Lenga oficiala
Una lenga oficiala es una lenga qu'es especificament designada atal, dins la lei e eventualament dins la constitucion d'un país, d'un Estat o d'un autre territòri (Los Estats o territòris qu'an pas de constitucion ni de poder legislatiu an pas, per definicion, de lenga oficiala).
La mitat dels païses del mond an una lenga oficiala. Certans d'entre eles reconeisson una sola lenga oficiala, es lo cas en Albania, en França (mentre que i a d'autras lengas territorialas en França, veire : Lengas minorizadas de França) o en Alemanha. Certans an maitas lengas oficialas, coma Afganistan, Canadà, Finlàndia o Soïssa. Dins maites païses, coma Iraq, Itàlia o Espanha, i a una lenga oficiala pel país, mas d'autras lengas son cooficialas dins certanas regions. Certans païses an pas definit clarament ges de lenga oficiala, mas tenon pasmens una "lenga oficiala de fach" coma Eritrèa, Suècia o lo Reialme Unit. Enfin, qualques païses, coma los Estats Units, an pas de lenga oficiala clarament definida, mas existisson de lengas oficialas definidas per certans Estats que los compausan.
Una consequéncia del colonialisme o del neocolonialisme es que, dins certans païses d'Africa e a las Filipinas, las lengas oficialas e d'ensenhament (francés o anglés) son pas las lengas autoctònas o las mai parladas. En revenge, per nacionalisme, la Republica d'Irlanda a adoptat lo gaelic coma lenga nacionala oficiala, mentre qu'es en realitat parlat per una proporcion febla de la populacion, e que la lenga qu'a un estatut legal segondari (l'anglés) es la lenga parlada per la majoritat.
Una lenga oficiala dins un Estat pòt èstre classada non oficiala dins la region limitròfa d'un Estat vesin. Per exemple, l'occitan es lenga oficiala en Espanha, dins la Val d'Aran, mas pas dins las regions occitanas limitròfas de França.
Occitan e reconoissença oficiala
modificarL'occitan conois d'estatuts diferents segon los estats.
- En Espanha, es reconegut coma lenga oficiala dins la Val d'Aran gràcias a de leis de la region autonòma de Catalonha e gràcias a l'estatut d'autonomia locala d'Aran dempuèi 1990. Aital l'occitan benefícia d'un ensenhament sistematic e obligatòri a l'escòla e d'un usatge regular dins l'administracion. Ça que la, l'occitan es cooficial amb lo catalan (lenga oficiala de la region) e amb l'espanhòl (lenga oficiala de l'estat). Malgrat aquela oficialitat, l'occitan subís encara a Aran una diglossia al profièch de l'espanhòl que rèsta la lenga mai poderosa.
- En Itàlia, l'occitan es reconegut coma lenga protegida, pas verament coma "lenga oficiala", gràcias a la lei 482 de 1999. Aquela permet l'us de l'occitan dins l'ensenhament e la vida publica, mas solament dins las comunas que o desiran, sens caractèr obligatòri ni sistematic. La diglossia al profièch de l'italian rèsta fòrta.
- En França e a Mónegue, l'occitan a pas lo mendre estatut oficial. La possibilitat d'ensenhar l'occitan dins l'escòla publica francesa existís, coma opcion, e i a doas tres emissions pichonetas en occitan a la television publica (France 3) mas aquò equival pas a un estatut oficial. La diglossia al profièch del francés es constanta.
