Lista de trobadors e trobairises

lista d'un projècte Wikimèdia
(Redirigit dempuèi Lista dels trobadors)

Aqueste article compila de listas de trobadors e trobairises. Inclutz de figuras medievalas celèbras per aver escrich d'òbras liricas en occitan o en lenga galaicoportuguesa del nòrd-oèst de la Peninsula Iberica (nòrd de l'actual Portugal e Galícia).

Per una lista de las poètas similaras de lenga d'oil (fr trouvères), veire trobador de lenga d'oil[1].

Anglatèrra

modificar
 
Richard Còr de Leon (Richard d'Anglatèrra)

Arpitània

modificar

A l'epòca dels trobadors, l'occitan ancian se parla a Mauriana, la majoritat d'Aguiaina e lo sud de Berric.

 
Guilhèm d'Aquitània
 
Jaufré Rudèu

Trobadors e trobairises en Auvèrnhe

Puèi de Doma

modificar

Auvèrnhe autre

modificar
 
Beatritz de Diá
 
Bertran de Bòrn
 
Azalaís de Porcairagues

Tolosenc, inclús Fois

modificar

Provença (incl. Forcalquier e Niça)

modificar
 
Folquet de Marselha
 
Rambaud de Vaqueiràs

País Niçard

modificar

Segon Lou Brusc:

Occitània desconeguda

modificar
 
Alfonso de Aragon

Galícia

modificar
 
Los cantics d'amic de Martín Codax

Portugal

modificar

Emília e Romanha

modificar

Ligúria

modificar

Lombardia

modificar

A l'Edat Mejana, lo tèrme "Lombardia" s'aplica a l'Itàlia del Nòrd o Padània d'uèi. A la fin de l'Edat Mejana e la Renaissença, lo tèrme deven pus en pus especific, se referint eventualament solament a la region modèrna de Lombardia. Per aquela rason, la significacion de "Lombardia" dins de tèxtes medievals es un pauc ambigu.

Sicília

modificar

Tèrra Santa

modificar

De classificar:

Veire tanben

modificar

Bibliografia

modificar

Articles connèxes

modificar

Ligams extèrnes

modificar

Nòtas e referéncias

modificar
  1. 1,0 et 1,1 Segon Mistral, esembla qu'i a un Savaric de Mauleon peitavin e un Savaric de Mauleon perigosin?
  2. "Pradas de Leveson" significa probablament Pradas (Avairon), en Avairon.
  3. 3,0 et 3,1 Nascut a Aups o a Niça.
  4. Al nòrd de la Linha La Spezia-Rimini?
  5. A pas escrich suls vèrses trobadoresques que dins la Divina Comèdia.
  6. Guigo e pas Guigon, del latin tardiu Guigo, Wigo (segon Mistral). Per Guigon, Mistral grafia Guigoun e Guigou.

Referéncias

modificar
  1. Segon lo Dicod'òc del Congrès permanent de la lenga occitana, existís pas un mot unic per descriure los trouvères del nòrd de França. Lo diccionari de Laus utiliza lo tèrme "trobador de lenga d'oil" per los descriure.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 2,38 2,39 2,40 2,41 2,42 2,43 2,44 2,45 2,46 2,47 2,48 2,49 2,50 2,51 2,52 2,53 2,54 2,55 2,56 2,57 2,58 2,59 2,60 2,61 2,62 2,63 2,64 2,65 2,66 2,67 2,68 2,69 2,70 2,71 2,72 2,73 2,74 2,75 2,76 2,77 2,78 2,79 2,80 2,81 2,82 2,83 2,84 2,85 2,86 2,87 2,88 2,89 2,90 2,91 2,92 2,93 et 2,94 Mistral, Frederic (1878–1886). Lou Tresor dóu Felibrige (TDF). Rafèla d'Arle: Cultura Provençala e Meridionala. 
  3. Marina Navàs. «El Registre de Cornet». TrobEu, 2019.
  4. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k246612z.texte.langFR
  5. L'Aiòli n°211, 7 novembre 1896