Bertran de Bòrn

trobador

Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.

Bertran de Bòrn (Bertrand be Born en nòrma mistralenca[1][2]; v.1140, Lemosin[cal referéncia] o Perigòrd[2] - v.1215, Abadiá de Dalon), senhor[cal referéncia] o vescomte[2] d'Autafòrt, als confinhs de Lemosin e Perigòrd, foguèt un daus trobadors mai coneguts. Se ditz d'el que celebrèt tan plan l'amor coma la guèrra. Foguèt ficat dins las luchas daus filhs d'Enric II Plantagenest, e prenguèt partit contra Richard per Enric lo Jove. A la mòrt d'aqueste, se reconcilièt amb Richard, que sostenguèt a son torn contra lo rei de França Felip-August.

Bertran de Bòrn segon l'una de sas vidas (Biblioteca Nacionala de França, MS cod. fr. 12473, 13.)

Bertran de Bòrn passa per èsser estat lo mestre daus sirventés, que sas poesias pus bravas an un accent satiric plan marcat, e que son de plaçar demest las òbras majoras de la literatura occitana.

Sa vida nos ensenha que luchet fòrça temps, per l'avent dau chasteu d'Autafòrt, contra son frair Constantin, qu'aviá lo sosten dau rei Enric Plantagenest. Alaidonc, excitet de contunha los filhs d'Enric contra lor pair; se pensa que considerava qu'ilhs nonmàs aviá lo sang aquitan trasmés per lor mair Alienòr d'Aquitània. Fin finala, son voler d'independéncia per Aquitània es au còr de sa poesia, qu'evòca mai que mai de las questions politicas.

Bertran de Bòrn apelava sa dama mon asiman, qu'es a dire "mon asimant" o "mon aimant"[3]; asiman es la fòrma anciana dau mot arcaïc asimant[4].

L'un daus libres pus complets sus la vida e l'òbra de Bertran de Bòrn es benleu lo de Gérard Gouiran (L'Amour et la Guerre), publicat a l'Universitat de Provença.

Veiquí un extrach d'un de sos sirventés:

Be'm platz lo gai temps de Pascor / Que fai folhas e flors venir / E platz me quant auv la baudor / Dels ausels que fan retentir

Lor chant per lo boscatge / E platz me quand vei per los prats / Tendas e pavalhons fermats

E ai grand alegratge / Quand vei per campanhas rengats / Cavaliers e cavals armats


E platz me quand li corredors / Fan las gens e l’aver fugir / E platz me quand vei après lor / Granren d’armats corren venir

E platz me mon coratge / Quand vei fòrts chastels assetjats / E-ls barris rots e-d'esfondrats

E vei l’òst e'l ribatge / Qu’es tot entorn claus de fossats / Ab lissas de fòrts pals serrats


E-us dic que tan non m’a sabor / Manjar ni beure ni dormir / Com' a quant auv cridar : « a lor ! » / D’ambas las parts e-d'auv bruir

Cavals votz per l’ombratge / E-d'auv cridar : « aidatz, aidatz ! » / E vei chaser per los fossats

Paucs e grands per l’erbatge / E vei los mòrts que pel-s costats / An los tronçons ab los cendatz


Barons metetz en gatge / Castèls e vilas e ciutats / Enans qu’usquecs no-us guerreiatz

Veire tanben modificar

Articles connèxes modificar

Liames extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

Nòtas modificar

Referéncias modificar