Vila d'Occitània

La Garda (La Garde en francés) es una comuna provençala situada dins lo departament de Var e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur. Leis abitants si dison gardéens, -ennes en francés.

La Garda
La Garde
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista de nuech de La Garda.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 07′ 32″ N, 6° 00′ 39″ E
Superfícia 15,54 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
206 m
30 m
0 m
Geografia politica
País  Provença
Estat Bandièra de França França
Region
93
Provença-Aups-Còsta d'Azur
Departament
83
Var Armas deu Departament de Var
Arrondiment
832
Tolon
Canton
8342
La Garda (capluec puèi burèu centralizator)
Intercom
248300543
Metropòli de Tolon Provença Mediterranèa
Cònsol Jean-Louis Masson (Jan Loís Masson)
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
25 380 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

25 692 ab.
Densitat 1 627,93 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 83130
Còde INSEE 83062
http://www.ville-lagarde.com/
La Garda, vista de nuech

Geografia modificar

Si situa a l'èst de Tolon, entre Marselha e Niça. Son territòri s'estende sus 1554 ectaras, despartidas coma aquò :

  • 3 quilomètres de litorau
  • 75 quilomètres de rotas e camins
  • 642,5 ectaras d'urbanizacion
  • 21,4 ectaras de bòscs
  • 400 ectaras d'espacis verds urbans
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La comuna de la Garda tenguèt son nom dau rocàs que, tre l'Antiquitat, servèt de gacha. Lo mot ven d'un vèrbe germanic wardon que donèt lo mot germanic wart, latinizat en warda o wardia, « garda », puèi « gacha  », puèi « torre de garda », puèi « fortalesa en generau » [1],[2].

Istòria modificar

La Garda possedisse de vestigis de l'Antiquitat e dau periòde roman.

Citat en 1056 sota lo nom de Guarda, lo castèu siguèt lo fèu deis evesques de Tolon au sègle XIII, dei Castelanas au sègle XV, puei senhoriá dei Glandeves puei dei Tomàs. Uèi ne'n sobra que la capèla e una torre d'angle.

Gacha de Tolon a l'Atge Mejan, la Garda subissèt d'invasions nombrosas mai tanben lei guèrras de religion. Siguèt saquejada en 1707 per lei tropas de Savòia au moment que son nom èra La Garda de Tolon.

Sant Maur, patron de la comuna, es en fach un òme nomat Maur que passèt d'aquí en 542. Afamat quand intrèt dins lo vilatge, una vièlha li donèt de pan e de cebas. Maur lei benesissèt e decidissèt qu'a partir d'aqueu jorn, lei cebas de la Garda aurián la doçor de la poma.

Ancian centre agricòla prospèr, la Garda venguèt banlèga urbana de Tolon. Dau rocàs d'andesita s'extraguèron lei caladas de Tolon.

Mai recentament, per "punir" la vila de Tolon de s'èstre liurada ais Anglés, Napoleon Bonaparte transferissèt lo quartier de Santa Margarita au vilatge de la Garda. Es per aquò que i a una comuna annèxa dins aquest quartier, un pauc alunchat dau centrevila administratiu.

Administracion modificar

En 2010, la comuna de la Garda siguèt recompensada per lo labèl "Vila Internet @@@@".

Lista dei cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
julhet de 2020 2026 Jean-Louis Masson LR retirat d'oficier de la gendarmariá, deputat (2017-2020), conselhier generau (2004-2015) puèi departamentau (2015-), 1er vice-president dau conselh departamentau (2015-2017)}}
març de 2020 julhet de 2020 Jean-Pierre Haslin divèrs drecha interim, quinesiterapèuta
julhet de 2017 març de 2020 (demission) Jean-Claude Charlois divèrs drecha retirat de mètge
2001 julhet 2017 (demission) Jean-Louis Masson UMP, LR filh de Louis Masson, retirat d'oficier de la gendarmariá, deputat (2017-2020), conselhier generau (2004-2015) puèi departamentau (2015-), 1er vice-president dau conselh departamentau (2015-2017)
setembre de 1977 2001 Yvon Robert PCF conselhièr generau dau canton de la Garda (1998-2004)
1962 setembre 1977 Maurice Delplace PCF conselhièr generau dau canton de La Valeta
març de 1959 1962 Louis Masson    
abrièu de 1958 1959 Maurice Delplace PCF regent
1944 abrièu de 1958 Michel Zunino PCF negociant en vins, deputat de la 1ra e de la 2nda Assemblada constituanta (1945-1946) puèi deputat dau Var (1946-1955), conselhier generau dau canton de Tolon-4 (1949-1955)
  1944      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 25298, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 050 2 263 2 288 2 329 2 353 2 572 2 321 2 429 2 875

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 568 2 572 2 695 2 852 2 986 2 864 3 104 3 418 2 398

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 791 2 961 3 037 2 827 3 048 3 095 3 792 4 066 5 021

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
6 273
9 629
15 506
19 805
22 412
25 329
25 621
25 551
26 203
26 586
2009 2010
26 064
26 485
25 930
26 321
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 25380 abitants.


Personalitats modificar

L'ostau venguèt lo rendètz-vos dei celebritats de l'epòca : Claude Michelet (Claudi Michelet), Émile Ollivier (Emili Ollivier), Frederic Mistral, Édouard Schuré, Ernest Reyer, Gaston Bonnier, Pierre Loti, Juliette Adam, Charles Richet, Antoine Albalat (Antòni Aubalat), etc.

Luecs e monuments modificar

 
Glèia de Nòstra Dama de la Nativitat
 
Carriera de la vila vièlha
  • Lo campus de l'Universitat de Sud Tolon Var si situa dins la comuna de la Garda.
  • Lo licèu generau e tecnologic dau Codon si situa dins la comuna de la Garda.
  • Lo vilatge vièlh de la Garda es en partida bastit sus un rocàs de natura volcanica. A l'Atge Mejan, aqueu rocàs serviá de promontòri au castèu de l'epòca. Mai la revolucion passèt d'ailà, lo castèu siguèt destruch e lo rocàs servèt de peiriera. Subsistís uèi dau castèu que la glèia romanica e una torre.
  Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Luòcs e monuments modificar

Personalitats liadas ambé la comuna modificar

Vèire tanben modificar

Liames extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 310
  2. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 301