Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.

Fairytale waring.png Aqueste article es pas acabat. Es en fasa d'escritura o de reestructuracion importanta.
  • Son estat actual es provisòri, e se deu prene amb prudéncia.
  • Una version melhorada es en preparacion e deuriá èsser disponibla dins pauc de temps. Per ne seguir l'avançament o i participar, consultatz la pagina de discussion.


Un solid es un estat de la matèria que correspònd a un estat caracterizat per de liasons quimicas fòrtas capablas d'impausar un òrdre definit ai particulas que lo compausan. Un solid es donc capable de gardar una forma pròpria. A tanben una massa volumica auta, a respècte deis autreis estats de la matèria, e es incompressible. Pòu passar a l'estat liquid per fusion e a l'estat gasós per sublimacion. Dins lo sens invèrs, un liquid pòu venir solid per solidificacion e un gas pòu venir solid per condensacion. Existís plusors tipes de solids diferents coma lei metaus, lei mineraus ò lei ceramicas.

Fotografia d'un robin, un exemple de solid minerau.

Descripcion microscopicasModificar

Dins la matèria a l'estat solid, leis atòms oscillan a l'entorn de posicions fixas. Aqueu fenomèn es la consequéncia de l'intensitat deis interaccions entre lei particulas que compausan lo solid. Dins lei cristaus, l'organizacion d'aquelei particulas seguís un ret ordonat. En revènge, es irregulara dins lei solids amòrfs.

Lei proprietats dei solids ordonats son principalament estudiadas per lo mejan de l'analisi dei proprietats de son ret cristallin. D'efiech, gràcias a son estructura regulara, es possible d'utilizar fòrça instruments per determinar sei caracteristicas (difraccion X, microscopia electronica...). La mecanica quantica provesís tanben d'otís per descrire una estructura d'aquela talha. Una dei teorias principalas qu'explica lei fenomèns observats dins lei cristaus (conductivitat termica, conductivitat electrica...) es la teoria dei bendas. Un autre aisse important de l'estudi dei solids ordonats es aqueu deis irregularitats de l'estructura cristallina (preséncia d'impuretats, de lacunas...) que son a l'origina de proprietats particularas.

Dins lei solids amòrfs, la periodicitat dau ret cristallin disparéis a lònga distància. Dins certanei cas, coma aqueu deis aliatges, un òrdre es conservat sus de distàncias pichonas e s'obsèrvan fòrça transicions òrdre-desòrdre. Dins d'autrei cas, lo desòrdre es pus complèt amb una abséncia mai ò mens importanta d'òrdre cristallins, compres sus de distàncias reduchas. Per aquelei solids, l'usatge de metòdes estatistics es sovent necessària per depintar lei proprietats de la matèria.

Proprietats macroscopicasModificar

Proprietats mecanicasModificar

Lei solids son caracterizats per una fòrta resisténcia a la deformacion. Pasmens, aqueu fenomèn empacha pas tota deformacion e existís una disciplina scientifica e tecnica especializada, la mecanica dei solids deformables, per estudiar aqueu domeni. D'efiech, segon son intensitat, la deformacion d'un solid es a la basa de plusors proprietats importantas :

  • l'elasticitat es una deformacion limitada dau solid, entraïnada per una constrencha moderada, que li permet de tornar prendre sa forma iniciala quand la constrencha a l'origina de la deformacion disparéis.
  • la viscoelasticitat es un comportament generalament observat dins lei polimèrs. Un materiau viscoelastic es elastic, es a dire capable de tornar prendre sa forma après una constrencha en restituïssent d'energia, e viscós, es a dire capable de dissipar d'energia. Un materiau viscoelastic pòu donc reprendre sa forma d'origina après deformacion mai aqueu retorn es constituit d'una partida instantanèa e d'una partida diferida.
  • la plasticitat es una deformacion irreversibla d'un materiau, consequéncia d'una constrencha tròp importanta. La ductilitat designa la capacitat d'un materiau a subir una deformacion plastica sensa se rompre. Es sovent importanta per lei metaus.
  • la resisténcia a la compression, a l'estirament e au cisalhament caracterizan la capacitat dau materiau de mantenir son estructura fàcia a aquelei tipes de constrencha.
  • la tenacitat representa la capacitat d'un materiau a resistir a la propagacion d'una fendilha.

La màger part dei solids vènon mens resistents quand la temperatura aumenta. Dins aquò, existís una categoria particulara de materiaus, dichs refractaris, que gardan sei proprietats dins una tala situacion.

Proprietats termicasModificar

Lei movements d'oscillacion dei particulas constitutivas d'un solid son liats a l'agitacion termica. Per aquela rason, lei solids pòdon conservar una certana quantitat de calor dins son estructura. Aquò es a l'origina de divèrsei proprietats coma la conductivitat termica qu'exprimís la capacitat d'un solid de transmetre l'energia termica.

Proprietats electricasModificar

Lei desplaçaments de particulas cargadas (electrons, lacunas electronicas, ions...) son possiblas dins lei solids. Aquò se tradutz per l'existéncia de proprietats electricas variablas. Certanei solids, coma lei metaus, son de conductors electrics eficaç en permetent la circulacion d'una gròssa quantitat d'electrons. En revènge, un solid isolant va s'opausar a aqueu passatge. Se fau egalament nòtar l'existéncia de materiaus intermediaris coma lei semiconductors que tènon un ròtle important dins fòrça tecnologias modèrnas.

A de temperaturas bassas, plusors solids vènon supraconductors. Lor resisténcia electrica demenís fins a una valor quasi nulla, çò que permet un passatge rapid e aisat d'un corrent electric. Aquò es una proprietat qu'es l'objècte de recèrcas importantas car seis aplicacions semblan estrategicas dins la societat futura. Lei premiers materiaus supraconductors foncionavan a una temperatura fòrça febla, de l'òrdre de quauquei kelvins. Pasmens, uei, plusors supraconductors amb una temperatura critica superiora a aquela de l'azòt liquid son estats descubèrts.

Proprietats opticasModificar

Tipes principaus de solidsModificar

MetausModificar

MinerausModificar

CeramicasModificar

VitroceramicasModificar

Solids organicsModificar

Materiaus compositsModificar

SemiconductorsModificar

NanomateriausModificar

BiomateriausModificar

AnnèxasModificar

Liames intèrnesModificar

BibliografiaModificar

  • (fr) Marc Larchevêque, Terres réfractaires, Imprimerie G et M. Marin, 1921.
  • (en) Marc A. Meyers e Krishan Kumar Chawla, Mechanical Behavior of Materials, Prentice Hall, 1999.
  • (en) Ingo Müller e Tommaso Ruggeri, Rational Extended Thermodynamics, vol. 37, Springer, coll. « Springer Tracts in Natural Philosophy », 1998.

Nòtas e referénciasModificar