Una bomba H (tanben dicha bomba d'idrogèn, bomba de fusion ò arma termonucleara) es una arma nucleara que son energia principala vèn de la fusion d'isotòps leugiers de l'idrogèn : lo deutèri (idrogèn-2) e lo triti (idrogèn-3). A respèct d'una bomba A, desgatja mai d'energia, çò que permet de fabricar d'ogivas pus pichonas e pus aisadament transportablas per un missil.

Fotografia d'un assai d'arma termonucleara sus l'atòl de Bikini en 1954.

Lo deutèri es extrach de l'aiga de mar e lo triti es fach a partir de liti. Pasmens, una temperatura importanta es necessària per realizar de reaccions de fusions. Ansin, una bomba de fission de plutòni es utilizada coma amòrsa. Una bomba H tèn donc dos estancis. Lo premier es una bomba A de plutòni e lo segond es fach deis isotòps destinats a la fusion.

Aqueu principi de foncionament foguèt descubèrt en 1940 per lo fisician ongrés Edward Teller (1908-2003). Après l'explosion de la premiera bomba A sovietica en 1949, leis Estats Units d'America engatjèron lo desvolopament de la premiera bomba H per gardar son avança tecnologica. Lo premier assai aguèt luòc en 1952. Pasmens, foguèt rapidament seguit per lo premier assai sovietic en 1953. Lo Reiaume Unit (1957), la China Comunista (1967), França (1968) e benlèu Israèl mestrejan tanben aquela tecnologia. Índia e la Corèa dau Nòrd pretendon egalament aver la capacitat de produrre d'armas termonuclearas mai aquò es contestat per una partida importanta de la comunautat scientifica.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar