Barcelona

ciutat e capitala de Catalonha, Espanha
Aquel article tracta sus la ciutat de Barcelona. Per la subdivision administrativa, vejatz Província de Barcelona. Per lo club de fotbòl, vejatz FC Barcelona.

Barcelona (prononciat /baɾseˈlunɑ/ , /baɾseˈluna/; en occitan ancian: Barsalona o Barssalona;[5] en catalan: [bəɾsəˈlonə] [6]) es la capitala de Catalonha,[7] de la província omonima e de la comarca de Barcelonés. Es la segonda vila en tèrme de populacion e per pes economic d'Espanha,[8] après Madrid.

Infotaula d'entitat administrativaBarcelona
Barcelona (ca) Modifica el valor a Wikidata
Torre de Collserola
Sagrada Familha
Torre Glòries
Port Vell
Casa Milà
Pargue Güell

Lo Palatz Nacional, la Torre de Collserola, la Sagrada Familha, la Torre Glòries, lo Port Vell, la Casa Milà, lo Pargue Güell
Nom oficialBarcelona ((ca))[1] Modifica el valor a Wikidata
EscaisLa rosa de foc, Cap i Casal de Catalunya, Ciutat Comtal e Ciudad Condal Modifica el valor a Wikidata
Administracion
EstatEspanha
Comunautat autonòmaCatalonha
Provínciaprovincia de Barcelona
Domeni foncional territorialÀmbit metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonés Modifica el valor a Wikidata
CapitalaCiutat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Capitala deBarcelonés, provincia de Barcelona e Catalonha Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialacatalan
espanhòl
occitan Modifica el valor a Wikidata
Politica
 • Cònsol màger Modifica el valor a WikidataJaume Collboni i Cuadrado (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 37″ E
Superfícia101,3 km²[2] Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana9 m[3] Modifica el valor a Wikidata
Punt culminantTibidabo (512 m) Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 (ora estandard)
UTC+02:00 (ora d'estiu) Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala1 660 122[4] Modifica el valor a Wikidata ab. (2023 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat16 388,17 ab./km²
Gentilicibarcelonin -a
barcelonés -esa
Istòria
PairinatgeMaire de la Misericòrdia Modifica el valor a Wikidata
Autras informacions
Còdi postal08001–08042 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefonic93 Modifica el valor a Wikidata

Sit webbarcelona.cat Modifica el valor a Wikidata
3 de 7 enauçat per dejos, fait pendent la Vòta de Gràcia (22/08/2009)

En 2022, la populacion metropolitana èra estimada a 1 636 193 abitants per superfícia totala de 100,4 km². Es una de las vilas pus importantas de la mar Mediterranèa e la mai importanta dels Païses Catalans.

Geografia

modificar

Barcelona se situa sus la còsta mediterranèa entre las embocaduras dels rius de Llobregat e Besòs. Es limitada al nòrd pel riu de Besòs e los municipis de Santa Coloma de Gramenet e Sant Adrià de Besòs; al sud per l'Hospitalet de Llobregat e Esplugues de Llobregat; a l'èst per la mar; a l'oèst per Montcada i Reixac e Sant Cugat del Vallès.

Lo territòri de la ciutat presenta tres zonas plan diferenciadas: la sèrra de Collserola (amb lo suc del Tibidabo coma ponch culminant: 512 m), la plana e las bocas dels rius de Besòs e Llobregat, que tancan amb lo litoral los limits de la vila.

La partida de la plana de Barcelona pus vesina de la sèrra litorala se tròba escampilhada de pichons puèges que qualques uns son urbanizats: lo Carmèl (267 m), Monterols (121 m), lo Puxet (181 m), la Rovira (261 m) e la Peira (133 m). Prèp del litoral s'enauça la montanha de Montjuïc (173 m).

Barcelona ten 7 platjas, a mai al front marítim i a lo pòrt de Barcelona, lo pòrt vièlh, lo pòrt olimpic e se deu construire lo novèl zoo marin.

 
Platjas de Barcelona

Istòria

modificar

Los primièrs vestigis de poblament uman a Barcelona datan del neolitic (2000 a 1500 abC). Dels sègles VII a VI abC la preséncia de tribús laietanas (ibèras) es documentada. Sembla qu'a aquela epòca tanben i aguèsse una colònia grèga (Kallipolis), malgrat que i a un desacòrdi sus l'emplaçament exacte. Los cartagineses l'ocupèron durant la Segonda Guèrra Punica e apuèi los romans s'i establiguèron.

Al sens estricte doncas, sembla que la ciutat de Barcelona foguèt fondada pels romans a la fin del sègle I abC, sul meteis plaçament iberic anterior ont ja s'èran installats dempuèi l'an 218 abC e lo tresmudèron en una fortificacion militara sonada lulia Augusta Paterna Faventia Barcino qu'èra situada sul Mons Taber, una pichona elevacion ont uèi se tròba lo quartièr de la catedrala e la plaça Sant Jaume. Al sègle II apC foguèt emmuralhada per òrdre de Claudi. A partir del sègle III apC la populacion de la Barcino romana èra estimada entre 4000 e 8000 estatjants.

Al sègle V Barcelona foguèt ocupada pels Visigòts d'Ataülf (an 415) venent del nòrd d'Euròpa. En 531 Amalric i foguèt assassinat. Mai tard al sègle VII, foguèt conquista pel vizir Al Hurr e comencèt una passa de gaireben un sègle de dominacion musulmana. En l'an 801 foguèt ocupada pels Carolingians que ne faguèron la capitala del Comtat de Barcelona e la restaquèron a la Marcha Ispanica. La poténcia economica de la ciutat e sa situacion estrategica faguèron que los musulmans i tornèron en 985, comandats per Almansòr que l'ocupèt pendènt qualques meses; puèi Borrell II entreprenguèt la reconstruccion.

A partir del sègle XIV la vila comencèt una estapa de decadéncia que se perlonguèt pendent los sègles seguents. L'union dels reialmes de Castelha e Aragon, oficializada amb lo maridatge entre Ferrand II d'Aragon e Isabèl Ièra de Castelha, provoquèt entre castelhans e catalans de tensions qu'arribèron a lor moment pus critic amb l'esclatament de la Guèrra dels Segaires entre 1640 e 1651 e mai tard amb la Guèrra de Succession de 1706 a 1714 que menèt a la capitulacion de la vila, l'abolicion de las institucions pròprias de Catalonha, la destruccion d'una bona part del quartièr de la Ribera e fin finala a la construccion de la ciutadèla.

Cap a la fin del sègle XVIII, Barcelona comencèt una recuperacion economica que favorizèt l'industrializacion progressiva al sègle seguent. La segonda mitat del sègle XIX coïncidiguèt amb lo projècte d'agrasament de las muralhas qu'enrodavan la ciutat, çò que menèt a l'incorporacion a la «Gran Barcelona» dels vilatges de Gràcia, Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles, Les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar e Sant Martí de Provençals ; aquò permetèt a la ciutat de realizar los projèctes de l'Eixample (engrandiment) e de desvolopament de l'indústria, e d'arribar al sègle XX coma una de las vilas pus importantas d'Espanha. I aguèt a Barcelona doas Exposicions Universalas, en 1888 e 1929.

Luòcs e monuments

modificar

Fòrça monuments de Barcelona son dins la Patrimòni Mondial de l'Umanitat

La Vila Vièlha

modificar
La Rambla,
Article detalhat: La Rambla de Barcelona.
 
Estatua viventa sus La Rambla
Lo Barri Gòtic
Article detalhat: Barri Gòtic.
Quartièr de Sant Pèire
 
Plaça Reiala

L'Eixample, la vila modernista

modificar
Articles detalhats: Districte de l'Eixample e Plan Cerdà.
Passeig de Gràcia
 
Casa Milà, dicha La Pedrera

Se pòt veire al Passeig de Gràcia

La Ciutadèla

modificar
Article detalhat: Parc de la Ciutadella.
 
Arc de trionf

Lo pargue Güell

modificar
Article detalhat: Pargue Güell.
 
Pargue Güell

Aquel pargue situat suls nauts de la vila foguèt comandat pel comte Güell a Gaudí: la natura e l'arquitectura se confondan e se completan.

Montjuïc

modificar
Article detalhat: Montjuïc.
 
Font magica de Montjuïc

Sagrada Familha

modificar
Article detalhat: Sagrada Familha.

Cap d'òbra postum d'Antoni Gaudí, la catedrala de la Sagrada Familha es venguda l'emblèma de Barcelona.

Articles connèxes

modificar

Nòtas e referéncias

modificar
  1. Afirmat dins: Relacion de Municipis e los sieus Còdis per Províncias lo 1r de genièr de 2019. Data de publicacion: 8 de febrièr de 2019. Ostal d'edicion: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha.
  2. URL de la referéncia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. URL de la referéncia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016&lang=en. Lenga: anglés. Data de consulta: 1r junh 2021.
  4. Afirmat dins: Registre municipal d'Espanha de 2023. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2023.
  5. «Barssalona». Equipa projècte Talamus, Edicion critica numerica del manuscrit AA9 dels Archius municipals de Montpelhièr dit lo Pichòt Talamus. Universitat Pau Valèri-Montpelhièr III.
  6. «Nomenclator oficial de toponimia màger de Catalonha» p. 2. Institut Cartografic e Geologic de Catalonha, 2017.
  7. ««Estatut de Catalonha de 2006»» (en catalan). [Consulta: 11 de novembre de 2015]
  8. Institut Nacional d'Estatistica. «Municipal Spain 2022» (en anglés), 2022. [Consulta: 5 de genièr de 2024]