Wikipèdia

Minerau

(Redirigit dempuèi Pèira)
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.

Un minerau (var. mineral) es una substància generalament inorganica formada naturalament o non qu'es caracterizada per sa composicion quimica e l'agençament de seis atòms segon una periodicitat e una simetria precisa. Lei mineraus son generalament solids e associats per formar de ròcas.

ProprietatsModificar

En 2004, l'existéncia de 4100 mineraus èra reconeguda[1]. Pòdon èsser caracterizats per divèrsei proprietats. Lei pus visiblas son lor forma cristallina, lor duretat, lor densitat, certanei proprietats opticas (esclat, indèx de refraccion...), lor linha o lor color.

ExfoliacionModificar

 
Exfoliacion octaedric de la fluorita.

L'exfoliacion es la proprietat caracteristica d'un minerau de se rompre segon de plans e de direccions privilegiats. L'existéncia d'aquelei plans d'exfoliacion depend de la simetria e de l'estructura cristallina dau minerau. Existisson de tipes generics d'exfoliacion:

  • Ges d'exfoliacion se, après èsser estat espeçat, lo minerau presenta solament de superficias irregularas e ordinàrias. Aquelei mineraus son rars.
  • Exfoliacion amb una direccion privilegiada, o clivatge basau, se lo minerau se romp per formar de pampalhetas o de fuelhs parallèls.
  • Exfoliacion amb doas direccions privilegiadas, o clivatge prismatic, se lo minerau s'espèça en rompent lei prismas dau cristau iniciau dins lo sens de la longor.
  • Exfoliacion amb tres direccions privilegiadas se lo minerau se romp per formar de cristaus compactes, sensa alongament marcat.

ColorModificar

 
Color blava dei cristaus d'azurita.

La color es una caracteristica importanta dei mineraus per lor identificacion o seis aplicacions. D'efècte, certanei mineraus tènon divèrsei varietats amb de colors diferentas. Per exemple, es lo cas dau qüars que sa varietat violeta es dicha ametista e sa varietat transparenta es dicha cristau de ròca. En revenge, de mineraes an de còps una color fòrça caracteristica coma la malaquita qu'es verda viva.

La color dei mineraus es causada per l'absorcion o non dei ondas diferentas compausant la lutz solara. Ansin, la color blanca tèn totei lei radiacions fasent la lutz solara. La preséncia d'impuretats permet generalament d'explicar una color determinada. Per exemple, la preséncia d'oxids de cròme dins l'estructura dau corindon causa la color roja dau robí.

En foncion, lei mineraus son dichs :

  • Acromatics per lei mineraus sensa color. I a pas d'absorcion de la lutz solara e lo minerau es vist transparent. Per exemple, es lo cas dau qüars cristau de ròca e dei diamants transparents.
  • Idiocromatics per lei mineraus que tènon una color en causa de l'estructura dau minerau e non de la preséncia d'una impuretat. Per exemple, es lo cas de l'azurita o de la malaquita.
  • Alocromatics per lei mineraus que tènon divèrsei colors en foncion deis impuretats presentas dins lo cristau. Es lo cas, per exemple, dau corindon o de divèrsei varietats de qüars.
  • Pseudocromatics per lei mineraus amb de colors entraïnadas per de fenomèns optics coma la difraccion. Un exemple es la labradorita.

DuretatModificar

La duretat es la resisténcia d'un còrs fàcia a l'abrasion, la penetracion o la raiadura. L'escala de Mohs es lo metòde principau per determinar una duretat. Es un sistèma simple onte cada minerau raia lo precedent o es raiat per lo seguent. Lei mineraus de l'escala son [2]:

Duretat Nom Fòto Estructura quimica
1 Talc   Mg3Si4O10(OH)2
2 Gip   CaSO4, 2H2O
3 Calcita   CaCO3
4 Fluorita   CaF2
5 Apatita   Ca5(PO4)3(HO-, Cl-, F-)
6 Feldspat   KAlSi3O8
7 Qüars   SiO2
8 Topazi   Al2SiO4(HO-, F-)2
9 Corindon   Al2O3
10 Diamant   C

EsclatModificar

 
Esclat metallic de la pirita.

L'esclat indica lo biais de qué la superficia d'un minerau rebat la lutz. Depend especialament de l'indèx de refraccion dau minerau. I a tres tipes principaus d'esclat :

  • Metallic : es caracterizat per un indici de reflexion fòrça important, entre 0,4 e 0,6, e una absorcion de la lutz per lo minerau. Es lo cas deis elements natius coma l'aur o lei sulfurs. L'indèx de refraccion es generalament superior a 3.
  • Submetallic : es caracterizat per un indèx de refraccion situat entre 2,6 e 3 e una reflexion pas totala de la lutz. Un exemple es la cuprita.
  • Non metallic : es l'esclat dei mineraus transparents. Tèn divèrsei tipes segondaris :
    • Vitrau : es l'esclat dau veire e dei mineraus amb un indèx de refraccion entre 1,3 e 1,9. 70% dei mineraus fan partida d'aqueu grop coma lei silicats, lei carbonats, lei fosfats, leis alogenurs e certaneis oxids e idroxids.
    • Adamantin : es caracteristic dei mineraus amb un indèx de refraccion entre 1,9 e 2,6 e un indici de reflexion entre 0,1 e 0,2. Per exemple, es lo cas dau diamant.
    • Nacrat : es caracterizat per una estructura de fibras finas.
    • Perlejat : es caracteristic dei mineraus dau tipe dau mica.
    • Cierós : lo minerau pareis cubèrt per un jaç de ciera.

Color de la linhaModificar

La color de la linha es obtenguda per fretament dau minerau a la superficia d'una porcelana non esmautada. Coma la linha es gaire sensibla ais impuretats, aquela tecnica permet d'aver d'entresenhas sus la color dau minerau, especialament dins lo cas de varietats diferentas per la color. Per exemple, lei varietats roja (robí) e blava (safir) dau corindon an una linha blanca identica.

MaclaModificar

La macla es l'associacion orientada d'unei cristaus identics liats per una operacion de simetria.

Classificacion dei minerausModificar

Classificacion per originaModificar

Lei mineraus pòdon èsser classats en foncion de lor origina :

  • sedimentària.
  • volcanica o plutonica.
  • metamorfica.

Classicacion de StrunzModificar

La classificacion de Strunz es basada sus la composicion quimica dei mineraus e permet lor classament entre dètz classas [3]:

  1. Lei elements natius fachs d'un element quimic unic coma lo diamant, lo sofre, l'argent, l'aur o lo coire.
  2. Lei sulfurs amb l'ion S2-
  3. Leis oxids e leis idroxids amb leis ions O2- o HO-. Aquela classa tèn de mineraus coma lo corindon.
  4. Leis alogenurs coma lei clorurs e lei fluorurs.
  5. Lei nitrats e lei carbonats amb leis ions NO3- o CO32-.
  6. Lei borats amb l'ion BO33-
  7. Lei sulfats (SO42-), lei cromats (Cr42-), lei molibdenats (MO42-) e lei wolframats (WO42-).
  8. Lei fosfats (PO43-), lei vanadats (VO43-), leis arsenats (AsO43-).
  9. Lei silicats (SiOx).
  10. Lei mineraus organics.

Classificacion de KostovModificar

La classificacion de Kostov utiliza dotze classas egalament basada sus la composicion quimica dei mineraus :

  1. Leis elements natius.
  2. Lei sulfurs e sulfosals
  3. Lei alogenurs.
  4. Leis oxids e idroxids
  5. Lei silicats
  6. Lei borats
  7. Lei fosfats, arseniats e vanadats
  8. Lei wolframats
  9. Lei sulfats, seleniurs e tellururs
  10. Lei cromats
  11. Lei carbonats
  12. Lei nitrats e iodats.

UtilizacionsModificar

 
Moneda francesa en aur.

Lei mineraus tènon una gamma importanta d'aplicacions dirèctas o indirèctas. D'exemples son :

  • dins la joielariá : certanei mineraus, dichs preciós o semipreciós, son utilizats per la fabricacion d'objèctes coma d'anèus o de braçalets. Un exemple es lo diamant[4].
  • dins l'agricultura coma lei nitrats o lei fosfats.
  • dins l'indústria dau veire per de mineraus coma lo qüars[5].
  • dins la produccion de metaus coma minerau per de mineraus tenent un percentatge important d'un metau dins sa composicion quimica. Per exemple, es lo cas de la galena per la produccion de plomb[6].
  • dins la construccion per lo gip[7].
  • dins la fabricacion dei monedas. Per exemple, es lo cas de l'aur[8].

ReferénciasModificar

  1. ↑ A table of systematic mineralogy IV: numbers of minerals,[1]
  2. ↑ Nicola Cipriani, Minéraux et Roches, Edicions Gründ (1996), p.14.
  3. ↑ Nicola Cipriani, Minéraux et Roches, Edicions Gründ (1996), pp. 17-18.
  4. ↑ Nicola Cipriani, Minéraux et Roches, Edicions Gründ (1996), p. 34.
  5. ↑ Nicola Cipriani, Minéraux et Roches, Edicions Gründ (1996), p. 74.
  6. ↑ Nicola Cipriani, Minéraux et Roches, Edicions Gründ (1996), p. 90.
  7. ↑ Nicola Cipriani, Minéraux et Roches, Edicions Gründ (1996), p. 51.
  8. ↑ Nicola Cipriani, Minéraux et Roches, Edicions Gründ (1996), p. 86.

BibliografiaModificar

  • Deer, W. A., Howie, R. A. i Zussman, J.: Orthosilicates, volum 1 de: Rock-forming minerals. Longman, Londres, 2a edició, 1982.
  • Florence Mégemont: Dictionnaire des pierres et minéraux, Edicions Exclusif, ISBN 978-2-84891-004-8
  • Kleber, W.: Einführung in die Kristallographie, Oldenbourg, 18a edicion. 1998, ISBN 3-486-27319-1
  • Rösler, H. J.: Lehrbuch der Mineralogie, Deutscher Verlag für Grundstoffindustrie, Leipzig, 1991 ISBN 3-342-00288-3
  • Edition Dörfler: Mineralien Enzyklopädie, Nebel Verlag, ISBN 3-89555-076-0
  • Stefan Weiß: Das große Lapis Mineralienverzeichnis. 4a edicion. Christian Weise Verlag, Munic 2002, ISBN 3-921656-17-6
  • Landmann, Dr. Andreas: Edelsteine und Mineralien, Verlag EDITION XXL, edicion de 2004. ISBN 3-89736-705-X
  • Schumann, Prof. Dr. Walter: Edelsteine und Schmucksteine, BLV Verlags GmbH (11a edicion, 1999), ISBN 3-405-15808-7
  • Nicola Cipriani, Minéraux et Roches, Edicions Gründ (1996).
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Minerau&oldid=2300521 »