Aimeric de Belenoi

trobador bordalés

Aimeric de Belenòi (Eimeri de Belenoi en nòrma mistralenca[1]; 1216-1242) èra un poèta e trobador occitan dau sègle XIIIau, vadut au castèth de L'Esparra (Medòc, uei Gironda) e mòrt a la cort dau rei Ferdinand III de Castelha, a vint-sheis ans solament. Çò ditz sa vida : «Aimerics de Belenoi si fo de Bordales, d’un castel qui a nom Lesparra, neps de maistre Peire de Corbiac. Clercs fo mas fes se ioglar, e trobet bonas chansos e belas et avinenz d’una dona de Guascuenha que avia nom Gentils de Rius, e per leis estet lonc tems en aquela encontrada. Pueis s’en anet en Cataluenha et estet lai tro qu’el moric. Et aqui son escriutas de las soas chansos.» Es citat - coma d'autes trobaires occitans - per Dante Alighieri dens son obratge De vulgari eloquentia (De l'eloquéncia en lenga vulgara). Clèrc, après augussi joglat en Gasconha, se n'angut obrar en maine francoprovençau, notadament en Savòia, on passèt frem de temps. Servit notadament lo comte Tomàs I de Savòia (1178-1233), meitot son esposa Margarida de Genevés (1180-1236) qu'i dediquèt una cançon :

Dona Na Margarid E vezers, e gens aculhirs Provon que res nos vos sofranh De so que a pro domna tanh

Lo comte Aimon de Savòia (1291-1343) l'apriguèt tanben una passada.

Òbras modificar

Aissi quo'l pres que s'en cuja fugir Aissi cum hom pros afortitz Ara'm destrenh Amors Meravilh me cum pot hom apelhar No'm laissa ni'm vol retener Nulhs hom no pot complir adrechamen Per Crist s'ieu crezes Amor Pos Dieus nos a restaurat Puois lo gais temps de pascor Selh que promet a son coral amic S'a midons plazia Ailas per que viu lonjamen ni dura Domna, flor Anc, puois qe giois ni canc Tant es d'Amor honratz sos senhoratges A'l prim pres de'ls breus jorns braus Fins e leials e senes tot engan Ja non creirai q'afanz ni cossirers Nulhs hom en re no falh Pus de Joy mou e de Plazer Can mi perpens ni m'arbire Consiros, cum partitz d'amor

Véder tanben modificar

Bibliografia modificar

Maria Dumitrescu : Poésies du troubadour Aimeric de Belenoi, 1935.

Articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar

  1. Frederic Mistral. Lo Tresaur dau Felibritge. Sègle XIX