Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, veire Malawi (omonima).

Malawi (oficialament Republica de Malawi) es un país que se tròba plaçat al sud-èst d'Africa. Limita a l'oèst amb Zambia, a l'oèst, sud e èst amb Moçambic e al nòrd amb Tanzania. Sa capitala es Lilongüe.

Republic of Malawi
Dziko la Malaŵi

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Malawi (oc)
Flag of Malawi.svg
Coat of arms of Malawi.svg

Unity and Freedom

mapa

Capitala
e mai granda ciutat
Lilongwe
13° 58′ S, 33° 45′ E
Forma de l'Estat
president
Republica
Peter Mutharika
Superfícia
 - Totala
 - Aiga (%)
Classat 98en
118 484 km²
20 6 % %
Populacion
 - Totala (2015)
 - Densitat
Classat 64en
18 091 575 ab.
152 ab./km²
Independéncia
Reialme Unit
6 de julhet de 1964
Moneda
 - nom occitan
 - nom officiau anglés
MWK ‎‎
Kwacha
Kwacha
Fus orari UTC 2
Domeni internet .mw
Indicatiu telefonic +265
Còde del país (ISO 3166) MW

Lo gentilici es malawian - a.

Somari

IstòriaModificar

Anteriorament, durant lo protectorat anglés lo país foguèt apelat Nyassaland (Niassalandia) - es dire, Tèrra del Lac (en idiòmas bantu Niassa o Nyassa significa: lac), Malawi se sonèt en d'autre temps Maravi, o ‘la lutz rebatuda’, en fasent referéncia benlèu a la ludentor del solelh sul Lac Malawi. Las còstas del Lac Malawi son abitadas dempuèi de milièrs d'ans segon las rèstas trobadas en catacions arqueologicas recentas. La majoritat de la populacion actuala aperten a grops etnics bantos qu'arribèron dins la region qualque temps abans l'arribada dels primièrs comerçants d'esclaus arabis e los primièrs exploradors portugueses. Los missionaris e colonizadors britanics, apareisson tre la fin del decenni de 1850, après l'arribada dins la region de David Livingstone.

 
Bandièra de Nyassaland.

Las tèrras fertilas de Malawi favorizèron l'implantacion rapida de colons angleses e lo desvolopament comercial de la region, e en 1891 declaravan la constitucion del protectorat Britanic de Nyassaland. En 1953 lo Nyassaland Britanic se jonhèt amb la Rodèsia del Nòrd (uèi Zambia) e la Rodèsia del Sud (actualament Zimbabwe) per formar la Federacion de Rodesia e Nyassaland.

Aquesta Confederacion s'acabariá en 1964 amb l'independéncia de Malawi, après l'eleccion de Hastings Kamuzu Banda del Malawi Congress Party (MCP) - coma lo cap del país, en 1963. Dos ans pus tard, lo president Banda declarariá la Republica de Malawi coma un estat unipartidari e lo caractèr obligatòri per totes los ciutadans d'aperténer al MCP.

En 1971 Banda foguèt nomenat president vitalici en desvolopant dins los ans seguents una politica repressiva contra quina oposicion que siá que sorgiguèsse. Lo cap de la Liga Socialista de Malawi, Dr Attati Mpakati, se veguèt obligat a s'exiliar e en 1983 apareguèt assassinat. Los fondadors del Movement per la Libertat de Malawi, Orton e Bòrd Chirwa, foguèron empresonats en 1981 e acusats de ‘conspiracion’. La dirigenta sindicala, Chakufwa Chihana foguèt empresonada en 1970 en passant sèt ans en preson e en tornant a èsser condemnada a dos ans de preson, en 1992 acusada de "sedicion". La siá violacion constanta dels dreches umans empediguèron pas qu'en 1991 los Estats Units anoncièsson publicament lo sieu apiegi incondicional al govèrn de Banda.

Banda mantenguèt bonas relacions diplomaticas amb los govèrns racistas d'Africa del Sud e Rodèsia e ajudèt en la repression del movement d'independéncia en Moçambic e, après 1975, ajudèt lo grop rebèl RENAMO, d'oposicion dins lo govèrn moçambican.

Mas los cambiaments internacionals après la desaparicion dels blòcs militèsses, supausèt que lo regim de Banda comencèsse a recebre de pressions per acabar amb tanta repression e assassinat politic, çò que jonhut a l'aumentacion del malcontentament popular per la desastrosa situacion economica de la populacion e l'ascens de la preséncia dels partits de l'oposicion, forcèron la realizacion en 1993 d'un referendum subre la fin de l'unipartidisme e la democratizacion de la vida publica.

Lo 17 de mai de 1994 aguèron luòc las primièras eleccions liuras jos una constitucion provisòria. Bakili Muluzi, cap del United Democratic Front (UDF, Front Democratic Unit), foguèt elegit en aquestas eleccions.

PoliticaModificar

Malawi a una democracia multipartidaria dempuèi 1994. Segon la constitucion de 1995, lo president, qu'es al meteis temps cap de Govèrn e cap de l'Estat, es elegit per sufragi universal e dirècte cada cinc ans. Lo vicepresident es elegit amassa amb lo president. En mai, lo president a la possibilitat d'elegir un segond vicepresident, que deu èsser d'autre partit politic. Lo president causís tanben los membres del sieu govèrn, que pòdon o pas èsser de membres de la cambra legislativa.

L'Assemblada Nacionala de Malawi compta 193 deputats, elegits per mandats de cinc ans. Per d'autra part, la Constitucion prevei l'existéncia d'un Senat (cambra nauta) de 80 membres, mas fins a la data es pas estat creat. Lo Senat auriá la foncion de representar los caps tradicionals e los divèrses districtes geografics, en mai de determinats grops d'interès, coma las femnas, los joves o los andicapats.

La Constitucion establís un poder judiciari independent. Lo sistèma judiciari de Malawi, basat en lo modèl anglés, es compausat per de tribunals inferiors, un Naut Tribunal e un Tribunal Suprèm d'Apellacion.

GeografiaModificar

 
Mapa de Malawi.

A l'èst del país se tròba lo Lac Niassa, tanben conegut coma Lac Malawi.

Lo país se tròba administrativament dividit en tres regions: la region nòrd, amb capitala a Mzuzu, la region centre, amb capitala a Lilongüe, qu'es la pus granda vila de la nacion, e la region sud amb capitala a Blantyre. Lo país descen en nautor segontes anam de la frontièra de l'oèst al Lac Niassa.

La montanha pus nauta del país es lo Satipwa, amb 3002 mètres d'altitud.

EconomiaModificar

De veire: Economia de Malawi.

CulturaModificar

BibliografiaModificar

Vejatz tanbenModificar

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Malawi.

Ligams extèrnesModificar


Nòtas & referénciasModificar

<references>