Berenguer d'Anoia

Berenguer d'Anoia o de Noya (1300-...) foguèt un trobador catalan originari de l'illa de Malhòrca.

BiografiaModificar

 
Pagina de lo Mirall de Trobar.

Escriguèt lo Miralh de trobar en lenga occitana, un tractat poetic, gramatical e retoric dins la tradicion de las Razos de trobar de Raimon Vidal e las Regles de Trobar de Jofre de Foixà, un genre tostemps popular en Catalonha.

Los paires de Berenguer èran de nòbles catalans, originaris del vilatge de Sant Sadurní d'Anoia que s'establiguèron a Inca, dins l'illa de Malhòrca un còp conquistada per Jaume I d'Aragon. Entresenha subre la sieuna familha e las sieunas originas dins un poèma en forma d'acrostic:

(Oc ancian)                                (Oc modern)
« Berenger d'Anoia·m dits hom;             "Berenguer d'Anoia m'apela òm
mon payre fo asats prom.                    lo mieu pair foguèt noble
En Incha fo mos naximens,                   En Inca foguèt la mieuna naissença
e a Noia naschron mos parens. »             e en Anoia nasqueron los mieus paires"

Lo Miralh comença amb un prològ qu'explica la sieuna division en quatre capítols ont se tractaràn las formas de la retorica e las errors poeticas pus comunas. Comença aital:

"Comença la miraylls de trobar o de versificar o de rimar. Car si hom mira o regarda sas fausas en un mirall"

Tot es illustrat amb exemples estrachs de composicions de trobadors anteriors a Berenguer d'Anoia mas pas totjorn corrèctament citats. Berenguer meteis non a cap trabalh signat amb lo sieu nom tot e que presomptament sián trabalhs sieus. La seguenta seccion es presa de la sieuna illustracion de l'"alba" religiosa:

« Gaita, be gardatz
que no us sia amblatz
lo castell que tan beyl
vos a Deus comanatz,
car si es noveyl
non es aycell
qui mantz n'a enganatz.
No us fisetz en l'enemich
qui per plazer vos destrich,
ans fayts gens queix vostra gaita »

L'Institut Berenguer d'Anoia foguèt fondat en Inca en 1970 per aquest trobador.

BibliografiaModificar

  • Anoia (d’), Berenguer; Vidal i Alcover, Jaume (estudi introductori i edició). Mirall de Trobar. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Universitat de les Illes Balears, 1984. ISBN 84-7202-647-7.
  • Miralles i Montserrat, Joan. Corpus d’antropònims mallorquins del segle XIV. Barcelona: IEC. Repertoris de la Secció Filològica. III, 1997. ISBN 84-7283-365-8.