert Falco.
AdministracionModificar
DemografiaModificar
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1841 | 1846 | 1851 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
19 000 | 22 000 | 28 170 | 30 798 | 33 885 | 35 322 | 45 449 | 62 941 | 69 474
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1856 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
83 705 | 84 601 | 77 126 | 74 800 | 70 509 | 70 103 | 70 122 | 77 747 | 95 276
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
101 602 | 103 549 | 104 582 | 106 331 | 115 120 | 133 263 | 150 310 | 125 742 | 141 117
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
161 786 |
174 746 |
181 801 |
179 423 |
167 619 |
160 639 |
167 816 |
166 537 |
166 733 169 010 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2009 | 2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
165 514 167 813 |
164 532 166 851 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE |
- En 2018 la populacion èra de 176198 abitants.
Monuments, musèus e luòcs toristicsModificar
.
Edificis religiósModificar
MonumentsModificar
- Pòrta d'Itàlia (traversada per Napoleon en partent per lei campanhas d'Itàlia)
- Anciana Pòrta de l'Arsenau (uei pòrta dau Musèu de la Marina ; foguèt desplaçada en blòts en 1976 ).
- Torre Reiala
- Estatua de l'engèni de la navegacion (escaissada Amiral de Cul-vers-ville)
ParguesModificar
- Jardin Alexandre Ier
- Pargue deis Aucèus
- Pargue dei Liças
Musèus e luòcs d'espaçamentModificar
- Estadi Mayol
- Musèu de la Marina
- Musèu dau Vièlh Tolon (dins l'ancian evescat, subre lo Cors Lafaieta, amb l'Escòla de la Targa)
- Musèu deis Arts Asiatics
- Opèra de Tolon
- Plajas dau Morrilhon
- Teatre Liberté
- Teleferic dau Mont Faron
- Zòo dau Mont Faron
CulturaModificar
- Escòla de la Targa : mantenença felibrenca de Tolon.
- Ambassade de Provence : acamp culturau subre Provença deseparat de tota question linguistica.
- Centre Dramatic Occitan, fondat per Andrieu Neyton, rèsta dins lo Teatre Méditerranée, Espace Comédia.
- Lo Ceucle Occitan 83 : dins la mesma comunautat d'aglomeracion, mai centrat subre La Sanha de Mar.
.
CançonModificar
TeatreModificar
Lo Grolier Bel Esprit, ò Suseta e Tribòr es una pèça de teatre majora dins l'istòria de la literatura occitana, creada a Tolon en 1789 per Estève Pelabon.
Institucion academica a TolonModificar
- Universitat de Tolon : fondada en 1979 amb de sucursalas dins d'autrei vilas varesas.
Personalitats naissudas o liadas a TolonModificar
- Estève Pelabon : escrivan dramatic occitan.
- Barry : violonaire cec e cantaire de lengas occitana e francesa dau pòrt (mençonat per Pèire Letuaire).
- Pèire Letuaire : dessenhaire, professor e illustrator.
- Victor Quintius Toron : escrivan de lenga occitana.
- Vincent Cordoan : un dei majors pintres provençaus e dei subjèctes de Provença.
- Carles Poncy : poèta muraire e autodidacte.
- Joan Aicard : escrivan de lenga francesa.
- Félix Mayol : cantaire e mecènas de l'estadi que pòrta son nom a Tolon.
- Raimu : actor provençau.
- Pèire Fontan : escrivan provençau e Majorau dau Felibritge.
- Enric Espieux : escrivan occitan.
- Gui Denielou : oficier de marina, combatent dins lei fòrças liuras durant la Segonda Guèrra Mondiala e engenhaire, fondator de l'Universitat de Tecnologia de Compenha.
- Gilbert Bécaud, naissut Francés Silly (François Silly), cantaire de varietat qu'evoquèt dins una de sei cançons lo mercat provençau de Tolon.
- Mireille Darc : actritz provençala de lenga francesa.
- Marcèu Rufo : pedopsiquiatre.
- Camelia Jordana : cantaira.
- Kungs, naissut Valentin Brunel : DJ e productor musical
EspòrtModificar
Tolon es l'ostau d'una deis equipas majoras de rugbi d'Occitània : lo Rugby Club Tolonenc qu'a son estadi (l'Estadi Mayol) dins lo quartièr que pòrta son nom.
PremsaModificar
Lei 2 principaus jornaus de Tolon son Var-Matin (edicion locala de Nice-Matin) e La Marseillaise.
Premsa en occitan provençauModificar
- La Targo (la "targa") - sotatitolat Revisto prouvençalo, "revista provençala" - es la publicacion bisannuala de l'Escòla de la Targa e dau Felibritge.
- Lo Cebier / Lou Cebié - sotatitolat La Letra Occitanista - : publicacion politica mensuala ligada amb lo Partit Occitan gavidat per Girard Tautil.
GastronomiaModificar
Coma ciutat provençala,Tolon es una tèrra onte se manja d'alhòli, onte se fa de castanhada e onte se manja lei Tretze dessèrts de Calenda. Un plat fòrça tipic de Tolon (e partejat amb la Mediterranèa fins a Gènoa e tanben amb Argentina e Uruguai per l'immigracion) es la cada : se tracta d'una mena de galeta cauda de farina de céser.
EmbessonatgesModificar
- La Spezia Itàlia dempuei lo 25 d'octobre de 1958.
- Mannheim Alemanha dempuei lo 25 d'octobre de 1958.
- Norfolk Estats Units dempuei lo 21 de decembre de 1988.
- Kronstadt Russia dempuei lo 26 de setembre de 1996.
- Khemisset Marròc dempuei 2005.
GalariáModificar
Lei cariatidas de l'escultor Pèire Puget
Luòcs e monumentsModificar
Personalitats liadas ambé la comunaModificar
BibliografiaModificar
- Michel Vergé-Franceschi, Toulon – Port Royal (1481–1789). Ed. Tallandier, 2002.
- Aldo Bastié, Histoire de la Provence, Ed. Ouest-France, 2001.
- Cyrille Roumagnac, L'Arsenal de Toulon et la Royale, Ed. Alan Sutton, 2001.
- Jean-Pierre Thiollet, Le Chevallier à découvert, Ed. Laurens, 1998.
- Maurice Arreckx, Vivre sa ville, Ed. La Table ronde, 1982 ; Toulon, ma passion, 1985.
Vèire tanbenModificar
Liames extèrnesModificar
NòtasModificar
- ↑ Diccionari provençau-francés, CREO-ESCOMESSA
- ↑ Base de données Sandre, fiche « L'Eygoutier », consultada lo 19 d'octòbre de 2022, [1].
- ↑ Base de données Sandre, fiche « Rivière neuve », consultada lo 19 d'octòbre de 2022, [2].
- ↑ En mejana, sus lo periòde 1981-2010, de tombadas de nèu èran observadas 1,5 j/an.
- ↑ En mejana, sus lo periòde 1981-2010, de geladas son observadas 2,9 j/an.