Samoa
Samoa es un estat del sud de l’Oceania que forman la part occidentala de l’archipèla de las illas Samoa.
Samoa | |
Malo Sa'oloto Tuto'atasi o Samoa | |
Imne: The Banner of Freedom | |
Devisa: Fa'avaei le Atua Samoa | |
Administracion | |
---|---|
Capitala | Apia 39 666 abitants (metropòli 2003) {{{coordenadas_capitala}}} |
Forma de l'Estat | republica |
O le Ao o le Malo Primièr ministre | Tuimaleali'ifano Va'aletoa Sualauvi II Naomi Mata'afa |
Lengas oficialas | anglés, samoan |
Geografia | |
• Totala | 2 831 km² km² |
• Aiga (%) | 0,3 % |
Punt culminant | mont Silisili (ca) |
Demografia | |
• Totala | 194 320[1] ab. (2012) |
• Densitat | 63,2 ab./km² |
Istòria | |
Independéncia | (de Nòva Zelanda) |
1 de genièr de 1962 | |
Autras informacions | |
Fus orari | +13 |
Lo gentilici es samoan, -a.
Istòria
modificarL'istòria de Samoa comencèt quand d’immigrants de las islas Lau a l'èst de Fiji arribèron fa aperaquí 3500 ans e de s'establiguèron aicí en la rèsta de la Polinesia. Lo contacte amb los europèus comencèt al sègle XVIII, mas se va pas intensificar fins a l’arribada dels comerçants e missionaris britanics en las annadas 1830.
Al long del sègle XIX, lo Reialme Unit, l’Empèri Alemand e los Estats Units reclamèron de parts del reialme de Samoa, e establiguèron comptadors de comèrci.
La part occidentala de l’archipèla venguèt alemanda (Samoa Alemanda 1900-1914) mas la desfacha de la metropòli coloniala la faguèt passar jos contaròtle neozelandés. Lo nom cambièt en Samoa Occidentalas (en samoan Samoa e Sisifo). En 1997, l’estat independent cambièt lo nom en abandonant l'adjectiu «occidental», per far véser sa volontat de veire tot l'archipèla amassat jos una unica sobeiranetat.
Politica
modificarGeografia
modificarEconomia
modificarLigams extèrnes
modificar
|