Union Europèa
Bandièra
Devisa : « In varietate concordia »
(en latin: « La concòrdia en la diversitat »)
Lengas oficialas alemand, anglés, bulgar, chèc, croat, danés, eslovac, eslovèn, espanhòl, estonian, finés, francés, grèc, irlandés (gaelic), italian, leton, lituanian, maltés, neerlandés, polonés, portugués, romanés, ongrés e suedés.

Vejatz tanben las Lengas oficialas de l'Union europèa

Capitalas Luxemborg, Brussèlas, Estrasborg
President del Conselh Charles Michel,
Belgica ³
President de la Comission Ursula von der Leyen,
Alemanha
President del Parlament David Sassoli,
Itàlia
Superfícia
 - Totala
 - % aiga
Classat 7en ¹
3 976 952 km² (UE25)
x,xx%
Populacion
 - Totala (2000)
 - Densitat
Classat 3en ¹
454 900 000 ab. (UE25)
116 ab./km²
Moneda èuro (€) 4
Fuses oraris essencialament : UTC +0 a +2, regions perifericas : -4 a +4.
Imne europèu L’Òda a la jòia de la
9ena sinfonia de Beethoven
Jornada d'Euròpa 9 de mai (anniversari de la
declaracion de Robert Schuman)
Domeni Internet .eu, .eu.int
(actualament, per las societats)
Indicatiu telefonic +3 (en projècte) +3 et +4 (actual)
(en foncion dels païses membres)
PIB (basa PPA)
 - Total (2004)
 - PIB/ab.
Classat 1èr ¹
9 610 miliards d'euros
21 125 €/ab.
Formacion
(de la CEE)
Formacion
(de l'UE)
Tractat de Roma
 - 25 de març de 1957 / 1èr de  genièr de 1958
Tractat de Maastricht
 - 7 de febrièr de 1992 / 1èr de novembre de 1993
¹ se considerat coma Estat unic

² 7 de decembre de 2005 per las administracions e los proprietaris de marcas, debuta de junh per totes
³ Fins al 1èr de  genièr de 2008
4 l'èuro es la moneda oficiala de l'Union dins son ensemble

L’Union Europèa es una organizacion internacionala que recampa la majoritat dels estats del continent europèu. Aquela organizacion al còp supranacionala e intergovernamentala es estada establida amb aquela denominacion per 12 estats amb lo Tractat de Maastricht en 1993. L’Union Europèa completa compren la Comunautat Europèa, precedentament nomenada Comunautat Economica Europèa, dicha tanben Mercat Comun, tant coma doas formas de cooperacions institucionalizadas, la Politica Estrangièra e de Seguretat Comuna (PESC) e la cooperacion en matèria de justícia e d'afars interiors.

L’Union recampa vint e set estats europèus dempuèi lo 1èr de febrièr de 2020 : Alemanha, Àustria, Belgica, Bulgaria, Chequia, Chipre, Croàcia, Danemarc, Eslovaquia, Eslovènia, Espanha, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemborg, Malta, Ongria, los Païses Basses, Polonha, Portugal, Romania e Suècia.

Pilars modificar

Estatut modificar

Istòria modificar

Impulsions de França e Alemanha modificar

Territòri modificar

 
L'UE, sos país e las datas d'adesion
Estats
Nom local *
Alemanha Deutschland DE
Àustria Österreich AT
Belgica Belgique BE
Bulgaria Bălgarija BG
Chipre Kypros CY
Croàcia Hrvatska HR
Danemarc Danmark DK
Eslovaquia Slovensko SK
Eslovènia Slovenija SI
Espanha España ES
Estònia Eesti EE
Finlàndia Suomi FI
França France FR
Grècia Ellada GR
Ongria Magyarország HU
Irlanda Éire IE
Itàlia Italia IT
Letònia Latvija LV
Lituània Lietuva LT
Luxemborg Luxembourg LU
Malta Malta MT
Païses Basses Netherland NL
Polonha Polska PL
Portugal Portugal PT
Reialme Unit United Kingdom GB
Rep. Chèca Česká republika CZ
Romania România RO
Suècia Sverige SE
Sens data prevista
Islanda ** IS
Montenegro ** ME
Macedònia del Nòrd ** MK
Serbia ** RS
Turquia Türkiye TR
 

Region ultraperiferica

Departaments d'otramar francés: Guaiana (GF) - Guadalope (GP) - Maiòta (YT) - Martinica (MQ) - Reünion (RE)
Portugal: Açòres - Madèira (Mad)
Espanha: Canàrias (Can).


Institucions modificar

Article detalhat: Institucions europèas.

Las institucions de l'Union Europèa son las institutions que regisson l'Union Europèas. Essent venguda una figura politica, economica e monetari, aquela a besonh d'institucions que lo ròtle es de defendre las seunas valors, los seus objectius, los seus interesses, e aqueles dels ciutadans e dels Estats membres[1], e que foncionan en collaboracion prima amb los govèrns e las administracions d'aqueles.

Segon l'article 13 del Tractat de Maastricht, aquelas institucions son las seguentas: lo Parlament Europèu, lo Conselh Europèu, lo Conselh de l'Union Europèa, la Comission Europèa, la Cort de Justícia de l'Union Europèa, la Banca Centrala Europèa e la Cort dels Comptes Europèa.

En mai d'aquelas institucions primárias foguèron creadas d'organs s'ocupan de domènis especifics (Mediator europèu), d'organs financièrs (BCE, BEI), consultatius (CESE, CDR) , interinstitucionals (JOUE) o decentralizats (las agéncias).

Simbòls modificar

Lengas oficialas modificar

Economia modificar

Article detalhat: Economia de l'Union Europèa.
 
Produch interior brut per abitant en dolars

Budgèt e Programas d'accions modificar

Article detalhat: Budgèt de l'Union europèa.

Tractats e actes modificar

Tractats modificar

Tractats Constitutius modificar

Los tractats constitutius que menèron a l'Union Europèa sont dins l'òrdre cronologic:

Tractats non ratificats modificar

Actes e tractats d'adesion modificar

Presa de decision dins l'Union Europèa modificar

Istoric del modèl modificar

Evolucions probablas modificar

Las relacions amb los païses europèus non membres modificar

Referéncias modificar

  1.  Version consolidé du traité sur l'Union européenne p. 10-15.. Jornal oficial de l'Union Europèa, 9 mai 2008.

Per anar pus luènh modificar

Vejatz tanben modificar

Las institucions de l'Union Europèa

Autras institucions activas en Euròpa

Articles ligats

Ligams extèrnes modificar

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Union Europèa.