Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/decembre de 2014

Novembre de 2014 Genièr de 2015
Acorchi [+]
WP:LS

Aquesta pagina e sas sospaginas mesadièras son consacradas a l’organizacion e a la mantenença del quadre Lutz sus... de la pagina d’acuèlh.

Aquesta es emplena per l'apèl de {{Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/{{CURRENTDAY}} de {{CURRENTMONTHNAME}}}} (çò que significa que son contengut es lo del Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/jorn, ont jorn es lo jorn e lo mes del jorn corrent (ora UTC)). La frequéncia de renovelament dels quadres es quotidiana.

  • Los articles presentats dins los diferents quadres son unicament los promouguts als labèls « Articles de qualitat » e « Bon article ».
  • Evitatz de metre mai de 500 caractèrs/100 mots dins los quadres per fin de manténer l'equilibri de las colomnas sus la pagina d'acuèlh ont aquestes quadres son transcluses.

Calendièr per decembre de 2014

Articles « Lutz sus... » ja pareguts sus l’acuèlh del mes de decembre de 2014 :

1èr de decembre de 2014 veire/modificar

 

La fòrça de Coriolis es une fòrça inerciala agissent perpendiculàriament a la direccion del movement d'un còrs en desplaçament dins un mitan (un referencial) el meteis en rotacion unifòrma, tal qu'es vist per un observator partetjant lo meteis referencial. Aquela fòrça es nomenada atal en l'onor de l'engenhaire francés Gaspard Gustave Coriolis.

En fach es pas una fòrça al sens estrict, es a dire l'accion d'un còrs sus un autre, mas puslèu una fòrça fictiva resultant del movement non lineari del referencial el meteis. Aquel l'observator que cambia de posicion per l'accion de l'acceleracion centripèta del referencial e qu'interprèta tot cambi de direccion de çò qu'es a l'entorn coma una fòrça invèrsa. L'introduccion d'aquela fòrça permet de simplificar las equacions del movement dins aquela mena de referéncia, del meteis qu'aquel de la fòrça centrifuga.

2 de decembre de 2014 veire/modificar

 

La region Aquitània Lemosin Peitau e Charantas es la fusion de las regions Aquitània, Lemosin e Peitau-Charantas qu’es prevista en França en 2015. Compausada de 12 departaments, es majoritàriament occitana, mas s’i parla tanben basco e peitavin.

Lo nom compausat dels noms de las regions fusionadas, dins l'òrdre alfabetic, es provisòri. Se deuriá causir un nom definitiu e una capitala abans la mitat de 2016.

Se reclama la reünion del departament peitavin de Vendèa, qu'es pel moment dins la region dels País de Léger.

Definicion Nombre
Populacion totala Error d'expression : l'operand + es pas reconegut
Populacion occitana Error d'expression : l'operand + es pas reconegut
Percentatge occitan 65,59%

3 de decembre de 2014 veire/modificar

 

La region Auvèrnhe Ròse Aups es la fusion de las regions Auvèrnhe e Ròse-Aups qu’es prevista en França en 2015. Compausada de 12 departaments e de la metropòli de Lion, es majoritàriament arpitana, mas s’i parla tanben occitan e francés.

Lo nom compausat dels noms de las regions fusionadas, dins l'òrdre alfabetic, es provisòri. Se deuriá causir un nom definitiu e una capitala abans la mitat de 2016.

Definicion Nombre
Populacion totala Error d'expression : l'operand + es pas reconegut
Populacion occitana Error d'expression : l'operand + es pas reconegut
Percentatge occitan 26,68%

4 de decembre de 2014 veire/modificar

 

La region Lengadòc Rosselhon Miègjorn Pirenèus es la fusion de las regions Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus qu’es prevista en França en 2015. Compausada de 13 departaments, es majotàriament occitana, mas s’i parla tanben catalan.

Lo nom compausat dels noms de las regions fusionadas, dins l'òrdre alfabetic, es provisòri. Se deuriá causir un nom definitiu e una capitala abans la mitat de 2016.

Definicion Nombre
Populacion totala Error d'expression : l'operand + es pas reconegut
Populacion occitana Error d'expression : l'operand + es pas reconegut
Percentatge occitan 92,06%

5 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Lo Palais de la Musica Catalana, en catalan lo Palau de la Música Catalana es una sala de concèrt situada dins lo quartièr de Sant Pèire de Barcelona (Barri de Sant Pere). Es l'òbra de Lluís Domènech i Montaner, un dels principals representants del modernisme catalan. Las òbras se faguèron de 1905 a 1908 e utilizèron d'estructuras novèlas coma los novèls perfils laminaris: s'agís d'una estructura metallica centrala estabilizada per de contrafòrts e de vòltas d'inspiracion gotica. L'arquitècte fa una innovacion amb l'utilizacion de faciadas ridèls e fòrça tecnicas artisticas: esculturas, mosaïcas, veirals e ferretariá.

6 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Lo linx iberic, o linx pardèla (nom scientific Linx pardinus), es una espècia del genre Linx.

7 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Un perfum es una odor o mai sovent una composicion odoranta mai o mens persistenta naturalament emetida per una planta, un animal, un fongi, o un mitan. Dins la natura, los perfums son sovent de messatges quimics e bioquimics, e entre autre de feromònas o fitoormònas. Pòt tanben s'agir de l'emanacion d'una substéncia naturala (un extrach de flor per exemple) o creada o creada de nòu amb de diferents aròmas, solvants e fixatius destinats a un usatge cosmetic o per perfumar d'objèctes, d'animals o l'aire interior. Es alara mai sovent fabricat amb d'esséncias vegetalas e/o de moleculas sinteticas. L’usatge de parfums par l'Òme es fòrça ancian, venent de la mai nauta Antiquitat.

8 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Un desèrt es una region que recep pauc de precipitacions pluviometricas. Coma consequéncia, los desèrts an la reputacion d'albergar pauc d'èsser vius. En los comparar amb de regions mai umidas aquò pòt èsser verai, pasmens, en o examinar d'un biais pus detalhat, los desèrts albèrgan sovent una riquesa de vida que normalament demòra esconduda (especialament durant lo jorn) per tal de conservar l'umiditat. Aperaquí dos novens de la superfícia continentala de la Tèrra son desertics.

9 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Los bactèris son d'organismes vius unicellulars procariòtas, caracterizats per una abséncia de nuclèu e d'organets. La màger part dels bactèris possedisson una paret cellulara constituada de peptidoglicans. Los bactèris mesuran qualques micromètres de long e pòdon presentar diferentas formas: de formas esfericas (còcas), de formas alongadas o en barròts (bacils), de formas mai o mens en espirala. L’estudi dels bactèris es la bacteriologia, una branca de la microbiologia.

10 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Lo perseguièr (Prunus persica (L.) Batsch) es una espècia d'arbre fruitièr de la familha dels Rosaceae, cultuvat per son fruch comestible, lo persec.

11 de decembre de 2014 veire/modificar

 

Kenya (nom complèt Republica de Kenya) es un país d'Africa Orientala. Es limitròf dau Sodan dau Sud, d'Etiopia, de Somalia, d'Oganda, de Tanzania e de l'Ocean Indian. Sa capitala es Nairòbi e es una republica independenta dempuei 1963. Sa superficia fa 580 367 km² per una populacion estimada en 2013 a 41 milions d'abitants.

Es poblat per de populacions magerament d'origina banto e nilotica que s'installèron dins la region a partir dei millenis II e I avC. A partir de la fin de l'Edat Mejana, sa costat foguèt colonizada per lei Portugués e leis Omanés. Si formèt lo sultanat de Zanzibar que son territòri foguèt partejat entre Alemanha e Reiaume Unit a la fin dau sègle XIX. Kenya venguèt una possession britanica que formèt oficialament una colonia en 1920. Dins leis annadas 1950, comencèt lo procès d'independéncia que s'acabèt en 1963. Dins l'encastre de la descolonizacion e de la Guèrra Freja, Kenya venguèt un regime autoritari basat sus un partit unic. Dins leis annadas 1990, lo multipartisme foguèt restaurat e la democratizacion deis institucions comencèt maugrat de violèncias intèrnas importantas durant lei cicles electoraus.

12 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Albi es una vila d'Occitània en Lengadòc. Es la prefectura de Tarn dins la region de Miègjorn-Pirenèus e lo sèti de l'arquevescat. La banlèga s'espandís cap a Artés e Sant Juèri. Albi es escaissada la « Vila Roja » pr'amor la color de las bricas de sa catedrala e de son centre istoric. Albi es remarcabla per son impressionanta catedrala fortificada de Santa Ceselha e son Palais de la Berbia, ancian palais dels arquevesques d'Albi, que dominèron lo centre vila istoric e la ribièra.

13 de decembre de 2014 veire/modificar

 
2001: una odissèa de l'espaci (títol original en anglés: 2001: A Space Odyssey) es un film de sciéncia-ficcion de 1968, dirigit per Stanley Kubrick, escrich per el meteis e Arthur C. Clarke. Lo film tracta de tèmas coma l'evolucion umana, l'intelligéncia artificiala, l'avenir e la vida extraterrèstra. Se cal destacar lo realisme scientific, l'usatge pel primièr còp de fòrças efèctes especials que faguèron data dins lo genre de la sciéncia-ficcion, una fotografia magnifica, surrealista e a vegadas ambigüas, l'usatge del son dins la tecnica narrativa e un usatga minim del dialòg. Es lo primèr, e un dels rares, film que mòstra de biais menimós la vida dins l'espaci.

14 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Las nòvas ciutats metropolitanas italianas en roge

La Ciutat Metropolitana de Turin es una division administrativa de la region italiana de Piemont que remplaça la província de Turin lo primièr de genièr de 2015.

Sa capitala es Turin.

Es dirigida per un sindic metropolitan. Lo primièr sindic es Piero Fassino elegit en octobre de 2014.

Es devesida en 316 comunas, qu'un plamponh forman la partida mai al Nòrd de las Valadas occitanas.

15 de decembre de 2014 veire/modificar

 


Los escacs son un jòc de taula. Opausa dos jogaires a l'entorn d'un platèu dich escaquier compausat de seissanta-quatre carrèus blancs e negres. Lei jogaires desplaçan cadun a son torn una de sei seize pèças (o doas dins lo cas especiau de l'enroc). Au començament d'una partida, un jogaire tèn un rèi, una rèine o dama, doas tors, dos fòls, dos cavalièrs e uech pions. L'objectiu es d'infligir un escac e mat a son advèrsari, es a dire una situacion onte lo rèi advèrs es en presa sensa poder s'escapar.

16 de decembre de 2014 veire/modificar

Aran o era Val d'Aran (mens locaument era/la Vath d'Aran, la Vau d'Aran) ei un parçan d'Occitània, situat ena region istorica de Gasconha, e formant ua comarca semiautonòma, administratiuament e istoricament assignada ath Principat de Catalonha e ar Estat espanhòu.

Eth caplòc ei era vila de Vielha.

Era Val d’Aran se trape ena part centrau dera sarrada pirenenca e ei era soleta val des Pirenèus dera Espanha d’aiguavessant atlantic. Era sua estenuda ei de 620 km2.

17 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Jorge Francisco Isidoro Luis Borges (nascut lo 24 d'agost de 1899 a Buenos Aires - mòrt a Genèva (Soïssa) lo 14 de junh de 1986) èra un escrivan argentin e una de las glòrias de las letras latinoamericanas, una figura literària del sègle XX. Es conegut particularament per sos contes, sos ensages e son òbra poetica.

18 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Namibia es un país african situat al sud del continent. Confronta Angòla al nòrd, Zambia al nòrd-èst, Botswana a l'èst, e Sud-Africa al sud. A l'oèst es bordat per l'Ocean Atlantic.

19 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Construccion oficiala del simbòl de l’èuro

L’èuro es la moneda comuna dels 28 estats de l’Union Europèa (UE) — e la moneda unica de 18 estats membres pel moment que succedís a l’ECU (European Currency Unit, o « unitat de compte europèa ») que n'èra la moneda comuna. Es la moneda comuna de facto de certans estats e territòris, coma Kosovo. L’èuro es administrat per la Banca Centrala Europèa que ne'n contraròtla l'emission.

20 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Marselha es una vila d'Occitània, en Provença, en riba de la mar Mediterranèa. Es la primiera vila e lo primier pòrt d'Occitània. Tanben es la segonda vila de França, la segonda aglomeracion, e n'es lo primier pòrt. L'Area urbana que constituís amb Ais de Provença es la tresena de França amb sei 1 715 096 estatjants. Es la prefectura dau departament dei Bocas de Ròse e de la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur.

21 de decembre de 2014 veire/modificar

 
La Preïstòria designa lo periòde de la vida de l'Umanitat qu'es situat entre l'aparicion de l'Òme e l'invencion de l'escritura. Es devesida en divèrsei periòdes que lei principaus son lo Paleolitic e lo Neolitic. Lo premier acomença amb lei premiers òmes e se finís i a 10 000 o 12 000 ans. Es caracterizada per una industria basada sus la pèira e una economia de caça e de culhida. Vei tanben l'aparicion de l'art e de manifestacions religiosas. Puei, vèrs 8 000 avC, leis abitants de Mesopotamia venguèron sedentaris marcant la fin d'aqueu periòde e donc lo començament dau Neolitic. Aquela epòca es adonc marcada per la formacion de vilatges permanents e la naissença d'una economia de produccion amb lo desvolopament de l'agricultura, de la teissedura, de la metallurgia e de cambis comerciaus. Ansin, la fin dau Neolitic, e donc de la Preïstoria, es contemporanèa de l'aparicion dei civilizacions dau començament de l'Antiquitat.

22 de decembre de 2014 veire/modificar

 
La Republica d'Índia, mai coneguda jol nom d'Índia es un estat sobeiran situat al sud d'Asia. Es lo 7en país per l'extension geografica totala, lo segond per la populacion, e la democracia pus poblada. Es bordat per l'Ocean Indian al sud, la Mar d'Arabia a l'oèst, e la Baia de Bengala a l'èst, amb un litoral que s'espandís sus mai de 7000 km. Al nòrd confronta Paquistan, China e Nepal; Botan al nòrd-èst; e Bangladèsh e Myanmar a l'oèst. A la broa de l'Ocean Indian, Índia es vesina de Sri Lanka, Maldivas e Indonesia. Sa capitala es Nòva Delhi.

23 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Un atòm (deu grèc ἄτομος, «intrencable», eth medish compausat deu prefixe α- - "in-" e τέμνω - «copar, trencar» -) qu'ei l'unitat de composicion elementària de la matèria e de las moleculas quimicas que consèrva las proprietats quimicas de l'element. Los atòms que son compausats de fermions : neutrons, protons e electrons ligats per bosons, que son las particulas elementàrias. Un atòm qu'ei electricament neutre e que's compausa d'un nuclèu atomic (qui pòrta cargas positivas aperadas protons e tanben (generaument) de particulas neutras (aperadas justament neutrons) e d'electrons cargats negativament e qui viran autorn deu nuclèu autorn d'ua orbita (de probabilitat de preséncia) determinada.

24 de decembre de 2014 veire/modificar

 
La sòja es una planta escalaira de la familha de las Fagaceae pròcha de la mongeta, subretot cultivada per sas granas oleaginosas que produson lo segond òli alimentari consomat dins lo monde, aprèp l'òli de palma. La pastèla eissida de las granas de sòja trissada es la principala matèria rica en proteïnas utilizada per l'alimentacion animala.

25 de decembre de 2014 veire/modificar

 
L'Abadiá de Sant Pèire de Moissac es un dels ensembles architecturals mai bèls d'Occitània amb sas extraordinàrias esculturas romanicas. Se trapa dins la comuna carsinòla de Moissac. L'abadiá Sant Pèire de Moissac foguèt classificada coma monument istoric de França en 1840. Es tanben inscricha au Patrimòni Mondial de l'Umanitat dins l'encastre dels Camins de Sant Jaume dempuèi 1998.

26 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Los Etruscs (var. etrusques) (del latin Etrusci) son un pòble que viviá dempuèi l'Edat del Fèrre en Etruria, territòria correspondent gaireben a la Toscana d'uèi e al nòrd del Latium, siá lo centre de la Peninsula Italica, fins a l'assimilacion definitiva coma ciutadans de la Republica Romana, al sègle I AbC, aprèp lo vòte de la Lex Iulia (-90) pendent la Guèrra Sociala.

27 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Iran (en persan: ايران) o oficialament la Republica Islamica d'Iran es un país de l'Orient Mejan. Fins a 1935 èra conegut coma Pèrsia. Fa frontièra amb los païses seguents: Turcmenistan, Afganistan e Paquistan a l'èst; Iraq, Turquia, Azerbaitjan e Armenia a l'oèst. Al nòrd es banhat per la Mar Caspiana e al sud pel Golf Persic, que s'i trapa l'estrech d'Ormuz. La capitala es Teheran.

28 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Una bastida es lo nom que designa tres a cinc cents vilas nòvas fondadas en Occitània entre 1222 e 1373, despartidas sus 14 departaments actuals. Entre la Crosada dels Albigeses e la Guèrra de Cent Ans, aquestas fondacions respondèron a d'unas caracteristicas comunas d'òrdre economic, politic e arquitectural, correspondent a un vam urban excepcional en Euròpa a aquesta epòca. Se pòt citar entre las mai conegudas o caracteristicas las bastidas de Montflanquin, Mont Pasièr, Granada, Miranda o ben encara Liborna e la vila bassa de Carcassona.

29 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Jupitèr es la cinquena planeta dei Sistèma Solar, en foncion de sa distància au Soleu, e la pus granda. Sa massa es solament un milen d'aquela dau Soleu mai dos còps e mieg la massa combinada deis autrei planetas dau Sistèma Solar. Es una planeta giganta gasosa ambé Saturne, Uranus e Neptun. Aquelei quatre planetas son de còps dichas «planetas jovianas». La planeta es coneguda dempuei l'Antiquitat. A uelh nus, pòu quasi ajónher la magnitud de –2,94 essent adonc per òrdre de luminositat aparenta lo tresen objècte dins lo cèu nocturne après la Luna e Vènus. Lei Romans li donèron lo nom de Jupitèr, lo rèi de sei dieus.

30 de decembre de 2014 veire/modificar

 

L’òcra, del grèc ancien ὤχρα / ốkhra, es una ròca ferrica compausada d’argila pura colorada per un pigment d’origina minerala (un idroxid de fèrre: l’ematita per l'òcra roja, la limonita per la bruna e goetita per la jauna). Aquela argila colorada es amalgamada amb de grums de sabla (qüars) e las òcras se tròban dins lo sol jos forma de sablas ocrosas compausadas amb mai de 80 % de qüars.

S’escava per exemple dins los Monts de Vauclusa, las òcras de Rustrèu o a Rossilhon. La darrièra peirièra encara en activitat es situada a Gargaç (Société des Ocres de France) que lo sèti social es a Ate.

L’òcra naturala es utilizada coma pigment dempuèi la Preïstòria, coma a Las Caus. Es totjorn estimada per sa non toxicitat e sa granda longevitat pels ornaments, bèlas arts e maçonariá.

31 de decembre de 2014 veire/modificar

 
Mexic, ò oficialament leis Estats Units Mexicans (« México » e « Estados Unidos Mexicanos » en espanhòu) es un país d'America Centrala e d'America dau Nòrd. Situat entre leis Estats Units d'America au nòrd, Guatemala e Belize au sud, l'Ocean Pacific a l'oèst e lo Golf de Mexic a l'èst, es lo tresen estat pus estendut dau continent. Es un estat federau amb un regime presidenciau que sa capitala es Ciutat de Mexic (ò Mexico). Lo gentilici es mexican -a.