L'Òda a la jòia — tanben nomenat Imne a la jòia — es un poèma de Friedrich von Schiller escrich en 1785. Es sobretot conegut coma finala del quatren e darrièr movement de la 9a Sinfonia de Beethoven, vengut l'imne oficial de l'Union europèa.

Infotaula òbra musicalaÒda a la jòia
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Títol original[Ode] an die Freude
Formaimne Modifica el valor a Wikidata
Lenga originalaalemand Modifica el valor a Wikidata
Creacion1785 Modifica el valor a Wikidata
Publicacion1786 Modifica el valor a Wikidata
Genreòda Modifica el valor a Wikidata
País d'originaAlemanha Modifica el valor a Wikidata

Aqueste poèma celèbra l'ideal de l'unitat e de la fraternitat umanas (« Milions d’èssers, siatz totes embrassats d’una comuna estrenta! ). Son tìtol original es An die Freude, mas il es sovent nomenat Ode an die Freude. L'idèa que Schiller aviá d'en primièr escrit un poèma a la libertat (Freiheit) mas qu'auriá degut ne far un poèma a la jòia es una legenda romantica, aparegut dins un roman de Robert Griekenperl en 1838 e de contunh utilizat dempuèi (cf. Esteban Buch, p. 137 et 182-183).

L'imne oficial modificar

L'introduccion instrumentala d'aqueste movement foguèt adoptada en 1972 pel Conselh de l'Euròpa coma imne europèu, puèi en 1985 coma imne oficial pels caps d'Estat e del govèrn de l'Union. L'interpretacion oficial foguèt confiada à Herbert von Karajan que ne realizèt tres arenjaments: un per piano, un autre per instruments de vent e un tresen per orquestra sinonica.

Tèxte modificar

Lo tèxte cantat dins lo quatren movement de la 9a Sinfonia utiliza sonque una partida del pèma de Friedrich von Schiller. I a de leugièras variacions al respècte del poèma original de 1785.

Tèxte original alemand Traduccion
O Freunde, nicht diese Töne!
Sondern laßt uns angenehmere anstimmen
und freudenvollere.
Ò amics, pas de sons d'aquestes!
Daissatz-nos de mai agradables ne cantar,
E de mai gaujoses!
Freude, schöner Götterfunken
Tochter aus Elysium,
Wir betreten feuertrunken,
Himmlische, dein Heiligtum!
Deine Zauber binden wieder
Was die Mode streng geteilt;
Alle Menschen werden Brüder[1]
Wo dein sanfter Flügel weilt.
Jòia, bèla beluga divina,
Filha de l'Elisei,
Èbris de fuòc, dintram
Dins ton celèst sanctuari!
Tos embelinaments ligan
Çò que, estrechament, la mòda divisa;
Totes venon fraires, los umans ,
jos ton ala doça.
Wem der große Wurf gelungen,
Eines Freundes Freund zu sein;
Wer ein holdes Weib errungen,
Mische seinen Jubel ein!
Ja, wer auch nur eine Seele
Sein nennt auf dem Erdenrund!
Und wer's nie gekonnt, der stehle
Weinend sich aus diesem Bund!
Aqueste, que a fòrça fòrça apitat,
D'un amic d'èsser l'amic;
Aqueste que s'acordèt una femna justa,
Que mescle a la nòstra son alegria!
Òc, e aqueste qu'a pas qu'una alma
Siá cridat sul cercle de la Tèrra!
E que pas jamai poirà volar,
Que se n'ane prorar fòra!
Freude trinken alle Wesen
An den Brüsten der Natur;
Alle Guten, alle Bösen
Folgen ihrer Rosenspur.
Küsse gab sie uns und Reben,
Einen Freund, geprüft im Tod;
Wollust ward dem Wurm gegeben,
und der Cherub steht vor Gott.
Totes los èsser la Jòia bevon
Als sens de la natura;
Totes marrits, totes bons
Seguètz sa dralha de ròsas semenada.
Nos donèt de baisars e la vinha;
Un amic, esprovat per la mòrt;
La luxúria al vèrm foguèt donada,
E lo Querubin se ten Dieu en fàcia.
Froh, wie seine Sonnen fliegen
Durch des Himmels prächt'gen Plan,
Laufet, Brüder, eure Bahn,
Freudig, wie ein Held zum Siegen.
Gaujoses, coma sos solelhs volants
Pel cèl en plèna glòria,
Corrissètz, fraires, vos coitatz,
Gaujoses coma un eròi cap a la victòria.
Seid umschlungen, Millionen!
Diesen Kuß der ganzen Welt!
Brüder, über'm Sternenzelt
Muß ein lieber Vater wohnen.[2]
Ihr stürzt nieder, Millionen?
Ahnest du den Schöpfer, Welt?
Such' ihn über'm Sternenzelt!
Über Sternen muß er wohnen.
Siatz embraçats, per milions.
D'aqueste baisar al tèrra entièra!
Fraires! Al dessús de la tèla estelada
Deu demorar un paire bon.
Vos enclinaretz, per milions?
Mond, lo Creator entreveiràs?
Cercatz-lo al delà de la tela de la estelas!
Al dessús de las estelas ensems demoron.

Articles connèxes modificar

Ligals extèrnes modificar

  1. Original de Schiller : Was der Mode Schwert geteilt; Bettler werden Fürstenbrüder (Çò que l'espasa de la mòda separa; Los mendiants venon fraire amb los princes)
  2. Segon Reinhard Breymayer los verses de Friedrich Schiller "Brüder - überm Sternenzelt/ muß ein lieber Vater wohnen" ("Fraire ! Al dessús de la vòlta estelada | Deu abitar un paire ben aimat") qu rebaton la filosofia de l'amor del poèta, son una referéncia a la teologia de l'amor de l'astronòma e teologian Philipp Matthäus Hahn. Cf. Reinhard Breymayer: Erhard Weigels Schüler Detlev Clüver und sein Einfluss auf Friedrich Christoph Oetinger (1702–1782) […] In: Katharina Habermann, Klaus-Dieter Herbst (Ed.): Erhard Weigel (1625–1699) und seine Schüler. Universitätsverlag Göttingen, Göttingen 2016, pp. 269–323, ici pp. 317–322: Nachweis einer Verbindung zwischen dem mit Mozart und Beethoven vertrauten Franz Joseph Reichsgraf von Thun und Hohenstein, dem Mechaniker Philipp Gottfried Schaudt und dem Pfarrer Philipp Matthäus Hahn. Findet sich eine Spur von Hahns Theologie in Schillers Ode "An die Freude"? – Reinhard Breymayer, Astronomie, Kalenderstreit und Liebestheologie. Von Erhard Weigel [...] über Friedrich Christoph Oetinger und Philipp Matthäus Hahn zu Friedrich Schiller, Johann Andreas Streicher, Franz Joseph Graf von Thun und Hohenstein, Mozart und Beethoven. Heck, Dußlingen, 2016. ISBN 978-3-924249-58-8Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..