Eslovac
L’eslovac (en eslovac slovenčina o slovenský jazyk) es una lenga eslava occidentala del grop de lengas checoslovacas, e doncas de las lengas eslavas occidentalas que forman part de las lengas eslavas de la branca balto-eslava de la familha indo-europèa, e se nota amb l’escritura latina. Parlada per d’unes 5 milions de personas coma lenga mairala, mai que mai per lo pòble eslovac, es la lenga oficiala d’Eslovaquia et una de las 24 lengas oficialas de l’Union europèa.
| Eslovac | |
| Locutors | sièis milions de |
|---|---|
| Tipologia | SVO + òrdre liure [1] Accentuala |
| Familha lingüistica | Eslovac |
| Estatut oficial | |
| Oficial de | Eslovaquia, Voivodina, Union Europèa |
| Acadèmia | Slovenská akadémia vied |
| Còdis de lenga | |
| Glottolog | slov1269 |
| Mòstra | |
Article primièr de la Declaracion dels Dreches Umans Článok 1. | |
L’eslovac es tan pròche del chèc qu’un Eslovac e un Chèc se pòdon compréner plan aisidament[1], e tanben parent del polonés[2]. Coma d’autras lengas eslavas, l’eslovac es una lenga fusionala amb un sistèma morfologic complèx e un òrdre dels mots relativament plegadís. Son vocabulari a sigut fòrça influenciat per lo latin[3], l’alemand[4] e d’autras lengas de sa familha.
Lo grop de lengas checoslovacas se desvolopèt dins de l’eslava occidentala pendent l’epòca de la nauta Edat Mejana e l’estandardisacion de las lengas dins del continú dialectal checoslovac s’entamenèt a la debuta de l’epòca modèrna. A la fin del mitan del sègle 19, l’afabet eslovac modèrn e l’estandard escrit foguèron codificats per Ľudovít Štúr e reformats per Martin Hattala. Los dialèctes moraus parlats dins la part occidentala del país long de la frontièira amb Chequia son de còp que i a classificats coma eslovac, encara que d’unas varietats son mai pròches del chèc. Cossí que siá, fan lo pont entre ambdoas lengas.
Los locutors de l’eslovac se pòdon trapar dins la diapora eslovaca als Estats Units, en Chequia, en Argentina, en Serbia, en Irlanda, en Romania, en Polonha, al Canadà, en Ongria, en Alemanha, en Croacia, a Israèl, al Reialme unit, en Austràlia, en Austria, en Ucraïna, en Norvègia e dins d’autres païses.
Fonologia Modificar
L’eslovac a 15 vocalas fonemicas (11 monoftongas e 4 diftongas) e 29 consonantas.
| Anteriora | Posteriora | |||
|---|---|---|---|---|
| corta | longa | corta | longa | |
| Tampada | i | iː | u | uː |
| Mejana | e | eː | ɔ | (ɔː) |
| Dubèrta | (æ) | a | aː | |
| Diftòngues | (ɪu) ɪe ɪɐ ʊɔ | |||
Lo fonèma /æ/ es uèi lo jorn marginal e se mescla mai que mai amb /e/ ; ambdos se destrian normalament pas que dins los registres formals.[5]
La longor de las vocalas es fonemica en eslovac. E mai, las vocalas cortas e las vocalas longas an la meteissa qualitat.[6] Tanplan, existís en eslovac una règla ritmica que fòrabandís la succession de doas vocalas longas. Dins aqueles cases, la segonda ven corta. Per exemple, en ajustar la terminason del plural del locatiu “-ách” al raiç “vín-” se forma “vínach” e non pas “*vínách”.[7]
| Labiala | Alveolara | Retroflexa | Palatala | Velara | Glotala | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasala | m | n | ɲ | |||||
| Plosiva | sorda | p | t | c[9] | k | |||
| sonòra | b | d | ɟ[9] | g | ||||
| Africada | sorda | ts | tʂ | |||||
| sonòra | dz | dʐ | ||||||
| Fricativa | sorda | f | s | ʂ | x | |||
| sonòra | z | ʐ | ɦ | |||||
| Aproximanta | centrala | v | j | |||||
| laterala | corta | l | ʎ | |||||
| geminada | lː | |||||||
| Vibranta | corta | r | ||||||
| geminada | rː | |||||||
L’eslovac conèis la dessonorisacion finala ; valent a dire que quand una consonata sonòra (b, d, ď, g, dz, dž, z, ž, h) se trapa a la fin d’un mot e avant una pausa, se dessonorisa per venir la consonata sorda omològa (p, t, ť, k, c, č, s, š, ch, respectivament). Per exemple, “pohyb” se pronóncia /pɔɦip/ e “prípad” /priːpat/.
Los grops de consonantas que comprenon a l’encòp d’elements sonòrs e sords son cap e tot sonòrs se la darrièira consonanta es sonòra, o sords se la darrièira consonata es sorda. Per exemple, “otázka” se pronóncia /ɔtaːska/ e “vzchopiť” /fsxɔpitsːa/. Aquela règla s’aplica tanben entre los mots. Per exemple, “prísť domov” se pronóncia [priːzɟ dɔmɔw] e “viac jahôd” [ʋɪɐdz jaɦʊɔt]. La consonata sonòra omològa de « ch » /x/ es [ɣ], e la consonanta sòrda omològa de « h » /ɦ/ es /x/.
Ortografia Modificar
L’eslovac emplega l’escritura latina amb de pichonas modificacions coma los 4 diacritics (ˇ, ´, ¨, ˆ) botats endessús d’unas letras (a-á,ä; c-č; d-ď; dz-dž; e-é; i-í; l-ľ,ĺ; n-ň; o-ó,ô; r-ŕ; s-š; t-ť; u-ú; y-ý; z-ž).
Lo principi fondamental de l’ortografia eslovaca es lo principi fonemic. Lo principi segondari es lo principi morfologic : formas que derivan del meteis raiç s’escrivon del meteis biais. E mai se prononcièsson desparièirament, per exemple la règla d’assimilacion (vés çai-jos). Lo tresen principi es lo principi etimologic que se pòt véser dins la causida de “i” aprèp d’unas consonantas e de “y” aprèp d’autras, encara que “i” e “y” an la meteissa prononciacion.
La màger part dels manlèus son adaptats als principis eslovacs. Per exemple, “weekend” s’escriu “víkend”, “software” “softvér”, “gay” “gej” e “qualitat” “kvalita”. Los noms de personas o de luòcs estrangièrs que venon de lengas escritas amb l’alfabet latin sèrvon lor ortografia originala, levat qu’existís una forma completament eslovaca (p.e. “Londýn” per “Londres”).
L’eslovac presenta tanben d’omografes eterofonics (mots que s’escrivon parièrs mas que se pronóncian desparièrs). L’exemple mai comun es “krásne” /ˈkraːsnɛ/ (polit) e “krásne” /ˈkraːsɲɛ/ (polidament).
- a [a]
- á [aː]
- ä [ɛɐ̯~ɛ]
- b [b]
- c [ts]
- č [tʂ]
- d [d]
- ď [ɟ]
- dz [dz]
- dž [dʐ]
- e [ɛ]
- é [ɛː]
- f [f]
- g [ɡ]
- h [ɦ]
- ch [x]
- i [i]
- í [iː]
- j [j]
- k [k]
- l [l]
- ľ [ʎ]
- ĺ [lː]
- m [m]
- n [n]
- ň [ɲ]
- o [ɔ]
- ó [ɔː]
- ô [ʊɔ̯]
- p [p]
- q [kʋ]
- r [r]
- ŕ [r̩ː]
- s [s]
- š [ʂ]
- t [t]
- ť [c]
- u [u]
- ú [uː]
- v [v]
- w [v] (only in foreign words)
- x [ks]
- y [i]
- ý [iː]
- z [z]
- ž [ʐ]
Sintaxi Modificar
Las caracteristicas principalas de la sintaxi de l’eslovac son las seguentas.
- Lo vèrb s’acòrda en genre e nombre amb lo subjècte. Exemples :
- Speváčka spieva. (cantaira canta) (Analisi : Speváčk-a spieva-∅, ont -∅ marca l’abséncia de terminason per la tresena persona del singular.)
- Speváčky spievajú. (cantairas cantan) (Analisi : Speváčk-y spieva-j-ú; -“-ú” es la terminason per la tresena persona del plural, e “-j-” es un iatus.)
- My speváčky spievame. (nosautras cantairas cantàm) (Analisi : My speváčk-y spieva-me, ont “-me” es la terminason per la prumièira persona del plural.)
- Los advèrbs, pronoms e nombres s’acòrdan en genre e nombre amb lo substantiu al qual se referisson.
- Los adjectius precedisson los noms. Los termes botanics e zoologics son d’excepcions (p.e. : “mačka divá”, literalament “gat salvatge”, Felis silvestris) e lo nom del Sant Esperit (Duch Svätý) tanben dins la màger part de las glèisas.
L’òrdre neutre dels mots (o puslèu dels grops gramaticals) es subjècte-vèrb-objècte, mas aquel òrdre es relativament liure gràcias al sistèma d’inflexion fòrta que fa venir possible l’identificacion dels ròtles gramaticals (subjècte, objècte, predicat, etc.) cossí que siá la posicion dels mots. Cal, ça que la, butar a la segonda plaça gramaticala de mots coma “by”, l’auxiliari conjugat del passat “byť” e los pronoms reflexius “si” e “sa”. Quand aqueles mots se trapan dins la meteissa frasa, l’òrdre cal totjorn èstre “by” + “byť” + “si/sa”.
Morfologia Modificar
Articles Modificar
L’eslovac, coma totas las lengas eslavas levat lo bulgar e lo macedòni, a pas d’articles. Lo pronom demonstratiu “ten” (fem : “tá”, neutre : “to”) se pòt emplegar davant lo nom dins d’escasenças ont lo caràcter definit se cal explicitar.
Noms, adjectius, pronoms Modificar
Los noms eslovacs se declinan en cas e nombre. N’i a sièis de cases : lo nominatiu, lo genitiu, lo datiu, l’acusatiu, lo locatiu e l’instrumental. Lo vocatiu es sonque opcional, tres quarts del temps es pas marcat. I a dos nombres : lo singular e lo plural. I a tres genres : lo masculin, lo femenin e lo neutre. Los adjectius e los pronoms se devon acordar amb los noms en cas, nombre e genre.
Nombres Modificar
Los nombres “0” a “10” an des formas pròpias, e los nombres “1” a “4” an des formas diferentas segon los genres. Los nombres “11” a “19” se forman en ajustar “-násť” a la fin de cada nombre. Los desenats an lo sufix “-dsať” (“20”, “30” e “40”) o “desiat” (los autres). Los nombres compausats (p.e. “21” e “1054”) son de combinasons d’aquelas formas dins lo meteis òrdre que l’escritura de las chifras.
| 1–10 | 11–20 | 10–100 | |||
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | jeden (nombre e masculin), jedno (neutre), jedna (feminin) | 11 | jedenásť | 10 | desať |
| 2 | dva (nombre e masculin inanimat), dve (neutre e feminin), dvaja (masculin animat) | 12 | dvanásť | 20 | dvadsať |
| 3 | tri (nombre, neutre, masculin inanimat e feminin), traja (masculin animat) | 13 | trinásť | 30 | tridsať |
| 4 | štyri (nombre, neutre, masculin inanimat e feminin), štyria (masculin animat) | 14 | štrnásť | 40 | štyridsať |
| 5 | päť | 15 | pätnásť | 50 | päťdesiat |
| 6 | šesť | 16 | šestnásť | 60 | šesťdesiat |
| 7 | sedem | 17 | sedemnásť | 70 | sedemdesiat |
| 8 | osem | 18 | osemnásť | 80 | osemdesiat |
| 9 | deväť | 19 | devätnásť | 90 | deväťdesiat |
| 10 | desať | 20 | dvadsať | 100 | sto |
D’unes exemples de nombres mai grandes : (200) dvesto, (300) tristo, (900) deväťsto, (1000) tisíc, (1100) tisícsto, (2000) dvetisíc, (100 000) stotisíc, (200 000) dvestotisíc, (1 000 000) milión, (1 000 000 000) miliarda.
Amb “2”, “3” e “4”, la forma dels noms es mai que mai lo nominatiu e de “5” enlà es lo genitiu plural.
Vèrbs Modificar
Aspèctes Modificar
Coma las autras lengas eslavas, l’eslovac conéis de vèrbs perfectius e de vèrbs imperfectius. La màger part dels vèrbs forman de parelhs comportant un vèrb perfectiu e un vèrb imperfectiu, ambdos an lo meteis sens. D’unes son de vèrbs biaspectuals, es a dire qu’un vèrb es tanplan perfectiu coma imperfectiu.
Los vèrbs perfectius presentan una accion coma acabada o complèta, alara que los vèrbs imperfectius exprimisson una accion que s’es de debanar, en cors o pas encara acabada.
I a pas cap de règlas per saber s’un vèrb es perfectiu o imperfectius. Ça que la, se pòt dire que la màger part del vèrb amb la terminason “-ovať” son imperfectius o biaspectuals e que los que se forman amb un prefix son de vèrbs perfectius.
Lenga pro drop Modificar
L’eslovac es una lenga dita pro drop, valent a dire qu’emplega pas normalament los pronoms personals subjècts, coma l’occitan e al contrari del francés, que la terminason del vérb es desparièira per cada persona. Los pronoms tornan paréisser per quichar.
Formacion de las formas dels vèrbs Modificar
Los vèrbs se conjugan en personas e nombre. I a tres personas e dos nombres (singular e plural). De mai i a mantun paradigmes que son presentats çai jos.
Passat Modificar
Lo passat se forma analiticament amb lo participi passat e lo vèrb “byť” (èstre) :
skryť: skryl som (m’escondèri/m’escondiái)
Dins l’istòria de l’eslovac, i aguèt un autre temps del passat que tanben se formèt analiticament amb lo participi passat. Èra equivalent al plus-que-perfait, l’emplega pas mai la lenga modèrna e lo considèran arcaïc e/o incorrèct.
Futur Modificar
Lo vèrb “byť” e lo sol vèrb que se conjuga al futur : “ja budem, ty budeš, on/ona/ono bude, my budeme, vy budete, oni/ony budú”. Per exprimir lo futur, l’eslovac emplega mai que mai los vèrbs perfectius conjugats al present. Mas lo futur se pòt formar tanben analiticament amb lo futur de “byť” e l’infinitiu del vèrb pels vèrbs imperfectius. Ça que la, lo vèrb perfectiu al present exprimís pas lo meteis matís que lo vèrb imperfectiu al futur.
Per exemple, per lo vèrb escriure, existisson lo vèrb prefectiu “napísať” e lo vèrb imperfectiu “písať”.
“Napišem” e “budem písať” an pas la meteissa significacion. Lo prumier exprimís l’intencion d’escriure quicòm de particular, encara que lo segond significa que l’accion serà coma una costuma, que se debanarà abitualament, coma per un escriveire.
Condicional Modificar
Lo condicional a doas formas e se forma analiticament. Pel vèrb “byť” (èstre), las doas formas se contruisson amb la particula “by” e lo present o lo passat del vèrb :
skryť: skryl by som (m’escondriái), bol by som skryl (m’auriái escondut)
Votz passiva Modificar
Coma l’occitan, l’eslovac a doas possibilitats per formar la votz passiva : siá amb l’auxiliri “byť” (èstre) e lo participi passat, siá amb lo pronom reflexiu “sa”.
- skryť: je skrytý; sa skryje
- skrývať: je skrývaný; sa skrýva
Participi passiu Modificar
Los participis passius se forman amb los sufixes “-ný, -tý” e “-ený” :
- skryť: skrytý
- skrývať: skrývaný
Participi present actiu Modificar
Aquela forma se construís amb los suffixes “-úci, -iaci” e “-aci” :
- skryť: skryjúci
- skrývať: skrývajúci
Gerondiu Modificar
Se forma amb los suffixes “-úc, -uc, -iac” e “-ac” :
- skryť: skryjúc (tot en escondre, coma aquò o a fait)
- skrývať: skrývajúc (tot en escondre, fasiá aquò al meteis temps)
Substantivisacion Modificar
L’action exprimada per lo vèrb se pòt substantivisar gràcias al suffix “-ie” :
- skryť: skrytie
- skrývať: skrývanie
Tablèus de conjugason[10] Modificar
| volať, sonar | Singular | Plural | Passat (masculin – feminin – neutre) |
|---|---|---|---|
| 1ª persona | volám | voláme | volal – volala – volalo |
| 2ª persona | voláš | voláte | |
| 3ª persona | volá | volajú |
| bývať, demorar, abitar, viure | Singular | Plural | Passat |
|---|---|---|---|
| 1ª persona | bývam | bývame | býval – bývala – bývalo |
| 2ª persona | bývaš | bývate | |
| 3ª persona | býva | bývajú |
| vracať, tornar | Singular | Plural | Passat |
|---|---|---|---|
| 1ª persona | vraciam | vraciame | vracal – vracala – vracalo |
| 2ª persona | vraciaš | vraciate | |
| 3ª persona | vracia | vracajú |
| robiť, far, trabalhar | Singular | Plural | Passat |
|---|---|---|---|
| 1ª persona | robím | robíme | robil – robila – robilo |
| 2ª persona | robíš | robíte | |
| 3ª persona | robí | robia |
| vrátiť, tornar | Singular | Plural | Passat |
|---|---|---|---|
| 1ª persona | vrátim | vrátime | vrátil – vrátila – vrátilo |
| 2ª persona | vrátiš | vrátite | |
| 3ª persona | vráti | vrátia |
| kupovať, crompar | Singular | Plural | Passat |
|---|---|---|---|
| 1ª persona | kupujem | kupujeme | kupoval – kupovala – kupovalo |
| 2ª persona | kupuješ | kupujete | |
| 3ª persona | kupuje | kupujú |
| zabudnúť, doblidar | Singular | Plural | Passat |
|---|---|---|---|
| 1ª persona | zabudnem | zabudneme | zabudol – zabudla – zabudlo |
| 2ª persona | zabudneš | zabudnete | |
| 3ª persona | zabudne | zabudnú |
| vidieť, véser | Singular | Plural | Passat |
|---|---|---|---|
| 1ª persona | vidím | vidíme | videl – videla – videlo |
| 2ª persona | vidíš | vidíte | |
| 3ª persona | vidí | vidia |
| minúť, mancar | Singular | Plural | Passat |
|---|---|---|---|
| 1ª persona | miniem | minieme | minul – minula – minulo |
| 2ª persona | minieš | miniete | |
| 3ª persona | minie | minú |
| niesť, portar | Singular | Plural | Passat |
|---|---|---|---|
| 1ª persona | nesiem | nesieme | niesol – niesla – nieslo |
| 2ª persona | nesieš | nesiete | |
| 3ª persona | nesie | nesú |
| stučnieť, engraissar | Singular | Plural | Passat |
|---|---|---|---|
| 1ª persona | stučniem | stučnieme | stučnel – stučnela – stučnelo |
| 2ª persona | stučnieš | stučniete | |
| 3ª persona | stučnie | stučnejú |
| byť, èstre | jesť, manjar | vedieť, saber | |
|---|---|---|---|
| 1ª del sigular | som | jem | viem |
| 2ª del sigular | si | ješ | vieš |
| 3ª del sigular | je | je | vie |
| 1ª del plural | sme | jeme | vieme |
| 2ª del plural | ste | jete | viete |
| 3ª del plural | sú | jedia | vedia |
| Passat | bol, bola, bolo | jedol, jedla, jedlo | vedel, vedela, vedelo |
Advèrbis Modificar
La formacion dels advèrbis se fa en remplaçar la terminason adjectivala amb los suffixes “-o, -e” o “-y”. De còp que i a ambdos “-o” e “-e” son possibles.
Per exemple :
- vysoký (naut) – vysoko (nautament)
- pekný (bèl) – pekne (bèlament)
- priateľský (amical) – priateľsky (amicalament)
- rýchly (ràpid) – rýchlo (ràpidament)
Los comparatius dels advèrbis se forman amb los suffixes “-(ej)ší” e “-(ej)šie” coma los superlatius que pòrtan e mai lo prefix “naj-”.
Per exemple :
- rýchly (ràpid) – rýchlejší (mai ràpid) – najrýchlejší (lo mai ràpid) ;
- rýchlo (ràpidament) – rýchlejšie (mai ràpidament) – najrýchlejšie (lo mai ràpidament)
Preposicions Modificar
Cada preposicion s’utilisa amb un o maidun cases gramaticals. Lo substantiu que lo seguís li cal èstre dins lo case requisit per la preposicion dins lo quite contèxt (p.e. d’amics = od priateľov). “Priateľov” es lo genitiu de “priatelia”. Lo genetiu es obligatòri dins aquel cas, que la preposicion “od” (= de, d’un ponch d’origina) s’emplega sempre amb aquel cas.
- a l’entorn de la plaça = po námestí (locatiu)
- fins a la plaça = po námestie (acusatiu)
“Po” a una significacion desparièira segon lo cas del nom que la seguís. Aquò’s lo cas per maiduna preposicions espacialas. Se son seguidas del locatiu, denòtan lo luòc ont l’accion se debana. En cambi, se son seguidas de l’acusatiu, marcan un movement, un desplaçament.
Istòria Modificar
Relacions amb d’autras lengas Modificar
L’eslovac ven del protoeslau un descendent del protoindoeuropèu. Es una lenga fòrça pròche de las autras lengas eslavas occidentalas, mai que mai lo chèc e lo polonés. Lo prumièr l’influencièt pendent son desvolopament tardiu. La màger part de manlèus dins lo vocabulari de l’eslovac ancian ven, dins l’òrdre, del latin, de l’alemand, del chèc, de l’ongrés, del polonés et del grèc.[11] Dempuèi gaire, l’anglés a presa sus la lenga modèrna.
Lo chèc Modificar
Encara que la màger part dels dialèctes del chèc e de l’eslovac son mutualament intelligibles, los dialèctes eslovacs orientals son mens comprensibles per los locutors del chèc e mai pròches del polonés e de las lengas eslavas orientalas, que los contacts entre los locutors del chèc e des dialèctes orientals son redusits.
Dempuèi la dissolucion de Checoslovaquia, l’usatge del chèc dins las emissions radiotelevisadas e davant los tribunals es legalament permès (lei de la procedura administrativa 99/1963 Zb.). De 1999 al més d’agost 2009, la lei de las lengas minorisadas 184/1999 Z.z., part 6, enclauguèt la disposicion fosca e desparièirament interpretada que diguèt : “Al temps d’aplicar aquel lei, es considerat que l’usatge de la lenga chèca complís l’exigéncia d’intelligibilitat fondamentala amb la lenga estatala.” ; la lenga estatala es l’eslovac e la lei de las lengas minorisadas se referís a des comunas amb mai de 20% de populacion eissidas de las minoritats etnicas (i a pas cap de comunas chècas coma aquò en Eslovaquia). Dempuèi l’1 de setembre 2009 (per encausa d’un emendament a la lei de la lenga estatala Act 270/1995 Z.z.) una lenga “fondamentalament intelligible amb la lenga estatala” (i.e. la lenga chèca) se pòt emplegar dins los contacts amb las agéncias e servicis de l’Estat pels locutors natius e los documents escrits en chèc e emeses per Chequia son oficialament acceptats. Quin que siá l’estatut oficial del chèc, aquela lenga s’utilisa tant dins los mèdias eslovacs coma dins la comunicacion quotidiana per los locutors natius chècs coma lenga amb un meteis estatut.
Lo chèc e l’eslovac an una longa istòria d’interaccion e d’influéncia mutualas plan abans la creacion de Checoslovaquia en 1918, un Estat qu’existirà fins a 1993. L’eslovac literari compartís de traches ortografics significatius amb lo chèc, e mai de terminologias tecnicas e professionalas creadas del temps de Checoslovaquia. Ça que la, existisson de diferéncias foneticas, gramaticalas e semanticas.
Autras lengas eslavas Modificar
Las varietats lingüisticas eslavas son relativament estreitament ligadas e s’an fòrça influenciadas las unas a las autras, per encausa de l’istòria etnopolitica complexa de lors espandiments istorics. Las nombrosas caracteristicas que l’eslovac compartís amb las varietats lingüisticas vesinas ne son lo rebat. L’eslovac estandard compartís de gras nauts d’intelligibilitat mutuala amb de nombrosas varietats eslavas. Malgrat aquela proximitat, de variacions significativas existisson entre los dialèctes eslovacs. En particular, las varietats orientalas se destrian considerablament de la lenga estandarda, qu’es basada sus las varietats centralas e occidentalas.
Los dialèctes eslovacs orientals an lo gra d’intelligibilitat mutuala mai naut amb lo polonés, seguit pel rusyn ; mas l’eslovac oriental e lo rusyn mancan ambdos de terminologias tecnicas familiaras e d’expressions de registre superior. Lo polonés e lo sorab se destrian tanplan pro considerablament del chèc e de l’eslovac dins los registres superiors, mas dins los registres inferiors e non tecnics son aisidament mutualament intelligibles amb eles. Una intelligibilitat mutuala se produsís amb lo rusyn, l’ucraïnian e lo quite rus parlat (dins aquel òrdre), e mai emplegan l’escritura cirillica.
Alemand Modificar
Se sòl utilisar "Servus" per saludar o quand òm se separa dins las regions eslovacas coma dins d’unas regions germanofònas, en particular Àustria. “Papa” s’emplega tanben quand òm se separa dins aquelas regions. Las doas expressions revertan una conversacion familiara e informala.
Ongrés Modificar
Los Ongreses e los Eslovacs an totjorn agut d’interaccions oralas dempuèi que los prumièrs se son installats en los Carpats. Los Ongreses adoptèron de nombroses mots esclovacs ligats a l’agricultura e a l’administracion. Tot parièr, de nombroses mots se pòdon trapar en eslovac.
Per exemple :
- “foet de vim” : eslovac “korbáč” (lo nom estandard per “foet” es “bič” e lo quite “korbáč” ven del turc “kırbaç” que normalament significa pas sonque un tipe particular de foets — lo "foet de vim") – ongrés “korbács” ;
- “drac/sèrp volaira” : eslovac “šarkan” (pro rar, “drak” es considerablament mai comon ; sovent, “šarkan” significa pas sonque “sèrp volaira”, especialament una pichona que se fa volar per se divertir e es mai comon que “drak” dins aquel sents; per una sèrp volaira bèla, la que se servir per de competicions, lo mot “drak” es mai corent – ongrés “sárkány”[12] ;
- “rumor” : eslovac “chýr”, ongrés “hír” ;
- “camèl” : eslovac “ťava”, ongrés “teve” ;
- “varat” : eslovac “jarok”, ongrés “árok” ;
- “veire” (per beure) : eslovac “pohár”, ongrés “pohár”.
Dialèctes Modificar
I a de nombroses dialèctes eslovacs que se despartisson en quatre grops basics :
- orientals (a Spiš, a Šariš, a Zemplín e a Abov) ;
- centrals (a Liptov, a Orava, a Turiec, a Tekov, a Hont, a Novohrad, a Gemer e a l’entorn de Zvolen) ;
- occidentals (dins los autras parts del país : a Trenčín, a Trnava, a Nitra e a Záhorie) ; e
- del país bais (dolnozemské) (fòra d’Eslovaquia dins las planas panonianas a Vojvodina, e dins lo sud-oèst d’Ongria, l’oèst de Romania, e la part croata de Syrmia).
Mai que mai, lo darrièr grop de dialècts es pas considerat coma un grop separat, mas puslèu coma part dels dialèctes centrals e occidentals (cf. Štolc, 1968). Uèi lo jorn subisson de càmbiament pel contact amb las lengas a l’entorn (sèrbo-croat, romanés e ongrés) e pel longadís aluènhament geografic amb Eslovaquia (cf. los estudis dins Zborník Spolku vojvodinských slovakistov, e.g. Dudok, 1993).
Los grops de dialèctes se destrian sustot per la fonologia, lo vocabulari e l’infleccion tonal. Las diferéncias sintacticas son minoras. L’eslovac central es lo fondament de la lenga estandarda d’uèi. Es possible que siá malaisit per un estatjant d’Eslovaquia occidentala de compréner un dialèct oriental e recipròcament.
Los dialèctes son escampilhats geograficament e separats per de sèrras. Los prumièrs tres grops existiguèron ja al sègle 10. Totes son parlats per de Eslovacs fòra del país e los dialèctes del país bais se basan sus los centrals e occidentals.
Los dialèctes occidentals possedisson de traches comuns amb los dialèctes moraus a Chequia, los dialèctes miègjornalas amb las lengas eslavas miègjornalas e los dialèctes orientals amb lo polonés e las lengas eslavas orientalas (cf. Štolc, 1994). Dins lo país bais, los dialèctes compartisson de traches amb las lengas a l’entorn (sèrbo-croat, ongrés e romanés).
Regulacion Modificar
L’eslovac estandard (“spisovná slovenčina”) es definit per una lei del parlament sus la lenga estatala de la Republica eslovaca. Segon aquela lei, lo Ministèri de la cultura apròva e publica la forma codificada de l’eslovac sus la base de l’opinion d’instituts lingüistics especialisats sus l’eslovac e d’especialistas en lenga estatala. Aquò’s tradicionalament l’Institut de lingüistica Ľudovit Štúr que fa part de l’Acedemia eslovaca de Sciéncias. Dins la practica, lo Ministèri de cultura publica un document qu'especifica los libres de referéncia que fan autoritat sus l’usatge de l’eslovac estandard, anomenat “kodifikačná príručka” (manual de codificacion). De reglamentacions actualas foguèron publicadas lo 15 de març 2021.
N’i a 4 d’elas[13] :
- ‘Pravidlá slovenského pravopisu’, 2013 ; (règlas de gramatica)
- ‘Krátky slovník slovenského jazyka’, 2020; (diccionari)
- ‘Pravidlá slovenskej výslovnosti’, 2009; (prononciacion)
- ‘Morfológia slovenského jazyka’, 1966; (morfologia)
- ↑ Golubović, Jelena; Gooskens, Charlotte (2015). "Mutual intelligibility between West and South Slavic languages". Russian Linguistics. 39 (3): 351–373. doi:10.1007/s11185-015-9150-9
- ↑ Swan, Oscar E. (2002). A grammar of contemporary Polish. Bloomington, Ind.: Slavica. p. 5. ISBN 0893572969. OCLC 50064627
- ↑ http://babel.mml.ox.ac.uk/naughton/lit_to_1918.html. University of Oxford
- ↑ http://slavic.ucla.edu/czech/czech-republic/ Archived 2017-10-11 at the Wayback Machine. University of California, Los Angeles
- ↑ Kráľ, Ábel (1988), Pravidlá slovenskej výslovnosti, Bratislava: Slovenské pedagogické nakladateľstvo
- ↑ Pavlík, Radoslav (2004), Bosák, Ján; Petrufová, Magdaléna (eds.), "Slovenské hlásky a medzinárodná fonetická abeceda" [Slovak Speech Sounds and the International Phonetic Alphabet] (PDF), Jazykovedný časopis [The Linguistic Journal] (in Slovak), Bratislava: Slovak Academic Press, spol. s r. o. (55/2): 87–109, ISSN 0021-5597
- ↑ Bethin, Christina Y. (1998). Slavic Prosody: Language Change and Phonological Theory. Cambridge University Press. p. 149. ISBN 0521591481.
- ↑ Hanulíková, Adriana; Hamann, Silke (2010), "Slovak" (PDF), Journal of the International Phonetic Association, 40 (3): 373–378, doi:10.1017/S0025100310000162
- ↑ 9,0 et 9,1 Pavlík, Radoslav (2004), Bosák, Ján; Petrufová, Magdaléna (eds.), "Slovenské hlásky a medzinárodná fonetická abeceda" [Slovak Speech Sounds and the International Phonetic Alphabet] (PDF), Jazykovedný časopis [The Linguistic Journal] (in Slovak), Bratislava: Slovak Academic Press, spol. s r. o. (55/2): 87–109, ISSN 0021-5597
- ↑ Jozef Ružička and co.: Morfológia slovenského jazyka, 1966
- ↑ Kopecká, Martina; Laliková, Tatiana; Ondrejková, Renáta; Skladaná, Jana; Valentová, Iveta (2011). Staršia slovenská lexika v medzijazykových vzťahoch ) (PDF). Bratislava: Jazykovedný ústav Ľudovíta Štúra SAV. pp. 10–46. ISBN 978-80-224-1217-9.
- ↑ Imre, Pacsai. "Magyar Nyelvőr – Pacsai Imre: Magyar–szlovák kulturális és nyelvi kapcsolat jegyei..." www.c3.hu.
- ↑ "MK-3620/2021-110/6659" (PDF). Ministry of Culture of the Slovak Republic (in Slovak). Ministry of Culture of the Slovak Republic. 15 March 2021. Retrieved 5 August 2021.