Corsega

region francesa


Corsega (var. Còrsega en niçard e en cisalpenc)[1] o Còrsa (Corso en grafia mistralenca[2]; en còrs: Corsica; en francés: Corse) es una illa de la Mediterranèa Occidentala e del sud d'Euròpa. A passat temps un país, ara politicament ligada amb Gènoa puèi amb França, se revoltèt durant lo sègle XVII e foguèt lo primièr estat a establir una constitucion (1755).

Region de Corsega
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas -->{{#if:Blason de Corse.svgFlag of Corsica.svg|
Localizacion
Localizacion de la Corsega en França
OpenStreetMap [1]. 
Direccion relativa a la posicion
Continent
Situacion
Designacion provisòria
Constellacion
Tipe d'objècte
Còs astronomic parent
Còs astronomic filh
Luòc de descobèrta
Grop d'objèctes menors
Sequéncia de Hubble
Sul còrs astronomic
Companhon de
Tipe espectral
Tipe espectral
Fus orari
Situat sus una isla
Embocadura
Tipe de lac
Lacs sus lo riu
Grop de lacs
Situat sul lac
Afluents del lac
Emissari del lac
Bacin idrografic
Massís de montanhas
Tipe de montanha
Coordenadas
Arquitècte
Remplaçat per
Tipe de bastiment
Material
Mèstre d'òbra
Sistèma d'autorotas
Societat de mantenança
Pòl d'escambis
Linha ferroviària
Operator
Aligança ferroviària
Gara
Pista
Travèrsa
País
Compausanta de
Tipe de division administrativa
Exclava de
Enclava
Capitala
Cap d'estat
Regim politic
Cap de l'executiu
Representant del partit
Cap del govèrn
Assemblada
Moneda
Lenga oficiala
Imne
Frontalièr de
Embessonatge
Subdivisions
Membre de
Geografia umana
Sant patron
Domeni internet
Còde ISO 3166-1 alfa-2
Còde ISO 3166-1 alfa-3
Còde ISO 3166-1
Còde ISO 3166-2
Còde AITA
Còde OACI
Còde FAA
Còde INSEE
Còde de comuna
Còde del catalòg
Còde CBS
Còde GNIS
Còde GNIS Antarctica
Còde NUTS
Còde dantai
Còde de comuna alemanda
Còde de districte alemand
Còde administratiu
Còde administratiu
Còde ISTAT
Còde de gara
Còde OKATO
Còde cadastral
Còde postal
Còde telefonic internacional
Prefix telefonic nacional
Còde d'imatriculacion
Informacions
Prefectura Aiacciu
Còde INSEE 94
Populacion
 - Sens comptes dobles
 - Totala
 - Densitat

343 701 ab.
348 760 ab. (2020)
39,6 ab./km²
Superfícia 8 680 km²
Arrondiments 5
Cantons 52
Comunas 360
President del
conselh executiu
Gilles Simeoni
President de
l’amassada
Jean-Guy Talamoni
Prefècte de region
Sit web http://www.corse.fr
Departaments
Corsega del Sud (2A)
Nauta Corsega (2B)


Identificants
BNF [2]. 
SUDOC [3]. 
BNE [http:// ]. 
GND [4]. 
VIAF [5]. 
ULAN
ISSN [http:// ]. 
ZDB [http:// ]. 
DOI
Joconde [http:// ]. 
RKDimages
Rijksmonument
Mérimée [http:// ]. 
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz
IMDb [6]. 
NOR [http:// ]. 
Legislator
ISO standard . 
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Corsega.

Es administrada per França e n'es una collectivitat territoriala unenca assimilada a una region.

Lo capluòc es Aiacciu.

Lo gentilici es còrs -a o còrse -a[3].

Departament unenc dempuèi la creacion dels departaments en 1790, Corsega es devesida en dos en 1975 amb la creacion dels departaments de Nauta Corsega e de Corsega del Sud. La region Corsega foguèt creada en 1982 (coma collectivitat) e aquesiguèt en 1991, en seguida de las revendicacions localas, un estatut de collectivitat territoriala d'estatut particular e nomenada « collectivitat territoriala de Corsega ». Enfin dempuèi lo 1èr de genièr de 2018, en applicacion de la novèla organizacion territoriala francesa del 7 d'agost de 2015, Corsega es venguda una collectivitat d'estatut particuliar dins lo sens de l’article 72 de la Constitucion, de tipe collectivitat territoriala unica, nomenada « collectivitat de Corsega », en luòc e plaça de la collectivitat territoriala de Corsega e dels departaments de Corsega del Sud e de Nauta Còrsega. Las circonscripcions administrativas departamentalas de Corsega del Sud e de Nauta Corsega, demòran incambiadas, amb las prefecturas respectivament a Ajaccio e Bastia.

Istòria modificar

Corsega foguèt restacada durant près de quatre sègles de la Republica de Gènoa abans de se declarar independenta lo 30 de genièr de 1735. En 1755 adoptèt la primièra constitucion democratica de l'istòria modèrna en donant pel primièr còp lo dreit de vòt a las femnas. Lo 15 de mai de 1768, per lo Tractat de Versalhas, la Republica de Gènoa cediguèt Corsega a França, contra son grat perque se considerava coma independenta. Foguèt conquistada militarament per lo Reialme de França a la batalha de Ponte-Novo, lo 9 de mai de 1769.

Geografia modificar

L'illa es situada en mar Mediterranèa. Alongada dins lo sens nòrd-sud, se troba alunhada de 160 km de la còsta provençala (França), a 82 km de la còsta toscana (Itàlia) e a sonque 12 km al nòrd de Sardenha, la granda illa sòrre. Es devesida en dos departaments: la Corsega del Sud e la Nauta Corsega.

Apertenent a la region geografica italiana, Corsega se situa amb Sardenha sus una microplaca continentala. Es durant l'Oligo-Miocèn (al mitan del Cenozoïc entre aperaquí 22 a 25 milions d'anadas) que lo blòt corso-sard e la lanièra continentala s'escartan progressivament del blòt iberic, dobrissent darrièr lo bacin provençal, la mar d'Alboran, lo bacin algerian e la mar Tirrèna[4]. La dinamica cessa amb lo blocatge de l'arc contre los domènis extèrnes, apulian e african"[5],[6].

Economia modificar

Cultura modificar

Lenga modificar

Vejatz article detalhat: còrs.

Cants e polifonias modificar

Escrivans de lenga còrsa modificar

  • Ugo Peretti
  • Paulu Matteu Della Foata
  • Anton Liunardu Massiani
  • Santu Casanova
  • Sebastianu Dalzeto
  • Anton' Francescu Filippini
  • Petru Rocca
  • Marco Angeli
  • Rinatu Coti
  • Ghjacumu Fusina
  • Ghjacumu Thiers
  • Ghjacumu Biancarelli
  • Marcu Biancarelli
  • Paulu Desanti
  • Ghjuvan Luigi Moracchini
  • Alain Di Meglio
  • Ghjuvan Maria Comiti

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. https://clo-occitan.com/wp-content/uploads/2021/08/CLO-preconizacions-2007.pdf
  2. https://tdf.locongres.org/files/assets/common/page-substrates/page0593.jpg
  3. http://toscanoreinat.chez-alice.fr/DICO_AK.pdf
  4. Cartes tirées de Durand, B., L. Jolivet, F. Horváth, and M. Séranne, The Mediterranean Basins : Tertiary extension within the Alpine Orogen, vol. Special Publication 156, The Geological Society, London, 1999.
  5. Géologie de la mer Méditerranée: origine des bassins, sur le site paleopolis.rediris.es.
  6. Ouverture de la Méditerranée occidentale, sur le site pedagogie.ac-montpellier.fr.