L'antisemitisme es l'ostilitat o lo prejutjat cap als josieus coma grop religiós, etnic o racial, que se manifesta coma l'òdi cap a un individú, o coma persecucion institucionalizada e violenta. L'ideologia explicita del nazisme d'Adolf Hitler foguèt l'exemple extrèma de l'antisemitisme, que menèt al genocidi conegut coma olocaust dels josieus europèus al sègle XX.

L'estela de David jauna que los nazis obligavan los josieus de portar.

Etimologia modificar

La paraula semita fa referéncia a Sèm, que segon los escrichs biblics foguèt lo primièr filh de Noé, paire dels ebrieus, assirians, babilonians, elamitas, arabs e d'autras comunautats de l'Orient Mejan. Per extension, semita comencèt a èsser utilizat per a designar los pòbles parlant las lengas semeticas e las lors realizacions culturalas. Mentre qu'aviá una basa etnica, lo mot semita evoluèt de sa significacion originala cap a un sens novèl, racial aqueste còp.

Lo mot antisemitisme foguèt utilizat pel primièr còp en 1879 pel jornalista Wilhelm Marr dins son libre Zwanglose Antisemitische Hefte (e Wilhelm Scherer utilizèt lo meteis an la paraula antisemiten dins la Neue Freie Presse). Pauc de meses aprèp, Wilhelm Marr fondèt la Liga dels antisemitas (Antisemiten-Liga).

Tipe d'antisemitisme modificar

Antisemitisme religiós modificar

 
Tomas de Torquemada (antisemitisme religiós).

Abans lo sègle XIX, l'antisemitisme èra religiós, basat sus las interaccions e las interpretacions del cristianisme e de l'islam a subjècte del judaïsme. Dempuèi que lo judaïsme èra la religion minoritària mai importanta dins l'Euròpa cristiana e lo mond musulman, los josieus èran l'objècte de la violéncia e la persecucion per de motius religioses de la part dels cristians e musulmans, amb una primièra expulsion de França en 1182.[1] A la diferéncia de l'antisemitisme en general, aquel prejutjat es dirigit cap a la quita religion, mas, tocava pas los josieus que s'èran convertits a una autra religion. Las leis qu'enbissián las practicas del judaïsme èran basadas sus l'antisemitisme religiós, coma las expulsions dels josieus[2] de diverses païses europèus pendent l'Edat Mejana.

Antisemitisme racial modificar

 
Adolf Hitler (antisemitisme racial).

Prenen per origina las idèas antropologicas sus la raça nascudas pendent lo sègle de las Luces, l'antisemitisme racial venguèt la forma dominanta de l'antisemitisme a partir del sègle XIX fins ara. L'antisemitisme racial remplacèt en practica l'òdi del judaïsme coma religion amb coma concepcion dels josieus coma grop racial distincte, pauc se cal la practica religiosa. Amb la pujada de l'antisemitisme racial, las teorias de conspiracion suls josieus planificant la dominacion del mond venguèt una expression populara de l'antisemitisme dempuèi la fin del sègle XIX.

Vejatz tanben modificar

Suls autres projèctes Wikimèdia :

Referéncias modificar

  1. (en)Jacob Rader Marcus The Jew in the Medieval World: A Source Book, 315-1791 ed: Hebrew Union College Press 1999 isbn=087820217X
  2. (en)Kathleen P. Long Religious differences in France: past and present ed:Kathleen P. Long 2006 p.xxiv