Califòrnia
|
State of California | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Escais principal : The Golden State | |||||
| En occitan : L'Estat daurat | |||||
| Devisa : « Eureka! » | |||||
| En occitan : « Ai trobat! » | |||||
| Ancianament, California èra conegut coma la Republica de Califòrnia. | |||||
 | |||||
| Mapa amb Califòrnia en roge. | |||||
| Lenga(s) oficialas | Anglés | ||||
| Gentilici | californian -a Californian (en) | ||||
| Capitala | Sacramento 38° 33′ 20″ N, 121° 28′ 08″ O | ||||
| Vila mai granda | Los Angeles 34° 03′ N, 118° 15′ O | ||||
| Superfícia | Classat 3en | ||||
| · Superfícia totala | 423,970 km² | ||||
| · Largor | 400 km | ||||
| · Longor | 1,240 km | ||||
| · Superfícia d'aiga | 20,037 km² | ||||
| · Percentatge d'aiga | 4,7 % | ||||
| · Superfícia de tèrra | 403,932 km² | ||||
| · Latitud | 32°30' N à 42° N | ||||
| · Longitud | 114°08' W à 124°24' W | ||||
| Populacion | Classat 1en | ||||
| · Populacion totala (2018) | 39 557 045[1] ab. | ||||
| · Densitat | 83,85 ab./km² | ||||
| Elevacion | |||||
| · Punt culminant | Mont Whitney | ||||
| · Altitud maximala | 4,421 m | ||||
| · Altitud mejana | 884 m | ||||
| · Altitud minimala | −86 m | ||||
| Adesion a l'Union | 9 de setembre de 1850 (Classat 31en) | ||||
| Governador | Gavin Newsom (D) | ||||
| Senators | Dianne Feinstein (D) Alex Padilla (D) | ||||
| Representants | 53 | ||||
| Fus orari | UTC−8 | ||||
| Imne | "I Love You, California" | ||||
| Abreviacions | Abreviacion postala : CA Abreviacion ISO : US-CA | ||||
| http://www.ca.gov | |||||
Califòrnia (en anglés e espanhòl California) es un estat dels Estats Units d'America , Es situat sus la còsta oèst en bordadura de l'Ocean Pacific, America del Nòrd. Es ara l'estat mai poblat dels Estats Units d'America amb mai de 39 500 000 abitants (2018).
Sa capitala politica es Sacramento e lo gentilici es californian -a. La vila mai poblada es Los Angeles. Sa populacion es fòrça divèrsa e son economia dinamica es poderosa.
En occitan, Califòrnia se pòt prononciar [kaliˈfɔrnjo].
IstòriaModificar
Califòrnia foguèt descobèrta al sègle XVI pels exploradors europèus João Rodrigues Cabrilho, en 1542, e Francis Drake en 1579; mas èra alavetz ja ocupada dempuei mai de 13 000 ans per de pòbles amerindians, coma los Chumash, Pomo o Salinan.
Foguèt colonizada pels espanhòls en 1765 sos l'ambicion de Carles III d'Espanha.
Après l'independéncia de Mexic en 1821, Califòrnia venguèt un estat mexican. Mas los Estats Units annexèron l'estat après la Guèrra americanomexicana en 1847.
La febre de l'aur traguèt mai de 200 000 colons dins lo territòri nòu en tot aflaquir las populacions indianas. En 1850, Califòrnia venguèt lo 31en estat de l'union. Se jonhèt als nordistas durant la Guèrra Civila.
La descobèrta del petròli, l'arribada de l'industria cinematografica a Hollywood, la nauta tecnologia, lo clima aculhent traguèron d'abitants novèls entre 1900 e 1970, Califòrnia passèt d'1 milion a 20 milions d'abitants e l'estat foguèt reconegut en 1980 coma l'ochena economia del mond per òrdre d'importància.
GeografiaModificar
Tresen pus grand estat dels Estats Units, Califòrnia cobrís 410 000 km², siá 4,4% de la superfícia dels Estats Units.
Es bordada a l'oèst per l'ocean Pacific, al nòrd per Oregon, a l'èst per Nevada e Arizòna e al sud per l'estat mexican de Bassa Califòrnia. Ten de païsatges fòrça contrastats, amb de vals fòrça drudas, de nautas montanhas.
A l'extrèm èst, la Val de la Mòrt atenh d'altituds negativas, fins a 86 mètres jol nivèl mejan de la mar. La Sierra Nevada ocupa la Califòrnia orientala amb una orientacion meridiana : es cobèrta de selvas de conifèrs e de sequòias (coma per exemple al Yosemite e al Pargue Nacional de Sequòia e Kings Canyon). Son trescòl n'es lo mont Whitney amb 4420 mètres d'altitud.
Carta del relèu californian.
Carta del clima californian segon la Classificacion de Köppen.
Vista del Pargue Nacional de Yosemite.
Vista aeriana de la Valada Centrala.
La Val de la Mòrt, al Desèrt dels Mojaves.
EconomiaModificar
Califòrnia representa 14% del produch nacional brut dels Estats Units. Foguèsse independenta, seriá la seisena poténcia economica mondiala.
Califòrnia es mondialament coneguda per d'un latz sas entrepresas informaticas de la Silicon Valley (Apple e Hewlett-Packard), e endacòm-mai pels famoses estudiòs de cinèma d'Hollywood.
Ligams extèrnesModificar
Nòtas e ReferénciasModificar
- ↑ « Annual Estimates of the Resident Population: April 1, 2010 to July 1, 2018 », U.S. Census Bureau, Population Division (consultat lo 25 abril 2019)