1961
1961 | |
---|---|
Ans : 1958 1959 1960 1961 1962 1963 1964 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1961 del calendièr gregorian.
EvenimentsModificar
OccitàniaModificar
FrançaModificar
- 31 de mai - 2 de junh - Visita en França del president John F. Kennedy.
- 8 de setembre - Atemptat contra Charles de Gaulle a Pont-sur-Seine.
EuròpaModificar
- 15 de mai - Enciclica Mater et Magistra del papa Joan XXIII sur las questions socialas.
Reiaume UnitModificar
- 9 d'agost - Harold Macmillan demanda l'adesion del Reialme Unit a la Comunautat Economica Europèa.
Union SovieticaModificar
Intrada en servici dau premier sosmarin nuclear lançaire d'engenhs sovietic.
AmericaModificar
- 3 de genièr - Ruptura de las relacions diplomaticas entre los Estats Units d'America e Cuba.
- 20 de genièr - John F. Kennedy ven lo 35en President dels Estats Units.
- 31 de genièr - Jânio Quadros deven lo president de Brasil.
- 25 d'agost - Renoncia de Jânio Quadros a la presidéncia de Brasil.
- 2 de decembre - Guèrra Freja: dins un discors televisat, lo lidèr de Cuba, Fidel Castro declara qu'es marxista-leninista, e que Cuba va adoptar lo comunisme.
Estats Units d'AmericaModificar
Dins lo Sud, perseguida de la lucha còntra la segregacion e dei violéncias dei Blancs que n'èran partisans. En particular, un bus dei freedom rides, movement de bus practicant pas la segregacion, foguèt atacat e cremat per de sòcis dau Ku Klux Klan. Pasmens, leis autoritats federalas èran d'ara endavant largament en favor dei Negres. Ansin, dins lo corrent de l'annada, lo president John Fitzgerald Kennedy ordonèt l'adopcion de mesuras còntra la discrimacion per totei leis agéncias federalas (affirmative action).
ParaguaiModificar
Extension dau drech de vòte ai fremas.
AfricaModificar
- 3 de març - Hassan II es coronat rei de Marròc.
- 27 d'abril - Independéncia de Sierra Leone.
Bechuanaland[1]Modificar
Adopcion d'una constitucion que marquèt una etapa importanta vèrs l'independéncia.
AsiaModificar
- 11 de decembre La guèrra de Vietnam comença oficialament, amb lo mandadís dels primièrs elicoptèrs americans a Saigon acompanhats de 400 militars.
CambòtjaModificar
Consequéncia dau complòt de 1959 e de la perseguida dau raprochament de Phnom Penh ambé leis estats comunistas d'Asia dau Sud-Èst, Tailàndia e Cambòtja rompèron sei relacions diplomaticas.
ArtsModificar
LiteraturaModificar
Publicacion dau roman de sciéncia-ficcion Solaris de l'escrivan polonés Stalinas Lem (1921-2004). A travèrs lo racònte deis interaccions entre un grop de scientifics e un ocean misteriós dotat d'intelligéncia, depinta lei dificultats d'una comunicacion entre l'Òme e una autra espècia intelligenta.
Sciéncias e tecnicasModificar
ArmamentModificar
Intrada en servici dau premier pòrta-avions equipat d'una propulsion nucleara (USS Enterprise estatsunidenc). En matèria d'armament terrèstre, intrada en servici dei dos premiers carris de combat de segonda generacion (lei T-62 sovietic e M60 Patton estatsunidenc). A respèct dei carris de premiera generacion, dispausavan de proteccions NBC, de capacitats renfòrçadas de combat de nuech e d'un canon principau d'un calibre d'au mens 105 mm.
AstronomiaModificar
Capitada dau premier vòl espaciau abitat (Vostok 1) dau cosmonauta sovietic Iurii Gagarin lo 12 d'abriu. Lo 5 de mai, leis Estats Units d'America capitèron tanben un vòl espaciau abitat (Freedom 7) amb Alan Shepard.
MedecinaModificar
Desvolopament de la scintigrafia, tecnica basada sus l'injeccion d'una substància radioactiva que se fixa sus un organ d'estudiar.
EconomiaModificar
NaissençasModificar
- 2 de genièr - Aram Sargsyan, primièr ministre d'Armenia
- 24 de genièr - Nastassja Kinski, actritz alemanda
- 12 de febrièr - Michel Martelly, musician, compositor e president d'Aïtí
- 16 de febrièr - Andy Taylor, musician britanic (Duran Duran)
- 17 de febrièr - Andrei Korotaiev, antropològ, economista, istorian, e sociològ rus
- 21 de març - Lothar Matthäus, fotbolaire alemand
- 3 d'abril - Eddie Murphy, actor american
- 12 d'abril - Yuri Buenaventura, cantaire colombian
- 15 d'abril - Carol Widney Greider, biològa americana, Prèmi Nobel
- 27 d'abril - Moana Pozzi, actritz pornografica italiana (m. 1994)
- 6 de mai - George Clooney, actor american
- 17 de mai - Enya, (Eithne Patricia Ní Bhraonáin), cantaira irlandesa
- 29 de mai - Melissa Etheridge, cantaira americana
- 4 de junh - Ferenc Gyurcsány, primièr ministre d'Ongria
- 9 de junh - Michael J. Fox, actor american
- 14 de junh - Boy George, cantaire britanic (Culture Club)
- 21 de junh - Joko Widodo, president d'Indonesia
- 1 de julhet - Carl Lewis, atlèta american
- 1 de julhet - Princessa Diana de Galas (m. 1997)
- 23 de julhet - Martin Gore, compositor e musician britanic (Depeche Mode)
- 30 de julhet - Laurence Fishburne, actor american
- 4 d'agost - Barack Obama, president american
- 9 d'agost - John Phillip Key, primièr ministre de Nòva Zelanda
- 2 de setembre - Carlos Valderrama, fotbolaire colombian
- 6 de setembre - Scott Travis, musician american (Judas Priest)
- 13 de setembre - Dave Mustaine, musician american (Metallica, Megadeth)
- 18 de setembre - James Gandolfini, actor american (m. 2013)
- 25 de setembre - Heather Locklear, actritz americana
- 29 de setembre - Julia Gillard, primièra ministra d'Austràlia
- 18 d'octobre - Wynton Marsalis, musician american
- 23 d'octobre - Andoni Zubizarreta, fotbolaire espanhòl
- 29 d'octobre - Randy Jackson, musician american
- 2 de novembre - K.D. Lang, cantaira canadiana
- 4 de novembre - Ralph Macchio, actor american
- 11 de decembre - Macky Sall, president de Senegal
- 12 de novembre - Nadia Comăneci, gimnasta romanesa
- 19 de novembre - Meg Ryan, actritz americana
- 28 de novembre - Māris Kučinskis, primièr ministre de Letònia
- 9 de decembre - Einars Repše, primièr ministre de Letònia
- 19 de decembre - Eric Allin Cornell, fisician american, Prèmi Nobel
- 24 de decembre - İlham Əliyev, president d'Azerbaitjan
- 25 de decembre - Íngrid Betancourt, politiciana colombiana
- 25 de decembre - David Howard Thompson, primièr ministre de Barbados (m. 2010)
- 30 de decembre - Ben Johnson, atlèta canadian
- Miguel Abia Biteo Boricó, primièr ministre de la Guinèa Eqüatoriala (m. 2012)
DecèssesModificar
- 4 de genièr - Erwin Schrödinger, fisician austriac, Prèmi Nobel (n. 1887)
- 9 de genièr - Emily Greene Balch, escrivan e pacifista americana, Prèmi Nobel de la Patz (n. 1867)
- 17 de genièr - Patrice Lumumba, primièr ministre de la Republica de Còngo (n. 1925)
- 21 de genièr - Blaise Cendrars, pintor soís (n. 1887)
- 9 de febrièr - Carlos Luz, president de Brasil (n. 1894)
- 26 de febrièr - Rei Mohammed V de Marròc (n. 1909)
- 3 de març - Paul Wittgenstein, pianista austriac (n. 1887)
- 6 d'abril - Jules Bordet, microbiologista bèlga, Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina (n. 1870)
- 9 d'abril - Rei Zog I d'Albania (n. 1895)
- 13 de mai - Gary Cooper, actor american (n. 1901)
- 30 de mai - Rafael Leónidas Trujillo, dictator de la Republica Dominicana (n. 1891)
- 2 de junh - George S. Kaufman, autor de teatre american (n. 1889)
- 6 de junh - Carl Gustav Jung, psiquiatre austriac (n. 1875)
- 30 de junh - Lee DeForest, inventor american (n. 1873)
- 2 de julhet - Ernest Hemingway, escrivan american, Prèmi Nobel (n. 1899)
- 20 d'agost - Percy Williams Bridgman, fisician american, Prèmi Nobel (n. 1882)
- 7 de setembre - Pieter Gerbrandy, primièr ministre dels Païses Basses (n. 1885)
- 17 de setembre - Adnan Menderes, primièr ministre de Turquia (assassinat) (n. 1899)
- 18 de setembre - Dag Hammarskjöld, Secretari General de las Nacions Unidas, Prèmi Nobel de la Patz (n. 1905)
- 11 d'octobre, Chico Marx, actor american (n. 1887)
- 14 d'octobre - Paul Ramadier, primièr ministre de França (n. 1888)
- 19 d'octobre - Şemsettin Günaltay, primièr ministre de Turquia (n. 1883)
- 30 d'octobre - Luigi Einaudi, president d'Itàlia (n. 1874)
- 20 de decembre - Earle Page, primièr ministre d'Austràlia (n. 1880)
- 25 de decembre - Otto Loewi, farmacològ alemand, Prèmi Nobel (n. 1873)
Prèmi NobelModificar
NòtasModificar
- ↑ Protectorat britanic establit en 1885. Es a l'origina dau Botswana modèrne.