Lista de trobadors e trobairises
lista d'un projècte Wikimèdia
Aqueste article compila de listas de trobadors e trobairises. Inclutz de figuras medievalas celèbras per aver escrich d'òbras liricas en occitan o en lenga galaicoportuguesa del nòrd-oèst de la Peninsula Iberica (nòrd de l'actual Portugal e Galícia).
Per una lista de las poètas similaras de lenga d'oil (fr trouvères), veire trobador de lenga d'oil[1].
Anglatèrra
modificar
- Richard Còr de Leon, rei d'Anglatèrra
Arpitània
modificarA l'epòca dels trobadors, l'occitan ancian se parla a Mauriana, la majoritat d'Aguiaina e lo sud de Berric.
- Guilhèm IX de Peitieus, dich lo Trobador
- Savaric de Mauleon[2][N 1]
(Savaric de Maulion/Malleo)
- Jaufré de Ponç
- Jaufré Rudèu
(Jaufre Rudel) - Jordan Bonèl de Confolent
- Rainaud de Ponç
- Rigaud (o Richaut) de Berbezilh
- Richard de Barbesieu[2] (meteis que Rigaut de Berbezilh?)
Trobadors e trobairises en Auvèrnhe
Cantal
modificar- Austau o Austòrc VII d'Orlhac
- Bernart Amorós
- Bonafós
- Cavaire
- Èble de Sanha
- Guilhèm de Biars (meteis que Guilhem Delbiars???)
- Guilhèm de Mur
- Guilhèm Gausmar
- Monge de Montaudon o Pèire de Vic
- Na Castelosa
(Na Castellosa o Na Castelloza) - Peire de Cols o Pèire de Còls (Pierre de Cère de Cols)
- Pèire de Rogièr o Pèire Rotgièr
- Garin lo Brun
- Jauceran de Sant Desdèir
(J/Gauceran de Sant Leidier/Disders) - Guilhèm de Sant Desdèir
(Guillem(s) de Sant Leidier/Disders) - Pèire Cardenal
- Pònç de Chapduèlh
(Pons de Capduelh)
Puèi de Doma
modificar- Bertran de La Tor
- Daufin d'Auvèrnha, o Lo Dalfin, aliàs el bons Dalfins d'Alvernhe.
- Pèire d'Auvèrnhe
- Pèire de Maensac
- Pèire de Rogièr o Pèire Rotgièr
- Peiròl
- Robèrt d'Auvèrnha o de La Tor, aliàs lo Vesque de Clarmon
- Uc de Maensac
Auvèrnhe autre
modificar- Austau de Segret
- Dalfinet
- Eble de Saignas
- Guilhèm Ademar
- Joanet d'Albusson, benlèu de Lemosin
- Pèire de Maensac
- Aimeric de Belenoi
- Alegret
- Amèu de la Broquèira
(Amanieu, Amaneu, Nameus/Hameus, de la Broqueira)[2] - Arnaud de Comenge[2]
- Arnaud Guilhèm de Marsan
- Arnaud de Marsan[2]
- Audric del Vilar
- Bernat de Panassac[2]
- Bernaut Arnaut d'Armanhac
- Cercamon
- Gausbert Amiel
- Grimoart Gausmar
- Guiraut de Calanson[2]
- Jordan, senhor de L'Isla
(Jordan, senher de La Yla) - Marcabrun
- Marcoat
- Pèire de Corbiac[2]
- Pèire de Ladils
- Pèire de Valeira
- Uc Catola
- Albusson de Gordon, originari de Gordon
- Bernat Arnaud de Montcuc[2]
- Bernart de Tot lo mon (de Carcin, actiu a Roergue)
- Bertrand Ier de Gourdon-Saint-Cirq, dich Bertrand de Gordon, senhor de Gordon
- Giraut de Salanhac
- Guilhèm Pèire Cazals de Caortz
- Matieu de Caersi
- Mathieu de Gourdon
- Ramon de Durfòrt[2]
- Truc Malec o Turc Malec
- Uc de Sant Circ
- Ademar Jordan
- Austorc d'Alboi o del Boi
- Bernart de Venzac
- Bertrand de París
- Daude? de Pradas[2]
(Daude de Pradas) - Deusdet de Pradas de Leveson[2][N 2]
- Enric Ièr de Rodés
- Enric II de Rodés
- Guilhèm de Mur (del Mur de Barrés)
- Raimon Jordan (a la frontièra amb Carcin)
- Uc Brunenc
- Arnaut de Tintinhac
- Bernat de Ventadorn
- Bertran de Bòrn
- Bertran de Bòrn lo Filh
- Eble d'Ussel[2]
- Eble(s) de Peira Bufiera[2]
- Eble II de Ventadorn
- Eisabela[2]
- Elias d'Ussel[2]
- Gaucelm Faidit
- Gausbert de Puicibot
- Gregòri Bechada
- Gui d'Ussèl[2] o Gui d'Uissèl
- Guilhem d'Albiars[2]
- Guilhem Delbiars[2]
- Guiraut de Bornelh
- Maria de Ventadorn
- Pèire d'Ussel[2]
- Uc de la Bachalariá
(Uc de la Bacalaria)
- Ademar lo Negre
- Albertet Calha
(Albertet Cailla)
(Mistral: Albertaz Cailla?)[2] - Almucs de Castelnòu (trobairitz)
- Arnaut de Carcassés
- Azalaís d'Altièr (trobairitz)
- Azalaís de Porcairagues (trobairitz)
- Bernart Alanhan de Narbona
- Bernat d'Auriac[2]
(Bernart d'Auriac) - Bernart de la Barta
- Bernart Marti
- Bernart de Rovenac
- Bernart Sicart de Maruèjols
- Clara d'Andusa
- Folquet de Lunèl
- Garin d'Apchièr
- Garin lo Brun
- Gaudairença
- Gavaudan lo Vièlh[2]
- Giraut del Luc
- Gormonda de Monpeslièr
- Guilhèm d'Autpol[2]
- Guilhèm de Sant Leidièr
- Guilhèm Fabre
- Guilhèm de Montanhagòl
- Guilhèm d'Irange
- Guilhèm de Balaün[2] (o de Balasuc)
(Guilhem/Guillem de Balaün/Balazuc) - Guiraud Riquièr
(Guiraut o Giraut Riquier) - Guilhèm Uc[2]
- Iseut de Capio (trobairitz)
- Johan Esteve de Bezers
- Joan Miralhas
- Lunel de Monteg
- Matfre Ermengau
- Pèire Cardenal
- Pèire Duran[2]
- Pèire del Vilar
- Perdigon
- Pons de Capduelh
- Ramon d'Alairac[2][3]
- Raimon Gaucelm de Besièrs
- Raimon de Miraval
- Uc de Lescura
- ?Ademar de Ròcafixada?
(Ademar de Rocaficha) - Aimeric de Pegulhan
(Aimeric de Peguilhan) - Arnaut Catalan
- Aycart del Fossat
- Bertran de Roais[2][4]
- Guilhèm Anelièr, de Tolosa[2]
- Guilhèm Figueira
- Girardon lo Ros
(G(u)iraudo lo Ros)[2] - Giraud lo Ros, probablament lo meteis que Girardon lo Ros[2]
- Guiraut de Tholoza
- Guiraut d'Espanhac[2], benlèu lo meteis que Guiraut de Tholosa.
- Lombarda
- Pèire Guilhèm de Tolosa
- Pèire Raimon de Tolosa
- Pèire Vidal
- Raimon Escrivan
- Raimon VI de Tolosa
- Ramon Rogièr de Fois
- Rogièr Bernat III de Fois
Provença (incl. Forcalquier e Niça)
modificar.jpg)
- Alamanda de Castelnau
- Albertet de Sisteron
(Albertet de Sestaro)[2] - Beatritz de Savòia (trobairitz)
- Bertran de Lamanon
(Bertran d'Alamanon) - Bertran Carbonel
- Bertran Folcon d'Avinhon
- Blacàs[N 3]
(Blacatz) - Bonifaci de Castellana
- Cadenet[2]
- Duran Sartre de Pèrnas
(Duran Sartor de Paernas/de Carpentras) - Felip de Valença
(Felip de Valenza) - Folquet de Marselha
- Garsenda de Proença
- Guilhelma de Rosers
- Guilhèm de l'Olivier
- Guilhèm del Baus
- Guilhèm Raimon
- Guilhèm Rainòu d'At(e)
(Guilhem Rainol d'At) - Gui de Cavalhon[2]
(Gui de Cavaillo) - Iznart d'Entrevenas
- Jordan de l'Isla de Venessi
- Olivier d'Arle[2]
- Olivier de Lòrga[2]
- Palaizi
- Paulet de Marselha
- Pèire Bermon Ricas Nòvas
- Peire de Castelnou
- Pistoleta[2]
- Ponç de Montlaur
(Pons de Monlaur) - Rambaud de Vaqueiràs
- Rambaud d'Aurenja
- Raimon d'Avinhon
- Raimon Guilhèm
- Raimon de las Salas
- Raimon de Tors de Marselha
- Ric(h)aud de Tarascon
(Ricau/Richautz de Tarascon)[2] - Rostaing Berenguier
- Sança de Provença
- Taraudet de Flassan
- Tibors de Sarenom
- Tomier(s)[2]
País Niçard
modificarSegon Lou Brusc:
- Bertran dau Puget
(Bertran del Pojet) - Blacasset[2]
- Blacàs[N 3]
(Blacatz) - Ramon Feraud
(Ra(i)mon Feraut)
Occitània desconeguda
modificar- Amorós dau Luc
- Bertran de Marselha[2]
- Faidit de Belestar
- Geraud de Luc[2]
(meiteissa que Giraut del Luc???) - Jaufret (Jaufré?) dau Luc[2]
- Pèire de Barjac[2]
- Pèire Agard[2]
- Pons (de) Santòlh[2] (Tolosan? O Lengadòc? Provença?) en:Pons Santolh
- Ramon Vidal de Besaudun[2]
Ibèria
modificarAragon e Païses Catalans
modificar
...
modificar- Cerverí de Girona
- Frederic II de Sicília[2]
- Giraud III de Cabrièra[2]
- Guilhèm de Bergadan
(Guillem de Berguedà) - Guillem Ramon de Gironella
- Ugues de Mataplana[2]
(Huguet de Mataplana) - Jofre de Foixà
- Ponç de la Guàrdia
- Ponç Ugues d'Empúrias[2]
(Pons Huc d'Empuria) - Raimon Vidal de Besalú
- Berenguer de Palou
- Fromit de Perpinhan[2]>
(Formit de Perpinyà) - Guilhèm de Cabestanh
(Guillem de Cabestany) - Ponç d'Ortafà[2]
Galícia
modificar
Navarra
modificarPortugal
modificar- Afonso Sanches
- Danís Ièr de Portugal, rei de Portugal, dich lo Rei Trobador
- João Garcia de Guilhade
- João Soares de Paiva
- João Lobeira
- João Zorro
- Pedro Afonso, conde de Barcelos
- Nuno Fernandes Torneol
Itàlia
modificarEmília e Romanha
modificar- Ferrari de Ferrara[2]
(Ferrarino Trogni da Ferrara) - Lambertin de Bonanelh[2]
(Lamberti/Ramberti de Buvalel;
it: Rambertino Buvalelli)
Ligúria
modificarLombardia
modificarA l'Edat Mejana, lo tèrme "Lombardia" s'aplica a l'Itàlia del Nòrd o Padània d'uèi. A la fin de l'Edat Mejana e la Renaissença, lo tèrme deven pus en pus especific, se referint eventualament solament a la region modèrna de Lombardia. Per aquela rason, la significacion de "Lombardia" dins de tèxtes medievals es un pauc ambigu.
Piemont
modificarSicília
modificarToscana
modificarVenèt
modificarTèrra Santa
modificarAutres
modificarDe classificar:
- Albert de Gapencés[2]
- Antòni de Jaunac de la vila de Jaunac? Non?[2]
- Arnaud de Marviho[5]
- Arnaut Plagés[2] (var. Arnaud)[2]
- B[ertran] Astorgat[2]
- Bertran(d) de Rovenhac, fl. s. 13.[2] relacion possibla a Rovenac (Aude), Bernat de Rovenac?
- Doat[2]
- Enjaubert lo monge de Montcibòt[2]
- Ernol lo Vièlh / Ernoul el Vielh
- Galaubet[2]
- Pèire Gavaret[2]
- Guilhèm de Gordon[2]
- Guilhèm de Gòut[2] (de Gòud???)
- Guilhèm de Sant Gregòri meteis nom que Sant Gregòri a Tarn? O originari d'aquela vila?[2]
- Guigo de Cabanas[2][N 6]
- Guilhèm de Cervera
- Fra Jehan de Salvetz[2]
- Jordan de Confolent
(Jordan de Cofolen)[2] (identitat disputada) - Lo Monge de Foissan[2]
- N'Arman[2]
- Père de Brau o de Blai de Braud, Gironda? O meteis nom?[2]
- Pèire Milon[2]
- Rambaud d'Ieras (mistralenc: Rambaud d'Iero)[2] (:en:Raimbaut d'Eira?)
Veire tanben
modificarBibliografia
modificarArticles connèxes
modificarLigams extèrnes
modificarNòtas e referéncias
modificarNòtas
modificar- ↑ 1,0 et 1,1 Segon Mistral, esembla qu'i a un Savaric de Mauleon peitavin e un Savaric de Mauleon perigosin?
- ↑ "Pradas de Leveson" significa probablament Pradas (Avairon), en Avairon.
- ↑ 3,0 et 3,1 Nascut a Aups o a Niça.
- ↑ Al nòrd de la Linha La Spezia-Rimini?
- ↑ A pas escrich suls vèrses trobadoresques que dins la Divina Comèdia.
- ↑ Guigo e pas Guigon, del latin tardiu Guigo, Wigo (segon Mistral). Per Guigon, Mistral grafia Guigoun e Guigou.
Referéncias
modificar- ↑ Segon lo Dicod'òc del Congrès permanent de la lenga occitana, existís pas un mot unic per descriure los trouvères del nòrd de França. Lo diccionari de Laus utiliza lo tèrme "trobador de lenga d'oil" per los descriure.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 2,38 2,39 2,40 2,41 2,42 2,43 2,44 2,45 2,46 2,47 2,48 2,49 2,50 2,51 2,52 2,53 2,54 2,55 2,56 2,57 2,58 2,59 2,60 2,61 2,62 2,63 2,64 2,65 2,66 2,67 2,68 2,69 2,70 2,71 2,72 2,73 2,74 2,75 2,76 2,77 2,78 2,79 2,80 2,81 2,82 2,83 2,84 2,85 2,86 2,87 2,88 2,89 2,90 2,91 2,92 et 2,93 Mistral, Frederic. Lou Tresor dóu Felibrige (TDF).
- ↑ Marina Navàs.El Registre de Cornet. TrobEu, 2019.
- ↑ https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k246612z.texte.langFR
- ↑ L'Aiòli n°211, 7 novembre 1896
