Institucions europèas
Las Institucions de l'Union Europèa (UE) son los organismes politics e institucions en que los Estats membres delegan una partit dels seus poders e sobeiranetat. La tòca es que de decisions e d'actes institucionals vengan d'organs de caràcter supranacional, que se vòl atal que s'aplica dins l'ensems dels estats membres, los organs de cada país abandonant atal lo seu poder pròpri.
Coma tot autre Estat l'UE dispausa d'un parlament, un poder executiu e independent, que son aparats e complementats per d'autras institucions.
Los tractats de l'Union Europèa son eles que crean las institucions e en elas se basan totas las activitats de l'UE. Actualament los tractats que definisson l'estructura institucionala son lo Tractat de Roma, que creèt la Comunautat Economica Europèa (CEE) en 1958, e lo Tractat de Maastricht de 1992.
Lo Tractat de reforma institucionala de la Union Europèa, segon la proposicion de la Presidéncia alemanda al Conselh de l'Union Europèa, se substituís a l'escas de la Constitucion Europèa.
Institucions
modificarDins la presa de decisions de l'Union Europèa (UE) intervenon principalament quatre institucions:
- Parlament Europèu (PE) constituit aprèp las eleccions europèas pels ciutadans de l'Union, es l'assemblada parlamentària e l'unic parlament plurinacional elegit al sufragi universal dirècte al mond. Pr'amor qu'ensaja de passar per èsser un organ important e democratic de l'UE es en realitat sonque consultatiu.
- Conselh de l'Union Europèa (CUE), de per abans nomenat Conselh dels Ministres, es lo principal organ legislatiu e de presa de decisions al sen de l'UE. Representa los Govèrns dels Estats membres.
- Comission Europèa (CE), institucion politicament independenta que representa e defend los interesses de l'Union dins son ensems, prepausa la legislacion, politicas e programas d'accion e es responsable d'aplicar las decisions del Parlament e del Conselh de l'Union. Amb l'iniciativa seuna la Comission prepausa las nòvas leis de l'Union mas son lo Parlament e lo Conselh que los adòptan.
- Conselh Europèu (que lo cal pas confondre amb lo Conselh de l'Union Europèa), format pels Caps d'Estat o de Govèrn dels Estats membres.
Autras institucions:
- Cort de Justícia Europèa (CJUE), garantís lo respècte de las leis de l'Union, e li son someses los poders judiciaris dels Estats membres.
- Cort dels Comptes Europèa, efectua lo contraròtle de la legalitat e la regularitat de la gestion del budjèt de l'UE.
Las nòrmas e processus que las institucions devon seguir s'establisson pels tractats de l'UE, negociats pels representants al Conselh e ratificats pels parlaments de cada Estat.
Organs
modificarLos òrgans s'ocupan de domènis especifics.
- Mediator europèu, defend los ciutadans e entrepresas de l'UE en relacion al foncionament marrit de las institucions o dels organismes comunautaris.
- Contrarotlaire Europèu de la Proteccion de las Donadas (CEPD), garantís que las institucions e organismes de l'UE respècten lo drech de las personas a l'intimitat dins lo tractament de las seunas donadas personalas.
Organs financièrs
modificar- Banca Centrala Europèa (BCE), es responsabla de la politica monetària europèa. Es la banca centrala de la moneda unica europèa, l'euro (€).
- Banca Europèa d'Inverstiment (BEI), a per mission de contribuir al desvolopament equilibrat del territòri comunautari mejans l'integracion economica e la coesion sociala.
- Fons Europèu d'Investiment (FEI), povesís de garantias e de fons de capital risc per ajudar las pichonas e mejanas entrepresas (Pime).
Organs consultatius
modificar- Comitat Economic e Social Europèu (CESE), representa los interesses dels diferents grops economics e socials d'Euròpa.
- Comitat de las Regions (CDR), representa las autoritats regionalas e localas.
Organs interinstitucionals
modificar- Jornal Oficial de l'Union Europèa (JOUE), publica, imprimís e distribuís l'informacion sus l'UE e las seunas activitats.
- Burèu Europèu de Seleccion de Personal (BESP), recruta lo personal de las institucions de l'UE e dels autres organismes.
Organs descentralitzats
modificarAgéncias
modificarExistisson 23 agéncias comunautàrias cargadas de tascas especificas de tipe tecnic, cientific o de gestion dins l'encastre d'un domèni comunautari.
Aquelas agéncias èran pas previstas pels tractats europèus: caduna foguèt creada per un acte legislatiu e pas totas an lo títol d'"agéncia", mas pòdon aver lo nom d'autoritat, centre, institut, burèu o fondacion.
Politica Exteriòra e de Seguretat Comuna
modificar- Agéncia Europèa de Defensa
- Institut d'Estudis de Seguretat de l'Union Europèa, Contribuís a crear una cultura europèa comuna de seguretat e promòu lo debat estrategic.
- Centre dels Satellits de l'Union Europèa
Cooperacion Policiària e Judiciara
modificarSon d'organismes creats per ajudar los Estats membres a cooperar dins la luta contra lo crime internacional organizat. Aquelas agéncias desvolupan de tascas dins lo contèxte del dialòg, l'assisténcia e la cooperacion entre polícias, doanas, servicis d'immigracion e ministèris de la justícia dels Estats membres.
- Europol, encargat de facilitar las operacions de luta contra la criminalitat al sen de l'UE.
- Eurojust, establís lo refortiment de la cooperacion judiciara entre los Estats membres.
- Escòla Europèa de Polícia, favoriza la cooperacion transfontalièra dins la luta contra la delinquéncia, lo manten de la seguretat publica e la lei e de l'òrdre.