Enric de Borbon
Enric de Borbon (Pau, 13 de deceme de 1553 - París, 14 de mai de 1610), chafrat Noste Enric en Bearn, que ho rei de Navarra (1572-1610) dab lo nom d’Enric III de Navarra puish rei de França (1589-1610), purmèr rei de França de la branca dita deus Borbon de la dinastia capeciana, dab lo nom d’Enric IV de França.
Enric III | |
Enric III de Navarra e IV de França | |
Rei de França Rei de Navarra | |
---|---|
1572/1589[1] – 1610 | |
Predecessor | Enric III |
Successor | Loís XIII |
Naissença | 13 de decembre de 1553 Pau |
Mòrt | 14 de mai de 1610 París |
País d'origina | Navarra |
Paire | Antòni de Borbon |
Maire | Joana III |
Conjunt | Margarida de França puèi Maria de Medici |
Enfants | Loís XIII Elizabeta Cristina Maria Nicolau Gaston Enriqueta Nombrós enfants illegitims |
Signatura | |
modificar |
Qu’èra lo hilh de Joana de Labrit, regina de Navarra e d’Antòni de Borbon, princi de sang per'mor de descénder deu rei Loís IX de França («Sant Loís»). Peu son pair qu’eretè deus sons drets au tròne de França en aplicacion de la lei salica e arron deus regnats e de las morts successivas deus tres hilhs deu rei Enric II de França.
Testimòni e actor de las guèrras de religion, que cambiè nau vegadas de religion. Que ho capdau deu partit protestant, que’s convertí un darrèr còp au catolicisme entà poder pujar suu tròne de França (en deishant lo reiaume de Navarra, gavidat per Bearn devath la regéncia de la soa sòr), qu’avó a’s pelejar entà assegurar la soa autoritat, que promulguè l’Edicte de Nantas (qui permetó de fenir las guèrras de religion en autrejant ua cèrta tolerància au protestantisme) en bèth pacificar França e que ho fin finala aucit per François Ravaillac (un fanatic religiós) lo 14 de mai de 1610 a París, carrèra de la Ferronerie.
Precedit per | Enric de Borbon | Seguit per | |||
Joana de Labrit |
|
Loís XIII de França | |||
Enric III de França |
| ||||
Antòni de Borbon (de jure uxoris) |
|
- ↑ Enric qu'èra ja rei de Navarra quand accedet au reiaume de França.