Califòrnia (en anglés e espanhòl California) es un estat dels Estats Units d'America , Es situat sus la còsta oèst en bordadura de l'Ocean Pacific, America del Nòrd. Es ara l'estat mai poblat dels Estats Units d'America amb mai de 39 500 000 abitants (2018).

State of California
Estat de Califòrnia
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La bandièra de Califòrnia.
La bandièra de Califòrnia.
Lo sagèl de Califòrnia.
Lo sagèl de Califòrnia.
Bandièra Sagèl

Escais principal :
The Golden State
En occitan : L’Estat daurat

Devisa :
« Eureka! »
En occitan : « Ai trobat! »

Ancianament, California èra conegut coma
la Republica de Califòrnia.

Mapa amb Califòrnia en roge.
Mapa amb Califòrnia en roge.
Mapa amb Califòrnia en roge.

Lenga(s) oficialas Anglés
Gentilici californian -a
Californian (en)
Capitala Sacramento
38° 33′ 20″ N, 121° 28′ 08″ O
Vila mai granda Los Angeles
34° 03′ N, 118° 15′ O
Superfícia Classat 3en
 · Superfícia totala 423,970 km²
 · Largor 400 km
 · Longor 1,240 km
 · Superfícia d'aiga 20,037 km²
 · Percentatge d'aiga 4,7 %
 · Superfícia de tèrra 403,932 km²
 · Latitud 32°30' N à 42° N
 · Longitud 114°08' W à 124°24' W
Populacion Classat 1en
 · Populacion totala (2018) 39 557 045[1] ab.
 · Densitat 83,85 ab./km²
Elevacion
 · Punt culminant Mont Whitney
 · Altitud maximala 4,421 m
 · Altitud mejana 884 m
 · Altitud minimala −86 m
Adesion a l'Union 9 de setembre de 1850 (Classat 31en)
Governador Gavin Newsom (D)
Senators Dianne Feinstein (D)
Alex Padilla (D)
Representants 53
Fus orari UTC−8
Imne "I Love You, California"
Abreviacions Abreviacion postala : CA
Abreviacion ISO : US-CA

http://www.ca.gov

Sa capitala politica es Sacramento e lo gentilici es californian -a. La vila mai poblada es Los Angeles. Sa populacion es fòrça divèrsa e son economia dinamica es poderosa.

En occitan, Califòrnia se pòt prononciar [kaliˈfɔrnjo].

Istòria Modificar

Article principal : Istòria de Califòrnia.
 
Carta de las regions tribalas e lingüisticas de Califòrnia al moment del contacte europèu.

Califòrnia foguèt descobèrta al sègle XVI pels exploradors europèus João Rodrigues Cabrilho, en 1542, e Francis Drake en 1579; mas èra alavetz ja ocupada dempuei mai de 13 000 ans per de pòbles amerindians, coma los Chumash, Pomo o Salinan.
Foguèt colonizada pels espanhòls en 1765 sos l'ambicion de Carles III d'Espanha.

 
Blason de Las Califòrnias.

Après l'independéncia de Mexic en 1821, Califòrnia venguèt un estat mexican. Mas los Estats Units annexèron l'estat après la Guèrra americanomexicana en 1847.
La febre de l'aur traguèt mai de 200 000 colons dins lo territòri nòu en tot aflaquir las populacions indianas. En 1850, Califòrnia venguèt lo 31en estat de l'union. Se jonhèt als nordistas durant la Guèrra Civila.
La descobèrta del petròli, l'arribada de l'industria cinematografica a Hollywood, la nauta tecnologia, lo clima aculhent traguèron d'abitants novèls entre 1900 e 1970, Califòrnia passèt d'1 milion a 20 milions d'abitants e l'estat foguèt reconegut en 1980 coma l'ochena economia del mond per òrdre d'importància.

Geografia Modificar

Article principal : Geografia de Califòrnia.

Tresen pus grand estat dels Estats Units, Califòrnia cobrís 410 000 km², siá 4,4% de la superfícia dels Estats Units.
Es bordada a l'oèst per l'ocean Pacific, al nòrd per Oregon, a l'èst per Nevada e Arizòna e al sud per l'estat mexican de Bassa Califòrnia. Ten de païsatges fòrça contrastats, amb de vals fòrça drudas, de nautas montanhas.
A l'extrèm èst, la Val de la Mòrt atenh d'altituds negativas, fins a 86 mètres jol nivèl mejan de la mar. La Sierra Nevada ocupa la Califòrnia orientala amb una orientacion meridiana : es cobèrta de selvas de conifèrs e de sequòias (coma per exemple al Yosemite e al Pargue Nacional de Sequòia e Kings Canyon). Son trescòl n'es lo mont Whitney amb 4420 mètres d'altitud.

  Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Economia Modificar

Califòrnia representa 14% del produch nacional brut dels Estats Units. Foguèsse independenta, seriá la seisena poténcia economica mondiala.
Califòrnia es mondialament coneguda per d'un latz sas entrepresas informaticas de la Silicon Valley (Apple e Hewlett-Packard), e endacòm-mai pels famoses estudiòs de cinèma d'Hollywood.

Ligams extèrnes Modificar

Nòtas e Referéncias Modificar

  1. [1].