Samoa es un estat del sud de l’Oceania que forman la part occidentala de l’archipèla de las illas Samoa.

Malo Sa'oloto Tuto'atasi o Samoa

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Independent State of Samoa (en)
Estat Independent de Samoa (oc)
Flag of Samoa.svg
Coat of arms of Samoa.svg

Fa'avaei le Atua Samoa
Lengas oficialas anglés, samoan
Capitala Apia
39 666 abitants (metropòli 2003)

Forma de l'Estat
O le Ao o le Malo
Primièr ministre
republica
Tuimaleali'ifano Va'aletoa Sualauvi II
Tuilaepa Aiono Sailele Malielegaoi
Superfícia
 - Totala
 - Aiga (%)
Classat en
2 831 km² km²
0 3 %
Populacion
 - Totala (2012)
 - Densitat
Classat en
194 320[1] ab.
63 2 ab./km²
Independéncia
(de Nòva Zelanda)
1 de genièr de 1962
Fus orari UTC +13
Imne nacional The Banner of Freedom

Lo gentilici es samoan, -a.

Somari

IstòriaModificar

L'istòria de Samoa comencèt quand d’immigrants de las islas Lau a l'èst de Fiji arribèron fa aperaquí 3500 ans e de s'establiguèron aicí en la rèsta de la Polinesia. Lo contacte amb los europèus comencèt al sègle XVIII, mas se va pas intensificar fins a l’arribada dels comerçants e missionaris britanics en las annadas 1830.

Al long del sègle XIX, lo Reialme Unit, l’Empèri Alemand e los Estats Units reclamèron de parts del reialme de Samoa, e establiguèron comptadors de comèrci.

La part occidentala de l’archipèla venguèt alemanda (Samoa Alemanda 1900-1914) mas la desfacha de la metropòli coloniala la faguèt passar jos contaròtle neozelandés. Lo nom cambièt en Samoa Occidentalas (en samoan Samoa e Sisifo). En 1997, l’estat independent cambièt lo nom en abandonant l'adjectiu «occidental», per far véser sa volontat de veire tot l'archipèla amassat jos una unica sobeiranetat.

PoliticaModificar

GeografiaModificar

EconomiaModificar

Article principal : Economia de Samoa.

Ligams extèrnesModificar