Jòcs Olimpics
Los Jòcs Olimpics (apelats tanben los JO o los Jòcs) son un ensemble de competicions esportivas mondialas organizadas cada quatre ans (levat las doas Guèrras Mondialas).
Originalament tenguts dins la Grècia antica, los Jòcs Olimpics modèrnes, organizats pel Comitat Internacional Olimpic, se debanan dempuèi 1896 e los d'Atenas, per l'iniciativa del baron Pierre de Coubertin, fondator del Comitat Internacional Olimpic en 1894 amb l'ajuda tras que preciosa dels magnats grècs Konstantinos e Evangelis Zappas per çò tot que de logistica bèla primièra se trachava (construccion rèirerapida de l' estadi panatenenc d' Atenas 1896, demercé mai que tot la fortuna de l'òme d'afars ellèn en Georgios Averoff per un cost - gaireben lo doble de çò previst inicialament... - de 920 000 dracmas en total).
Los Jòcs Olimpics modèrnes comprenon doas competicions :
- Los Jòcs Olimpics d'estiu dempuèi 1896
- Los Jòcs Olimpics d'ivèrn dempuèi 1924
D'a Atenas 1896 duscas a Pequin 2008, se ne debanèron fins ara 26 edicions "efectivas" (de 29 olimpiadas...).
Per çò que n'es dels d' ivèrn, d' a Chamonix 1924 entrò Vancouver 2010, ne celebrèron 21 "idem" ( de 23 id...).
Jòcs de l'AntiquitatModificar
la Legenda...Modificar
citacionsModificar
l'IstòriaModificar
citacionsModificar
Autres jòcs anticsModificar
Jòcs de l'Èra modèrnaModificar
Renaissença e tòcasModificar
Aristocrata letraferit de cultura classica e filantròp umanista, lo baron en Pierre de Coubertin s'estipulèt lo reviscòl dels Jòcs Olimpics segon lo lor modèl ellèn antic.
Ne seguissiá atal l'exemple de mantun pionièr del movement esportiu internacional dempuèi las annadas 1850 e d'en primièr lo britanic que considerava l'espòrt coma part fondamentala e indefugibla de la formacion de la joventut. Lo famós balanç obligatòri latin mens sana in corpore sano que se ne tornèron utilizar e amiras e contengut.
Amb l'ajuda e l'amistat dels mecènas grècs Evangelis Zappas e lo siu cosin Konstantinos, poguèt, aprèp la sesilha de junh de 1894 a la Sorbona de París e la creacion del Comitat Internacional Olimpic, organizar tre 1896 los primièrs Jòcs de l'èra modèrna a Atenas.
Ne foguèt elegit alavetz president lo poèta grèc en Demetrios Vikelas.
D'efièch e tre la debuta los sius membres fondators volguèron religar literatura e poesia subretot (mas tot parièr las autras expressions artisticas...) a las ajustas amai los düèls esportius.
Desvolopament e situacion actualaModificar
evolucionModificar
A la debuta seguits per pauques païses (o empèris...), ne comencèron subretot a partir de 1912 e los d'Estocòlme a interessar un nombre sempre creissent de nacions o entitats estatalas fins a l'entrada als Jòcs Olimpics d'estiu de 1952 d'Helsinki de l'Union Sovietica, puèi dels païses tot bèl just independents devèrs las annadas 60 e fin finala la de China en 1984, a Los Angeles.
Aqueste interès portèt lo CIO a crear los primièrs Jòcs Olimpics d'ivèrn que se debanèron a Chamonix, ran lo Mont Blanc e las siás nèus vièlhas (etèrnas li ne dison endacòm mai...), la siá immortala e desparaulabla belor.
A l'ora d'ara, los païses sòcis del CIO son al nombre de 205.
Mai de 50 espòrts diferents foguèron olimpics dins una edicion o una autra (en competicion oficiala) sens comptar los de demostracion.
revolucion...s...Modificar
Plan temps reservats als sols amators (los afars Jim Thorpe e Juli Ladomèga o provèron e pro...) [1] , subretot jos la presidéncia autoritària e reaccionària del nòrd-american Avery Brundage, coneguèt la siá vertadièra revolucion de mercé l'accion valenta e l'obrar tras que generós e esclairat d'en Joan Antoni Samaranch, d'a las annadas 1980 fins al millenari novèl.
Permetèt aquesta politica coratjosa de n'acabar enfins amb tota l' ipocrisia del sembla olimpisme amator. Que, d'efièch amai de fach, dempuèi las annadas 1950, n'èran totes professionals los atlètas (o almens tocavan primas o pecunha divèrsas...) desguisats, marrons, amagats o d'estat.
Tot parièr va poder permetre aquela politica la participacion dels professionals de totas las disciplinas o quasi (n'es lo cas del fotbòl a despart...) e doncas dels melhors de cada espòrt amb per sola tòca màger la simpla participacion a la grand fèsta olimpica, 'quel grand Festenal de l'Espòrt.
La causida a de mai d'un dotzenat de sponsors oficials e rèirepotents li n'ajudèt fòrça a l'organizacion de las divèrsas edicions e aital defugir un fiasco, una bancarota tan grèva coma ne foguèt la de Montreal en 1976 que li calguèt gaireben 30 ans per poder remborsar l'argent manlevat.
D'una autra ressorsa màger e essenciala son los dreches audiovisuals que perméton de beneficis d'un còp èra impossibles d'imaginar.
Permet enfins aicesta manna de promòure l'espòrt dins de païses de pauques mejans economics, los païses emergents que li'n dison.
Jòcs Olimpics e expression artisticaModificar
Bèlas artsModificar
LiteraturaModificar
AudiovisualModificar
CitacionsModificar
Jòcs Olimpics (ivèrn & estiu)Modificar
Païses organizatorsModificar
- 3 : Reialme Unit 1908 (e) - 1948 (e) - 2012 (e)
- 2 : Corèa del Sud 1988 (e) - 2018 (i)
- 1 : Bòsnia e Ercegovina [4] 1984 (i)
- 1 : Païses Basses 1928 (e)
Sètis e cronologiaModificar
Jòcs Olimpics d'EstiuModificar
ATENAS MDCCCXCVIModificar
- Olimpiada I...
PARÍS MCMModificar
- Olimpiada II...
SAINT LOUIS MCMIVModificar
- A Saint Louis Estats Units, 1èr de julh - 23 de novembre de 1904... 12 delegacions, 651 atlètas... 17 espòrts, 95 espròvas...
LONDRES MCMVIIIModificar
- Olimpiada IV...
- A Londres Reialme Unit, 27 d'abrial - 31 d'octobre de 1908... 22 delegacions, 2008 atlètas... 22 espòrts, 110 espròvas...
ESTOCÒLME MCMXIIModificar
- Olimpiada V...
(Berlin MCMXVI...)Modificar
- Olimpiada VI...
- Non celebrats per en causa de la guèrra de 1914-1918...
ANVÈRS MCMXXModificar
PARÍS MCMXXIVModificar
AMSTERDAM MCMXXVIIIModificar
- Olimpiada IX...
- A Amsterdam Païses Basses, 17 de mai - 12 d'agost de 1928... 46 delegacions, 2883 atlètas... 14 espòrts, 109 espròvas...
LOS ANGELES MCMXXXIIModificar
- Olimpiada X...
- A Los Angeles Estats Units, 30 de julh - 14 d'agost de 1932... 37 delegacions, 1332 atlètas... 14 espòrts, 117 espròvas...
BERLIN MCMXXXVIModificar
- Olimpiada XI...
- A Berlin 3en Reich alemand, 1èr - 16 d'agost de 1936... 49 delegacions, 3967 atlètas..., 19 espòrts, 129 espròvas...
(Helsinki MCMXL...) Modificar
- Non celebrats per en causa de la guèrra de 1939-1945...
(Londres MCMXLIV...)Modificar
- Idem
LONDRES MCMXLVIIIModificar
- A Londres Reialme Unit, 29 de julh - 14 d'agost de 1948... 59 delegacions, 4104 atlètas... 17 espòrts, 136 espròvas...
HELSINKI MCMLIIModificar
- Olimpiada XV...
MELBOURNE MCMLVIModificar
ROMA MCMLXModificar
TÒQUIO MCMLXIVModificar
CIUTAT DE MEXIC MCMLXVIIIModificar
- A Ciutat de Mexic Mexic, 12 - 27 d'octobre de 1968... 112 delegacions, 5516 atlètas... 18 espòrts, 172 espròvas...
MUNIC MCMLXXIIModificar
- Olimpiada XX...
- A Munic (Alemanha}}, 26 d'agost - 11 de setembrfe de 1972... 121 delegacions, 7134 atlètas... 21 espòrts, 195 espròvas...
MONTREAL MXMLXXVIModificar
MOSCÒU MCMLXXXModificar
- A Moscòu Union Sovietica, 19 de julh - 3 d'agost de 1980... 80 delegacions, 5179 atlètas... 21 espòrts, 203 espròvas...
LOS ANGELES MCMLXXXIVModificar
- A Los Angeles Estats Units, 28 de julh - 12 d'agost de 1984... 140 delegacions, 6829 atlètas... 21 espòrts, 221 espròvas...
SEOL MCMLXXXVIIIModificar
- A Seol Corèa del Sud, 17 de setembre - 2 d'octobre de 1988... 159 delegacions, 8391 atlètas... 23 espòrts, 237 espròvas...
1992: BarcelonaModificar
Los jòcs de la XXena olimpiada se tenguèron a Barcelona (Catalonha) del 25 de julh entrò lo 9 d'agost de 1992. Recampèron 169 delegacions e 9356 atlètas dins 23 espòrts e 257 espròvas.
ATLANTA MCMXCVIModificar
- A Atlanta Estats Units, 19 de julh - 4 d'agost de 1996... 197 delegacions, 10318 atlètas... 26 espòrts, 271 espròvas...
SYDNEY MMModificar
ATENAS MMIVModificar
PEQUIN MMVIIIModificar
LONDRES MMXIIModificar
- A Londres Reialme Unit, 27 de julh - 12 d'agost de 2012... 26 espòrts, 300 espròvas...
RIO DE JANEIRO MMXVIModificar
- A Rio de Janeiro Brasil, 5 - 21 d'agost de 2016...
- Olimpiada XXXII...
Jòcs Olimpics d'IvèrnModificar
CHAMONIX MCMXXIVModificar
- Olimpiada I...
SANKT MORITZ MCMXXVIIIModificar
- A Sankt Moritz Soïssa, 11 - 29 de genièr de 1928... 256 delegacions, 484 atlètas... 4 espòrts, 14 espròvas...
LAKE PLACID MCMXXXIIModificar
- A Lake Placid Estats Units, 4 - 15 de febrièr de 1932... 17 delegacions, 252 atlètas... 4 espòrts, 14 espròvas...
GARMISCH-PARTENKIRCHEN MCMXXXVIModificar
- A Garmisch-Partenkirchen, 3en Reich Alemand... 28 delegacions, 650 atlètas... 4 espòrts, 17 espròvas...
(Sapporo MCMXL)Modificar
- Olimpiada V...
- Non celebrats per en causa de la guèrra de 1939-1945...
(Cortina d'Ampezzo MCMXLIV)Modificar
- Olimpiada VI...
- idem...
SANKT MORITZ MCMXLVIIIModificar
- A Sankt Moritz Soïssa, 30 de genièr - 8 de febrièr de 1948... 28 delegacions, 669 atlètas... 4 espòrts, 22 espròvas...
ÒSLO MCMLIIModificar
CORTINA D'AMPEZZO MCMLVIModificar
- Olimpiada IX...
- A Cortina d'Ampezzo Itàlia, 26 de genièr - 6 de febrièr de 1956... 32 delegacions, 823 atlètas... 4 espòrts, 24 espròvas...
SQUAW VALLEY MCMLXModificar
- Olimpiada X...
- A Squaw Valley Estats Units, 18 - 28 de febrièr de 1960... 30 delegacions, 665 atlètas... 4 espòrts, 27 espròvas...
INNSBRUCK MCMLXIVModificar
- Olimpiada XI...
- A Innsbruck Àustria, 29 de genièr - 9 de febrièr de 1964... 36 delegacions, 1091 atlètas... 6 espòrts, 34 espròvas...
GRENÒBLE MCMLXVIIIModificar
- A Grenòble França, 6 - 18 de febrièr de 1968... 37 delegacions, 1171 atlètas... 6 espòrts, 35 espròvas...
SAPPORO MCMLXXIIModificar
INNSBRUCK MCMLXXVIModificar
LAKE PLACID MCMLXXXModificar
- Olimpiada XV...
- A Lake Placid Estats Units, 13 - 24 de febrièr de 1980... 37 delegacions, 1072 atlètas... 6 espòrts, 38 espròvas...
SARAJEVO MCMLXXXIVModificar
- A Sarajevo Iogoslavia, 8 - 19 de febrièr de 1984... 49 delegacions, 1255 atlètas... 6 espòrts, 39 espròvas...
CALGARY MCMLXXXVIIIModificar
ALBERTVILLE MCMXCIIModificar
- A Albertvila França, 8 - 23 de febrièr de 1992... 64 delegacions, 1800 atlètas... 6 espòrts, 57 espròvas...
LILLEHAMMER MCMXCIVModificar
- A Lillehammer Norvègia, 12 - 27 de febrièr de 1994... 64 delegacions, 1741 atlètas... 6 espòrts, 61 espròvas...
NAGANO MCMXCVIIIModificar
- Olimpiada XX...
SALT LAKE CITY MMIIModificar
- A Salt Lake City Estats Units, 8 - 24 de febrièr de 2002... 77 delegacions, 2399 atlètas... 7 espòrts, 78 espròvas...
TURIN MMVIModificar
VANCOUVER MMXModificar
SOTCHI MMXIVModificar
PYEONGCHANG MMXVIIIModificar
- A Pyeongchang Corèa del Sud... 9 - 25 de febrièr de 2018...
Jòcs ParalimpicsModificar
- veire article especial Jòcs Paralimpics
Jòcs Olimpics de la JoventutModificar
- veire articles especials Jòcs Olimpics d'estiu de la Joventut
Palmarès istoric globalModificar
-
- veire l'article Medalhièr Olimpic General
Jòcs d'estiuModificar
Medalhièr istoric generalModificar
AURModificar
88 delegacions [5] foguèron medalhadas d'aur als Jòcs Olimpics d'estiu entre 1896 e 2008.[6]
- entre 1050 & 1100 medalhas d'aur olimpicas estivencas...
- idem 1000 & 1050
- id 950 & 1000
- id 900 & 950
- Estats Units ( 932 )
- id 850 & 900
- id 800 & 850
- id 750 & 800
- id 700 & 750
- id 650 & 700
- id 600 & 650
- id 550 & 600
- id 500 & 550
- Reialme Unit ( 207 )
- Soïssa ( 45 ) * Danemarc ( 41 ) * Belgica ( 37 ) * Turquia ( 37 ) * Nòva Zelanda ( 36 ) * Espanha ( 34 ) * Grècia ( 30 ) * Serbia ( 28 ) * Ucraïna ( 28 ) * Kenya ( 22 ) * Brasil ( 21 ) * Sud-Africa ( 20 )
- Àustria ( 18 ) * Etiopia ( 18 ) * Argentina ( 17 ) * Jamaica ( 13 ) * Mexic ( 13 ) * Iran ( 11 ) * { Bielorussia ( 10 ) * Corèa del Nòrd ( 10 )
- Cazacstan ( 9 ) * Estònia ( 9 ) * Índia ( 9 ) * Irlanda ( 8 ) * Equipa mixta ( 8 )[7] * Eslovaquia ( 7 ) * Egipte ( 7 ) * Tailàndia ( 7 ) * Indonesia ( 6 ) * Marròc ( 6 ) * Georgia ( 5 )
- Portugal ( 4 ) * Ozbequistan ( 4 ) * Lituània ( 4 ) * Azerbaijan ( 4 ) * Argeria ( 4 ) * Croàcia ( 3 ) * Eslovènia ( 23 ) * Zimbabwe ( 3 ) * Bahamas ( 3 ) * Paquistan ( 3 ) * Cameron ( 3 )
- 2 medalhas d'aur olimpicas estivencas: * Letònia * Nigèria * Mongolia * Chile * Taiwan * Uruguai * Tunisia * Republica Dominicana
- 1 medalha d'aur olimpica estivenca...
- Trinitat e Tobago * Colómbia * Oganda * Peró * Veneçuèla * Armenia * Israèl * Còsta Rica * Siria * Eqüator * Hong Kong * Luxemborg * Panamà * Moçambic * Surinam * Burundi * Emirats Arabis Units
ARGENTModificar
- Estats Units ( 730 )
- Reialme Unit ( 255 )
- Espanha ( 49 ) * Norvègia ( 48 ) * Grècia ( 42 ) * Serbia ( 35 ) * Àustria ( 33 ) * Kenya ( 27 ) * Brasil ( 24 ) * Sud-Africa ( 24 ) * Jamaica ( 24 ) * Turquia ( 23 ) * Argentina ( 23 ) * Bielorussia ( 20 )
- Mexic ( 18 ) * Nòva Zelanda ( 16 ) * Cazacstan ( 16 ) * Iran ( 15 ) * Corèa del Nòrd ( 12 ) * Letònia ( 11 )
- Indonesia ( 9 ) * Nigèria ( 9 ) * Estònia ( 8 ) * Eslovaquia ( 8 ) * Irlanda ( 7 ) * Egipte ( 7 ) * Portugal ( 7 ) * Chile ( 7 ) * Mongolia ( 7 ) * Etiopia ( 6 ) * Croàcia ( 6 ) * Taiwan ( 6 ) * Equipa mixta ( 5 ) * Marròc( 5 ) * Ozbequistan ( 5 ) * Eslovènia ( 5 ) * Trinitat e Tobago ( 5 )
*
- Índia ( 4 ) * Tailàndia ( 4 ) * Lituània ( 4 ) * Zimbabwe ( 4 ) * Namibia ( 4 ) * Azerbaitjan ( 3 ) * Bahamas ( 3 ) * Paquistan ( 3 ) * Colómbia ( 3 ) * Oganda ( 3 ) * Peró ( 3 )
- 1 medalha d'argent olimpica estivenca...
- Cameron * Republica Dominicana * Armenia * Israèl * Còsta Rica * Siria * Eqüator * Hong Kong * Luxemborg * Puerto Rico * Ghana * Quirguizstan * Aïtí * Arabia Saudita * Sri Lanka * Tatgiquistan * Zambia * Antilhas Neerlandesas * Còsta d'Evòri * Illas Verges Americanas * Paraguai * Senegal * Sodan * Tònga
BRONZEModificar
- Estats Units ( 640 )
- Reialme Unit ( 252 )
- Azerbaitjan ( 9 ) * Irlanda ( 8 ) * Ozbequistan ( 8 ) * Lituània ( 8 ) * Argeria ( 8 ) * Croàcia ( 8 ) * Trinitat e Tobago ( 8 ) * Veneçuèla ( 8 ) * Armenia ( 7 ) * Estònia ( 8 ) * Índia ( 7 ) * Egipte ( 7 ) * Eslovènia ( 7 ) * Colómbia ( 7 ) * Filipinas ( 7 ) * Uruguai ( 6 ) * Eslovaquia ( 5 ) * Puerto Rico ( 5 )
- 2 medalhas de bronze olimpicas estivencas: * Oganda * Còsta Rica * Panamà * Islàndia * Liban * Malàisia * Quirguizstan * Qatar
- 1 medalha de bronze olimpica estivenca...
- Zimbabwe * Siria * Moçambic * Surinam * Aïtí * Arabia Saudita Sri Lanka * Tatgiquistan * Zambia * Afganistan * Barbados * Bermudas * Jiboti * Eritrèa * Guyana * Iraq * Kowait * Macedònia del Nòrd * Maurici * Nigèr * Tògo
Pòdis dels Jòcs d'estiuModificar
Foguèron fins ara 125 los païses medalhats als Jòcs Olimpics d'estiu [8] [9]
Entre 2450 e 2400 pòdis olimpics d'estiu...
- Estats Units ( 2302 )
- Reialme Unit ( 714 )
- Iran ( 48 )
- Corèa del Nòrd ( 41 )
- Cazacstan ( 39 )
- Etiopia ( 38 )
- Estònia ( 31 )
- Indonesia ( 25 )
- Irlanda ( 23 )
- Nigèria ( 23 )
- Portugal ( 22 )
- Egipte ( 21 )
- Tailàndia ( 21 )
- Marròc ( 21 )
- Índia ( 20 )
- Eslovaquia ( 20 )
- Mongolia ( 19 )
- Taiwan ( 19 )
- Georgia ( 18 )
- Equipa mixta ( 17 )
- Ozbequistan ( 17 )
- Croàcia ( 17 )
- Letònia ( 17 )
- Azerbaijan ( 16 )
- Eslovènia ( 15 )
- Trinitat e Tobago ( 14 )
- Chile ( 13 )
- Colómbia ( 11 )
- Veneçuèla ( 11 )
- Bahamas ( 10 )
- Paquistan ( 10 )
- Uruguai ( 10 )
- Armenia ( 9 )
- Filipinas ( 9 )
- Zimbabwe ( 8 )
- Tunisia ( 7 )
- Oganda ( 6 )
- Israèl ( 6 )
- Puerto Rico ( 6 ]
- Cameron ( 5 )
- Moldàvia ( 5 )
- Republica Dominicana ( 4 )
- Peró ( 4 )
- Còsta Rica ( 4 )
- Namibia ( 4 )
- Islàndia ( 4 )
- Liban ( 4 )
- Malàisia ( 4 )
- Ghana ( 4 )
- Siria ( 3 )
- Panamà ( 3 )
- Quirguizstan ( 3 )
- 1 pòdi olimpic estivenc...
- Burundi * Emirats Arabis Units * Antilhas Neerlandesas} * Còsta d'Evòri * Illas Verges Americanas * Paraguai * Senegal * Sodan * Tònga * Afganistan * Barbados * Bermudas * Jiboti * Eritrèa * Guyana * Iraq * Kowait * Macedònia del Nòrd * Maurici * Nigèr * Tògo
Jòcs d'ivèrnModificar
Medalhièr istoric generalModificar
30 delegacions foguèron medalhadas d'aur dempuèi 1924 e los primièrs Jòcs Olimpics d'ivèrn de Chamonix.
Al total ne foguèron guerdonats 39, los de Vancouver compreses.
AURModificar
- China ( 9 )
- Japon ( 9 )
- Reialme Unit ( 9 )
- Republica Chèca ( 7 )
- Austràlia ( 5 )
2 medalhas d'aur ivernencas: * Polonha * Liechtenstein
- 1 medalha d'aur olimpica ivernenca...
- Bielorussia * Cazacstan * Bulgaria * Eslovaquia * Belgica * Ucraïna * Espanha * Ozbequistan
ARGENTModificar
- China ( 18 )
- Corèa del Sud ( 14 )
- Japon ( 13 )
- Republica Chèca ( 13 )
- Bielorussia ( 4 )
- Reialme Unit ( 3 )
- Cazacstan ( 3 )
- Serbia ( 3 )
- 2 medalhas d'argent olimpicas ivernencas: * Estònia * Liechtenstein * Bulgaria * Eslovaquia * Eslovènia * Ongria * Letònia * Luxemborg
- 1 medalha d'argent olimpica ivernenca...
- Austràlia * Belgica * Ucraïna * Corèa del Nòrd * Danemarc * Nòva Zelanda
BRONZEModificar
- Corèa del Sud ( 8 )
- Polonha ( 6 )
- Liechtenstein ( 5 )
- Eslovènia ( 5 )
- 1 medalha de bronze olimpica ivernenca...
- Croàcia * Estònia * Eslovaquia * Espanha * Serbia * Letònia * Corèa del Nòrd * Romania
Pòdis dels Jòcs d'ivèrnModificar
entre 450 e 500 pòdis olimpics ivernencs
- Estats Units ( 253 )
- Païses Basses ( 86 )
- Corèa del Sud ( 45 )
- Republica Chèca ( 41 )
- Reialme Unit ( 22 )
- Liechtenstein ( 9 )
- Bielorussia ( 9 )
- Eslovaquia ( 4 )
2 pòdics olimpics ivernencs: * Espanha * Luxemborg * Corèa del Nòrd
1 pòdi olimpic ivernenc
Pòdis generals... (Total Jòcs Olimpics d'estiu e d'ivèrn)Modificar
38 païses ja medalhats d'estiu ne foguèron tanben fins ara als Jocs Olimpics d'ivèrn mai Liechtenstein.
Aicí doncas lo total general de pòdis de las delegacions concernidas per ambedós jòcs, a saber 39...
- Estats Units... 2555 medalhas... ( 2302 + 253 )
- Russia... 1754 idem... ( 1446 + 308 )
- Alemanha... 1629 id... ( 1261 + 358 )
- Reialme Unit... 736 id... ( 714 + 22 )
- França... 731 id... ( 637 + 94 )
- Itàlia... 626 id... ( 520 + 106 )
- Suècia... 604 id... ( 375 + 129 )
- Ongria... 465 id... ( 459 + 6 )
- Finlàndia... 455 id... ( 156 + 299 )
- Austràlia... 453 id... ( 444 + 9 )
- Norvègia... 447 id... ( 144 + 303 )
- China... 429 id... ( 385 + 44 )
- Canadà... 405 id... ( 260 + 145 )
- Japon... 397 id... ( 360 + 37 ]
- Païses Basses... 332 id... ( 246 + 86 )
- Soïssa... 308 id... (181 + 127 )
- Romania... 292 id... ( 291 + 1 )
- Àustria... 287 id... ( 86 + 201 )
- Polonha... 275 id... ( 261 + 14 )
- Corèa del Sud... 260 id... ( 245 + 15 )
- Republica Chèca... 219 id... ( 178 + 41 )
- Bulgaria... 218 id... ( 212 + 6 )
- Danemarc... 172 id... ( 171 + 1 )
- Belgica... 144 id... ( 139 + 5 )
- Espanha... 117 id... ( 115 + 2 )
- Serbia... 102 id... ( 98 + 4 )
- Ucraïna... 101 id... ( 96 + 5 )
- Nòva Zelanda... 87 id... ( 86 + 1 )
- Bielorussia... 75 id... ( 66 + 9 )
- Cazacstan... 45 id... (39 + 6 )
- Corèa del Nòrd... 43 id... ( 41 + 2 )
- Estònia... 38 id... ( 31 + 7 )
- Croàcia... 27 id... ( 17 + 10 )
- Eslovaquia... 24 id... ( 20 + 4 )
- Eslovènia... 22 id... ( 15 + 7 )
- Letònia... 20 id... ( 17 + 3 )
- Ozbequistan... 18 id... ( 17 + 1 )
- Liechtenstein... 9 id... ( 0 + 9 )[10]
- Luxemborg... 4 id... ( 2 + 2 )