Setmana

unitat de temps exprimissent un periòde de 7 jorns

La setmana Escotar (del latin: septimană) es un periòde regolar de sèt jorns-dias dependent del calendari lunisolar. L'adjectiu associat a un periòde de sèt jorns es «setmanièr». La setmana es sustot un cicle utilizat dins lo calendari gregorian aital coma roman. Segon la nòrma ISO 8601 adoptada per la majoritat dels païses del mond, comença lo diluns e finaliza lo dimenge.

Braçalet italian del sègle xix associant los jorns de la setmana amb las divinitats romanas: Diana-Luna, Mart, Mercuri, Jupitèr, Vènus, Saturne e Apolo-Solelh.

Noms dels jorns

modificar

L'origina d'aquestes noms es dins l'observacion del cèl pels ancians. Pendent l'an, l'immensa majoritat dels astres visibles cambiavan pas de posicion òm en çò que toque a d'autres. Malgrat aiçò, aqueles èssers umans observèron a simpla vista sèt còsses celestes que variavan òc de posicion: lo Solelh, la Luna, e los cinc de planetas que pòdon se veire a simpla vista: Mart, Mercuri, Jupitèr, Vènus e Saturne.

Del temps que las lengas mediterranèuas orientalas rebaton la numeracion dels jorns de la setmana, las lengas d'Euròpa Occidentala (exceptat lo portugués) rebaton los noms dels astres mobils del firmamento: Luna, Mart, Mercuri, Jupitèr, Vènus, Saturne, e Solelh. Aquestes sèt de còsses celestes donèron los sieus noms als jorns de la setmana: diluns, dimars, dimècres, dijòus, divendres. En occitan, dissabte procedís del mot ebrèu shabbat (jorn de repaus), e dimenge del mot latin domínica (jorn del Sénher). Pas obstante, en qualques lengas (coma l'anglés, per exemple), se mantenon los noms originales d'aquestes dos de jorns: saturday (jorn de Saturn) e sunday (jorn del Solelh); e en d'autras lengas se substituisson los dieus grecoromans amb los dieus germanics mai o mens correspondents. Aital, lo dieu germanic de la guèrra Tiw (tuesday) substituís al marcial grecoroman Mart, lo principal dieu germanic Woden (wednesday) al dieu segondari Mercuri, l'important dieu guerrero Thor (thursday) al importantísimo Jupitèr, la diosa de la fertilitat Freya o Frigg (friday) a la diosa de l'amor Vènus.

occitan dimenge diluns dimars dimècres dijòus divendres dissabte
albanés e diel e hënë e martë e mërkurë e enjte e premte e shtunë
alemand Sonntag Montag Dienstag Mittwoch Donnerstag Freitag Samstag
asturian domingu llunes martes miércoles xueves vienres sábadu
catalan diumenge dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte
chinés modèrne 星期天

(xingqitian)

星期一

(xingqiyi)

星期二

(xingqier)

星期三

(xingqisan)

星期四

(xingqisi)

星期五

(xingqiwu)

星期六

(xingqiliu)

chinés tradicional 日曜日

(rìyàorì)

月曜日

(yuèyàorì)

火曜日

(huǒyàorì)

水曜日

(shuǐyàorì)

木曜日

(mùyàorì)

金曜日

(jīnyàorì)

土曜日

(tǔyàorì)

estonian pühapäev esmaspäev teisipäev kolmapäev neljapäev reede laupäev
esperanto dimanĉo lundo mardo merkredo ĵaŭdo vendredo sabato
basc igande astelehen Astearte asteazken ostegun Ostiral Larunbat
francés dimanche lundi mardi mercredi jeudi vendredi samedi
galèc domingo luns / segunda feira martes / tercera feira mércores / cuarta feira xoves / quinta feira venres / sexta feira sábado
grèc Κυριακή Δευτέρα Τρίτη Τετάρτη Πέμπτη Παρασκευή Σάββατο
grèc classic ἡμέρα Ἡλίου

(hêméra Hêlíou)

ἡμέρα Σελήνης

(hêméra Selếnês)

ἡμέρα Ἄρεως

(hêméra Áreôs)

ἡμέρα Ἕρμου

(hêméra Hérmou)

ἡμέρα Διός

(hêméra Diós)

ἡμέρα Ἀφροδίτης

(hêméra Aphrodítês)

ἡμέρα Κρόνου

(hêméra Krónou)

grèc eclesiastic Κυριακή δευτέρα σαββάτον τρίτη σαββάτον τετάρτη σαββάτον πέμπτη σαββάτον πσρασκευή,

προσάββατα

σάββατον
ebrieu ראשון שני שלישי רביעי חמישי שישי שבת
ongarés vasárnap hétfö kedd szerda csütörtök péntek szombat
anglés Sunday Monday Tuesday Wednesday Thursday Friday Saturday
islandés sunnudagur mánudagur þriðjudagur miðvikudagur fimmtudagur föstudagur laugardagur
italian domenica lunedì martedì mercoledì giovedì venerdì sabato
japonés 日曜日

(nichiyōbi)

月曜日

(getsuyōbi)

火曜日

(kayōbi)

水曜日

(suiyōbi)

木曜日

(mokuyōbi)

金曜日

(kin'yōbi)

土曜日

(doyōbi)

latin classic dies Sōlis dies Lūnae dies Martis dies Mercuriī dies Iovis dies Veneris dies Saturnī
latin eclesiatic Dominica feria secunda feria tertia feria quarta feria quinta feria sexta sabbatum
mapudungun kiñe ante epu ante kila ante meli ante kechu ante cayu ante regle ante
olandés zondag maandag dinsdag woensdag donderdag vrijdag zaterdag
polonés niedziela poniedziałek wtorek środa czwartek piątek sobota
portugués domingo segunda-feira terça-feira quarta-feira quinta-feira sexta-feira sábado
romanés duminică luni marţi miercuri joi vineri sâmbătă
sanscrit भानुवासरम्

(Bhaanu Vāsaram)

इन्दुवासरम्

(Indu Vāsaram)

भौमवासरम्

(Bhauma Vāsaram)

सौम्यवासरम्

(Saumya Vāsaram)

गुरूवासरम

(Guru Vāsaram)

भृगुवासरम्

(Bhrgu Vāsaram)

स्थिरवासरम्

(Sthira Vāsaram)

turc pazar pazartesi salı çarşamba perşembe cuma cumartesi

Nòtas e referéncias

modificar

Suls autres projèctes Wikimèdia :