Marron

	Marron
Coordenadas de color
RVB (r, v, b)	(153, 51, 0)
Triplet exadecimal	#993300
CMJN (c, m, j, n)	(0, 67, 100, 40)
TSL (t, s, l)	(20°, 100%, 60%)

Lo marron o lo brun (o castanh, o bureu) es una color que fa partida de las colors caudas. A causa de son ton escur, fa pas partida de las colors de l’arc de Sant Martin.

Non deu èsser confondut amb Marron (fruch).

Etimologia modificar

Lo nom brun ven del bas latin brūnus (sègle VI), manlevat al germanic *brūn, « brun, brilhant » (cf. alemand braun « brun »).

Lo nom marron ven per metonimia del fruch qui pòrta lo meteis nom, lo marron (castanha o amaron).

La color marron dins la natura modificar

D'un biais general, la color bruna es fòrça presenta dins la natura, dins lo reialme vegetal coma animal.

Reialme vegetal : es la color de la gaireben todas las ruscas d'arbres, mas subretot la color de la tèrra, de la descomposicion de las matèrias organicas, dels excrements, de las fuèlhas mòrtas.

Reialme animal : es la color de la toison de nombroses animals del bòsc e del plumatge de fòrça aucèls, perque es una color d'un camoflatge o d'un mimetisme plan eficaç.

Lo brun per mescla modificar

Lo brun del pintre e del colorista se fa generalament en mesclant l'irange amb de negre, dins una proporcion variabla de 2 a 4 parts per 1. Pasmens, lo negre essent una color neutra qu'escursís las autras colors, quina que siá la mescla de colors complementàrias que daissa dominar dins sas proporcions la nuança cauda, farà lo brun. Per exemple, se fa de brun en mesclant 2 parts d'irange amb una part de blau, o ben doas parts de roge amb un part de verd, o ben doas parts de jaune amb una part de violet. Quand s'utiliza las colors primàrias, se fa un brun chocolat en mesclant aproximativament 2 parts de magenta, 3 parts de jaune e una part de negre.

Simbolisme e usatges modificar

Cencha marron : darrièr grade d'aprendissatge del judo e del karate, correspondent au 1^èr Kyu (9^en nivèl). Seguís la cencha blava e precedís la cencha negra.
En electricitat, lo fil brun representa una ligason naveta, lo fil blau essent lo neutre e lo fil roge la fasa.
En politica, lo brun representa la drecha extrèma, lo nacionalisme.