Tolon

una comuna francesa

Flag of Occitania (with star).svg Vila d'Occitània Blason Languedoc.svg

Tolon
Toulon

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
RadeToulon.JPG
Vista generala de Tolon.
Flag of Toulon.svg
Blason ville fr Toulon (Var).svg
Bandièra
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 07′ 20″ N, 5° 55′ 48″ E
Superfícia 42,84 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
584 m
30 m
0 m
Geografia politica
País Provença Armas de Provença
Estat Bandièra de França França
Region
93
Provença Aups e Còsta d'Azur Blason région fr Provence-Alpes-Côte d'Azur.svg
Departament
83
Var Armas deu Departament de Var
Arrondiment
832
Tolon
(capluòc)
Canton
8399
Burèu centralizator de 4 cantons
Intercom
248300543
Metropòli de Tolon Provença Mediterranèa (residéncia)
Cònsol Josée Massi
(2023-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
176 198 ab.
Evolucion de la populacion

178 065 ab.
Densitat 3 822,6 ab./km²
Autras informacions
Gentilici tolonenc -a
Toulonnais - Toulonnaises en francés
Còde INSEE 83137
http://www.toulon.com/

Tolon[1] (Toulon en francés) es una vila d'Occitània, en Provença, en riba de la mar Mediterranèa. Es au fons d'una baia, la Rada de Tolon, e aquela situacion n'a fach un pòrt militar fòrça important.

La plaça de la Libertat de Tolon.

Es la prefectura dau departament de Var despuei 1974. Tolon a 176198 estatjants en 2018 e n'a 575 347 (2017) dins l'aglomeracion: es la cinquena aglomeracion occitana (tanben es la novena aglomeracion francesa e la quinzena comuna intra muros).

Lo pòrt es lo premier per lo trafic amb Corsega.

Tolon possedís tanben una universitat e acampa quauqueis escòlas d'engenhaires e un conservatòri.

Si destacan tanben l'Estadi Mayol e l'Opèra.

Sa devisa es en latin : Concordia parva crescunt (« amb la concòrdia, creisson lei pichonei causas »).

Lo gentilici es tolonenc -a.

GeografiaModificar

Geografia fisica e idrografiaModificar

 
Mont Faron
 
Teleferic dau Mont Faron

La vila de Tolon si situa entre la Rada de Tolon au sud e lo Mont Faron au nòrd. D'una superficia de 42,84 km², lo territòri comuna a una forma rectangulara. Es bordat per La Sanha de Mar, Oliulas, Evenós, Lo Revèst leis Aigas, La Valeta, La Garda, Lo Pradet e la Mar Mediterranèa. Son ocupacion es dictada per lo relèu e per lei règlas de proteccion de l'arsenau militar. Lo sector dau Mont Faron (514 m), cima pus auta de la vila, es ansin pauc abitat car la zòna, lòngtemps utilizada per lei militars, es unicament accessibla per una rota de sens unic o per un teleferic urban. Uei, l'i trobam un ensemble de fortificacions, un musèu dau Desbarcament de Provença, un zòo e d'endrechs reservats ai lesers (escalada...).

En revenge, lo litorau es densement poblat. Lo centre de la vila es articulat a l'entorn de la Rada, pòrt naturau situat entre la Lenga de Gienh e la peninsula de Sant Mandrier de Mar. Dins la partida istorica, lo plan dau bastit mòstra encara lei rèstas de doas encenchas de fortificacions : una pichona fortificacion medievala que delimita la vila vièlha (lo barri medievau) e que, vista de la mar semblava un castèu, e una fortificacion modèrna de Vauban que ne demòran que pauc de tròç, mai que mai la Pòrta d'Itàlia. Uei, la zòna urbanizada compta ansin amb un ensemble de barris que seguisson un aisse èst-oèst que correspònd a la circulacion litorala, pus simpla qu'aquela en direccion dei relèus septentrionaus :

L'idrografia es dominada per dos riulets. Lo pus lòng es l'Aigotier qu'es un fluvi litorau de 15 km que si gita dins la Rada[2]. Son liech seguís un camin èst-oèst que passa dins la màger part dei quartiers orientaus e centraus de la Tolon. Es tanben sonat « Rius deis amoriers », malinterpretat en francés coma lo « Riu deis amorós ». Lo segond es lo Làs, un fluvi litorau de 12 km[3]. Son liech seguís un aisse nòrd-sud entre lo Lac dau Revèst e la Rada.

Organizacion generala de la vilaModificar

 
Carta de Tolon

La vila istoricaModificar

La vila istorica si situa entre lo baloard Comandant-Nicolau au nòrd, la carriera de la Republica au sud, la carriera dei Dardanèls a l'oèst e lei carrieras Franklin-Roosevelt e Comandant-Marchand a l'èst. Lo baloard d'Estraborg marca lo limit entre la vila bassa au sud e la vila auta au nòrd. La vila auta, caracterizada per una arquitectura d'estil haussmanian, es lo centre principau de la vila (bancas, grands magazins, opèra, musèus...). La vila bassa a gardat un aspècte pus medievau. Es una zòna marchanda e pedona que conoís una certana pauperizacion dempuei leis ans 1970.

Lei borgadas istoricasModificar

Tolon a quatre borgadas istoricas que forman, amb la vila istorica, lo grand centre urban de l'aglomeracion :

  • lo Morrilhon, au sud-èst, a l'origina un vilatge de pescaires, es vengut una zòna residenciala. Es un important quartier de la vida nuechenca tolonenca.
  • la Ròda, a l'èst, èra un barri de barracas au començament dau sègle XX. Uei, es totjorn un quartier popular mai d'infrastructuras modèrnas li son estadas construchas dempuei leis ans 1970.
  • Sant Joan dau Var, a l'èst dei doas premierei borgadas, es egalament un quartier popular. En causa de la distància amb lo centre de Tolon, es vengut un centre segondari de la vila. Es estructurat a l'entorn de l'aisse marchand Cuzin-Joffre.
  • lo Pònt dau Làs es l'unica borgada istorica que si situa a l'oèst dau centre istoric. Es organizat a l'entorn de la carriera dau XVen Còrs. Puslèu popular, es un quartier residenciau e comerçant.

Lei quartiers periferics modèrnesModificar

Lei quartiers periferics son generalament pus recents. Foguèron bastits per respòndre a la creissença demografica de l'aglomeracion, sovent dins de zònas agricòlas ancianas. Pasmens, quauquei quartiers foguèron desvolopats a partir d'un masatge ja existent. Aquelei quartiers son principalament de zònas residencialas. La mixitat sociala i es sovent febla. Per exemple, lo cap Brun es reservat ai classas aisadas de la vila.

La partida militaraModificar

 
Lo pòrt militar de Tolon en 2009
Article principal : Pòrt militar de Tolon.

Lo pòrt militar de Tolon es la principala basa navala de la marina militara francesa. Fondat durant lo rèine de Loís XIV, ocupa una partida importanta dau centre de la vila. En particular, es lo pòrt de basa dau pòrta-avions Charles de Gaulle, de tres pòrta-elicoptèrs, de sièis sosmarins nuclears d'ataca e de plusors fregatas. Per aquò, la basa dispausa d'installacions terrèstras importantas que li permèton d'assegurar la maintenança dei naviris, de lotjar lei personaus e d'assostar lei centres de comandament.

La dimension militara de Tolon es un element centrau de la geografia e de l'istòria de la vila. D'efiech, en causa de son importància estrategica, la basa a totjorn assostat de desenaus de miliers de militars (23 000 òmes en 2011) que representan una part significativa de la populacion totala de la vila. De mai, totjorn en causa d'aquela importància, l'ensemble de la region es estat fortificat. Aquò aumenta la talha dei sectors limitant l'urbanizacion siá en causa de l'existéncia de perimètres militars enebits ai civius siá en causa de la preséncia de vestigis de fòrts.

ClimaModificar

Tolon es una dei vilas pus caudas e ensorelhadas d'Occitània amb una temperatura anuala mejana de 15,9 °C. Segon la classificacion de Köppen, lo clima li es de tipe mediterranèu Csa amb d'estius eissuchs e cauds e d'ivèrns doç e umids. Lei precipitacions anualas mejanas son de 665 mm. Coma dins lo rèsta de Provença, son concentradas sus un periòde anant de setembre a mai. Lei pluejas an sovent un caractèr achavanit que pòt entraïnar d'inondacions. La nèu es excepcionala e dura gaire au sòu[4]. Lei geladas son tanben raras[5].

DemografiaModificar

Tolon es istoricament una vila importanta de Provença e l'aglomeracion principala de Var. Pasmens, rivaliza pas amb Marselha e Niça en tèrmes de populacion. En 1793, sa populacion èra estimada a 19 000 estatjants (còntra 108 000 per Marselha). Après un premier periòde de creissença, de 1830 a 1860, s'estabilizèt entre 70 000 e 85 000 abitants. Puei, aguèt luec un segond lòng periòde de creissença, de 1890 a 1980, que menèt la populacion entre 160 000 e 180 000 estatjants.

A la fin deis ans 2010, la populacion tolonenca èra pus jova que dins lo rèsta de Var amb 33,7 % de mens de 30 ans (còntra 30,2 % dins lo departament). Aquò es lo resultat de la proporcion importanta de militars entre leis abitants de la vila.

IstòriaModificar

Article principal : Istòria de Tolon.

Preïstòria e AntiquitatModificar

Lo site de Tolon es un pòrt naturau frequentat dempuei l'Antiquitat per lei naviris fenicians e grècs. Durant aqueu periòde, l'endrech èra conoissut coma una pescariá de murèx, un cauquilhatge utilizat per la produccion de porpra. Lo quermès foguèt tanben exportat a partir de la region. En causa de la valor d'aquelei colorants e de l'interès dau pòrt, la zòna venguèt lèu l'objècte de conflictes frequents entre Celtoligurs, Grècs de Marselha e Fenicians de Cartage. Aquò durèt fins a l'intervencion romana de 120 avC que s'acabèt per l'annexion dau sud-èst de Gàllia per Roma, levat dau territòri marselhés que demorèt independent fins a la guèrra civila entre Pompèu e Cesar.

Pendent lo periòde roman, Tolon èra dich Telo Martius[6]. Aquò indica que la vila èra una escala militara. Demorèt un centre important per la produccion de colorants e la tenchurariá. Durant lo rèsta de l'epòca romana, l'istòria de la region es pas ben conoissuda. Pasmens, la vila deguèt agantar una certana importància car es mencionada coma sèti d'un evescat en 541 (valent a dire quauquei decennis après la disparicion de l'Empèri Roman).

Edat MejanaModificar

Durant l'Edat Mejana, Tolon demorèt un pichon pòrt, regularament pilhat per lei Sarrasins. En periòde de carestiá, lei marins tolonencs venguèron tanben de còps piratas. La vila medievala si desvolopèt lentament gràcias a la proteccion dau Castèu de la mar bastit en 1366. En 1348, durant l'epidemia de pèsta negra, la comunautat jusieva de Tolon foguèt victima d'un violent pogrom. Lei subrevivents s'enfugissèron ò si convertissèron au catolicisme. En 1410, pròva de la qualitat creissenta dei fortificacions protegissent lo pòrt, la ciutat bloquèt un desbarcament de marins genoés. Pasmens, en 1481, au moment de l'annexion de Provença per França, solament 250 ostaus foguèron recensats.

De la creacion de l'arsenau a la RevolucionModificar

De la creacion de l'arsenau a l'ivernatge de la flòta otomanaModificar

 
Tenchurariá de la flòta turca de Barbarossa dins lo pòrt de Tolon

Tre lo rèine de Carles VIII, lei rèis de França decidèron de transformar Tolon en pòrt militar. En 1486, foguèt donc creat un arsenau e la rada foguèt utilizada per assostar de flòtas militaras. De fortificacions foguèron construchas per o protegir coma la Torre Reiala en 1524. En 1543, durant lei Guèrras d'Itàlia, lo rèi Francés Ièr prepausèt a una flòta turca de passar l'ivèrn dins la vila. Aquò li permetiá de perseguir seis atacas còntra Espanha e Itàlia[7]. L'afaire foguèt un escàndol per l'Euròpa crestiana. La populacion, levat dei caps d'ostau, deguèt quitar la vila. La catedrala foguèt transformada en mosqueta e de vendas d'esclaus, compres d'esclaus crestians, foguèron organizadas au mercat[8]. En cambi, leis abitants foguèron exemptats dau pagament de la talha durant 10 ans[9].

Lo grand pòrt militar de la Marina ReialaModificar

Durant lei Guèrras de religion, Tolon demorèt fòrça fidèu au rèi Enric IV. Tre 1594, la corona comencèt donc de trabalhs importants per transformar la vila en pòrt militar major. Un barri foguèt construch per englobar la vila e sei borgadas. L'arsenau foguèt modernizat e completat per d'ensembles novèus de construccion navala. Enfin, dos mòles pès foguèron bastits. Gràcias a sa prefondor, lo pòrt de Tolon podiá acuelhir de naviris mai e mai gròs. Òr, en causa de l'aumentacion de la talha dei vaissèus e de la quantitat de canons embarcats, dispausar d'un tau pòrt èra fòrça interessant per lo poder reiau. Amb Brèst, Tolon s'impausèt donc coma un dei pòrts militars principaus de França.

Tolon joguèt ansin un ròtle important durant la Guèrra de Trenta Ans (1618-1648) e Richelieu ordonèt de renfòrçar lei fortificacions dins leis ans 1630 per la construccion dau fòrt de Balaguier. Au començament dau rèine de Loís XIV, Tolon demorèt un còp de mai fidèu au rèi durant la Fronda[10]. Sota l'impulsion de Colbert, d'amainatjaments suplementaris foguèron aponduts au pòrt e aquela favor reiala permetèt la reconstruccion rapida de la vila après sa destruccion per un incendi en 1677. Pasmens, la catastròfa foguèt l'occasion de mandar Vauban per agrandir e renfòrçar lei fortificacions e per cavar una darsa suplementària e de calas de radob. Lo pòrt aguèt un ròtle important durant totei lei guèrras dau rèine de Loís XIV.

Lo declin relatiu dau sègle XVIIIModificar

En 1707, durant la Guèrra de Succession d'Espanha, una armada de 35 000 òmes menada per lo prince Eugèni ataquèt la vila. Per empachar la captura de la flòta, lo poder reiau ordonèt de la sabordar e de transferir lo materiau important a Marselha. Lo sètge durèt dau 29 de julhet au 21 d'aost. S'acabèt per una victòria dei defensors e per una retirada murtriera per leis asalhidors. Pasmens, foguèt pas possible de tornar armar lei naviris sabordats. Puei, en 1720, la vila foguèt tocada per la pèsta de Marselha. Entre 13 000 e 16 000 morèron durant lei dos ans que durèt l'epidemia siá mai de la mitat de la populacion. Aquela demenicion dau nombre d'abitants foguèt pas compensada avans lo començament dau sègle XIX.

Pasmens, aqueu declin èra parciau. D'efiech, lo pòrt militar gardèt son importància durant lei guèrras menadas per la Marina Reiala durant lo sègle XVIII. En particular, durant la Guèrra de Succession d'Àustria, una batalha aguèt luòc au larg dau cap Sicie lo 22 de febrier de 1744 per rompre un blocus establit per lei Britanics. Lo poder centrau sostenguèt donc la reconstruccion de la vila. En 1748, li fondèt un camp de fòrçats qu'aculhèt 2 000 presoniers. Aquò provesissèt una man d'òbra pauc costosa per lei trabalhs locaus.

Lo periòde revolucionariModificar

Article principal : Sètge de Tolon.

Lo periòde revolucionari es una epòca de tensions e de dificultats per Tolon. En decembre de 1789, lei marins se revoutèron e arrestèron lo luòctenent generau deis armadas navalas, d'Albert de Rions, que voliá empachar lei marins e leis obriers de sortir de l'arsenau per sostenir lo movement revolucionari. Puei, en 1792, d'insurgents participèron ai chaples de Setembre, un movement violent qu'entraïnèt l'execucion de quauquei presoniers reialistas estremats dins la preson de la vila[11]. Aquò causèt l'exili de mai d'un oficier. Pasmens, lei revolucionaris tolonencs èran puslèu de tendància girondina. En genier de 1793, après la mesa en accusacion dei deputats girondins, la comuna jonhèt donc lo camp deis insureccions federalistas. Encara nombrós dins la marina, lei reialistas prenguèron pauc a pauc lo poder, çò que suscitèt de tensions amb lei marins republicans menats per lo còntra-amirau Saint-Julien de Chabon.

Leis eveniments s'accelerèron après la presa de Marselha per l'armada de la Convencion, lei jacobins foguèron expulsats de la vila. Lei partisans de la Convencion sortiguèron de la vila per ragantar l'armada dau generau Carteaux. Ansin, la vila demorèt entre lei mans dei federalistas e dei reialistas. Tre lo 28 d'aost, reçaupèron l'ajuda d'una armada compausada de contingents britanics, espanhòus e italians (17 000 òmes) sostenguda per una esquadra angloespanhòla. Enfin, lo 1èr d'octòbre de 1793, leis autoritats de la vila issèron lo drapèu reiau e reconoissèron Loís XVII coma rèi. Enterin, l'armada republicana aviá començat lo sètge de la vila lo 18 de setembre. Durèt fins au 18 de decembre e s'acabèt per la reconquista dau pòrt per lei Francés après de combats onte se destrièt Napoleon Bonaparte, cap de l'artilhariá deis assetjaires. Avans de quitar Tolon, lei Britanics cremèron lei naviris e l'arsenau.

La repression foguèt dura amb 700 a 800 abitants fusilhats per lei militars après la represa de la vila e 290 condamnacions suplementàrias prononciadas dins lo corrent de l'annada seguenta per lei tribunaus revolucionaris[12]. Tanben, Tolon perdèt brèvament son nom istoric per venir Pòrt-la-Montanha e la prefectura foguèt transferida a Draguinhan. Pasmens, son pòrt demorava estrategic e participèt a la preparacion de l'expedicion d'Egipte.

 
Lo fòrt Sant Loís en 1850
 
Lo pòrt au sègle XIX
  • Après 1945 : arribada de fòrça Pès Negres d'Argeria e desvolopament de quartiers novèus e en particular dau Pichon Chicago e rason dau creis de la delinquéncia.
  • 1974 : Tolon recupèra la foncion e lo títol de prefectura.
  • 2001 : desfacha dau premier cònsol frontista e eleccion de son successor Hubert Falco.
  • 2023 : condemnacion d'Ubèrt Falco e destitucion. Sa primiera adjoncha ven cònsola.

AdministracionModificar

Lista dei cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2026 Hubert Falco DL, UMP, LR senator (2010-2017), president de la CA puèi de la Metropòli (2001-), secretari d'estat, ministre
junh de [1995]] 2001 Jean-Marie Le Chevallier Front Nacional deputat europèu (1984-1999), deputat francés (1997-febrier de 1998, invalidat)
1985 1995 François Trucy UDF-PR mètge biologista, senator (1986-2014)
març de 1959 1985 Maurice Arreckx CNIP, FNRI, UDF-PR deputat UDF (1978-1981) e de març a setembre de 1986, senator UDF (1986-1995), deputat (1988-1995)president dau Conselh Generau (1985-1994)
1955 1959 Édouard Le Bellégou SFIO conselhier generau dau canton d'Aups (1951-1972), senator (1959-1972)
1955 1955 Célestin Forno sènsa president de la delegacion especiala
1953 1955 (dissolucion conselh municipau) Édouard Le Bellégou SFIO conselhier generau dau canton d'Aups (1951-1972)
1948 1953 Louis Puy RPF deputat (1951-1958)
  1948      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

DemografiaModificar


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 163760, totala:

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
19 000 22 000 28 170 30 798 33 885 35 322 45 449 62 941 69 474

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
83 705 84 601 77 126 74 800 70 509 70 103 70 122 77 747 95 276

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
101 602 103 549 104 582 106 331 115 120 133 263 150 310 125 742 141 117

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
161 786
174 746
181 801
179 423
167 619
160 639
167 816
166 537
166 733
169 010
2009 2010
165 514
167 813
164 532
166 851
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE


  • En 2018 la populacion èra de 176198 abitants.

Monuments, musèus e luòcs toristicsModificar

 
Pòrta d'Itàlia
 
Pòrta de l'Arsenau entrada dau Musèu de la Marina

.

Edificis religiósModificar

 
Glèisa de Sant Francés, au cap dau mercat provençau dau cors Lafaieta

MonumentsModificar

  • Pòrta d'Itàlia (traversada per Napoleon en partent per lei campanhas d'Itàlia)
  • Anciana Pòrta de l'Arsenau (uei pòrta dau Musèu de la Marina ; foguèt desplaçada en blòts en 1976 ).
  • Torre Reiala
  • Estatua de l'engèni de la navegacion (escaissada Amiral de Cul-vers-ville)

ParguesModificar

Musèus e luòcs d'espaçamentModificar

 
Plajas dau Morrilhon

CulturaModificar

.

CançonModificar

TeatreModificar

Lo Grolier Bel Esprit, ò Suseta e Tribòr es una pèça de teatre majora dins l'istòria de la literatura occitana, creada a Tolon en 1789 per Estève Pelabon.

Institucion academica a TolonModificar

Personalitats naissudas o liadas a TolonModificar

 
Vincent Cordoan, Combat dau Romulus

EspòrtModificar

 
Escut dau Rugby Club Tolonenc

Tolon es l'ostau d'una deis equipas majoras de rugbi d'Occitània : lo Rugby Club Tolonenc qu'a son estadi (l'Estadi Mayol) dins lo quartièr que pòrta son nom.

PremsaModificar

Lei 2 principaus jornaus de Tolon son Var-Matin (edicion locala de Nice-Matin) e La Marseillaise.

Premsa en occitan provençauModificar

  • La Targo (la "targa") - sotatitolat Revisto prouvençalo, "revista provençala" - es la publicacion bisannuala de l'Escòla de la Targa e dau Felibritge.
  • Lo Cebier / Lou Cebié - sotatitolat La Letra Occitanista - : publicacion politica mensuala ligada amb lo Partit Occitan gavidat per Girard Tautil.

GastronomiaModificar

 
La cada

Coma ciutat provençala,Tolon es una tèrra onte se manja d'alhòli, onte se fa de castanhada e onte se manja lei Tretze dessèrts de Calenda. Un plat fòrça tipic de Tolon (e partejat amb la Mediterranèa fins a Gènoa e tanben amb Argentina e Uruguai per l'immigracion) es la cada : se tracta d'una mena de galeta cauda de farina de céser.

EmbessonatgesModificar

GalariáModificar

Luòcs e monumentsModificar

Personalitats liadas ambé la comunaModificar

BibliografiaModificar

  • Michel Vergé-Franceschi, Toulon – Port Royal (1481–1789). Ed. Tallandier, 2002.
  • Aldo Bastié, Histoire de la Provence, Ed. Ouest-France, 2001.
  • Cyrille Roumagnac, L'Arsenal de Toulon et la Royale, Ed. Alan Sutton, 2001.
  • Jean-Pierre Thiollet, Le Chevallier à découvert, Ed. Laurens, 1998.
  • Maurice Arreckx, Vivre sa ville, Ed. La Table ronde, 1982 ; Toulon, ma passion, 1985.

Vèire tanbenModificar

Liames extèrnesModificar

NòtasModificar

  1. Diccionari provençau-francés, CREO-ESCOMESSA
  2. Base de données Sandre, fiche « L'Eygoutier », consultada lo 19 d'octòbre de 2022, [1].
  3. Base de données Sandre, fiche « Rivière neuve », consultada lo 19 d'octòbre de 2022, [2].
  4. En mejana, sus lo periòde 1981-2010, de tombadas de nèu èran observadas 1,5 j/an.
  5. En mejana, sus lo periòde 1981-2010, de geladas son observadas 2,9 j/an.
  6. A la meteissa epòca, Narbona, un autre pòrt militar, èra dicha Narbo Martius.
  7. R. J. Knecht, Francis I, Cambridge University Press, 1982.
  8. Christine Isom-Verhaaren, Allies with the Infidel: The Ottoman and French Alliance in the Sixteenth Century, Bloomsbury Publishing, 2011.
  9. Robert Knecht, The Rise and Fall of Renaissance France, 1483-1610, Oxford, Blackwell, coll. « Blackwell Classic Histories of Europe », 2a edicion, 2001, p. 181.
  10. Michel Vergé-Franceschi (dir.), Dictionnaire d'histoire maritime, París, Éditions Robert Laffont, coll. « collection Bouquins », 2002, pp. 1410-1414.
  11. Jean-Paul Bertaud, La Révolution française, Perrin, coll. Tempus, 2004, p. 169.
  12. Albert Soboul (dir.), Dictionnaire historique de la Révolution française, Quadrige/PUF, 1989, p. 1041.