Dobrir lo menú principal
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Aqueste modèl es pertinent ? Clicatz per ne veire d'autres.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari o la sintaxi d'aqueste article son de verificar.
Estructura de l'urea. Negre carbòni, blanc idrogèn, roja oxigèn e blau azòt

Los compausats quimics son substàncias formadas per ligason de mantun elements quimic diferents dens proporcions fixas. Se forman dens ua reaccion quimica dintre atòms, ions o moleculas que son ligats per ligams quimics que pòdon estar de diferents tipes.

Formacion de compausats quimicsModificar

ClassificacionsModificar

Classificacion segon lo tipe de ligamModificar

Article principal : Ligam quimic.

I a mantun tipes de ligams que son a l'origina de la formacion de compausats quimics. Son botadas en tres categorias principalas :

Classificacion genericaModificar

Compausats organics :
Compausats chimiques amb carbòni exceptat CO, CO2, CO32- e CN-.
Compausats inorganics :
Totes los compausats que son pas organics.
Classificacion per origina dels compausats organicsModificar

Coma consequéncia de la concepcion originala de la quimia organica, los compausats organics son sovent classats per origina :

  • Compausats naturals : que se pòt trobar dens la natura.
  • Compausats artificials : que son sintetisats.
Classificacion per estructurAs dels compausats organicsModificar
Classificacion per grops foncionals dels compausats organicsModificar
Article principal : Grop foncional.

Los distints grops foncionals donan a los compausats que le contenan proprietats fisicas e quimicas, ço que cau justificar una Classificacion dels compausats organics segon aquest critèri.
Existís Alcans, Alquèns, Alquins, derivats halogenats, Anidrids, Alcòls, etc.

Descripcion dels principals grops de compausats organicsModificar

IdrocarbursModificar

 
Plataforma petrolièra. Lo petròli es una mescla d'idrocarburs
Article principal : Idrocarbur.
 
1-butèn, un idrocarbur aciclic o alifatic insaturat, un alquèn.

Los idrocarburs

AlcòlsModificar

 
Las liquors contenisson quantitats elevats d'etanòl
 
Estructura de l'etanol
Article principal : Alcòl.

Los alcòls

EtèrsModificar

 
Una de les primièras operacions cirurgicals ont a estat utilisat dietiléter, o etoxietà, com anestèsii (1846)
Article principal : Èter.
 
Estructura del dietil èter
 
Tetrahidrofurà, THF, un èter cíclic

Los Etèrs

AldehidsModificar

 
De las capsules de la vainilla s'extreu la vanillina, que a una funcion aldehid
 
Butanal
Article principal : Aldehid.


Los aldehids

CetonasModificar

 
L'acetona s'emplega com a dissolvent
 
Estructura de l'acetona
Article principal : Cetona.

Las cetonas

Acids carboxilicsModificar

 
Lo vinagre deu lo sen gust a l'Acid acetic
Article principal : Acid carboxilic.
 
Estructura de l'Acid acetic

Los acids carboxilics

EstèrsModificar

 
L'aroma del raïm es degut a l'heptanoat d'etil
Article principal : Estèr.
 
Estructura de l'acetat de metil

Los estèrs

AmidesModificar

 
Algunes amides s'empren com a repel·lents d'insectes
Article principal : Amida.
 
Estructura de l'urea. Negre carboni, blanc idrogène, roja oxigèn e blau azòt

Les amides

AminesModificar

 
Injectables de ketamina emprats a veterinària
Article principal : Amina.

Les amines

Descripcion dels principals grups de compausats inorganicsModificar

IdrursModificar

 
Aigua, l'idrur d'oxigèn
Article principal : Idrur.
 
Estructura cristallina de l'idrur de sodi. En blanc los anions idrur, H- e en lila los cations sodi, Na+

OxidsModificar

 
Oxid de cròme (III)
 
Estructura cristallina de l'oxid de rubidi
Article principal : Òxid.

Los oxids

AcidsModificar

 
Acid cloridric
Article principal : Acid.
 
Molecula d'acid sulfuric, H2SO4. En jaune lo sofre, en roge los oxigèns e en blanc los idrogèns
 
Molecula d'acid nitric, HNO3. En blau l'azòt, en roge los oxigèns e en blanc l'idrogèn

IdròxidsModificar

 
Idròxid de sòdi
 
Estructura cristalina de l'idròxid de sòdi, NaOH. En lila lo sòdi, en roja los oxigèns e en blanc l'idrogèn
Article principal : Idròxid.

Los idròxids

SalsModificar

 
Cristall de sulfat de coure (II) pentahidratat
Article principal : Sal (quimia).
 
Estructura cristal·lina del clorur de sodi, NaCl. En verd els anions clorur, Cl- i en lila els cations sodi, Na+
 
Estructura cristal·lina de la blenda de zinc, ZnS. En groc els anions sulfur, S2- i en gris els cations zinc, Zn2+

ComplèxasModificar

 
Nitroprussiat de sodi
Article principal : Complèxa (quimia).
 
Diaminplata (I). En cel la plata, en blau els nitrògens i en blanc els hidrògens
 
Hexaaquaalumini. En rosa l'alumini, en vermell els oxígens que formen molècules d'aigua juntament els els hidrògens en blanc
 
Tetracarbonilniquel(II). En blau el níquel i formant carbonils, CO, en negre els carbonis i en vermell els oxígens

>

OrganometallicsModificar

 
Ferrocèn
Article principal : Organometallic.
 
Ferrocè. En lila lo fèrre, en negre lo carbòni e en blanc l'idrogèns
 
Catalisador de Wilkinson. En lo centre ròdi, en verd clòr, en òcra fosfòr, en negre carbònis que formen grops fenil amb los idrògens blancs

Veder tanbenModificar

LegislacionModificar

BibliografiaModificar

  • G. Chabot, J.-L. Riendeau et coll. (Zumdahl, S. S. and S. A.), Chimie Générale 3ème édition (Chemistry 7th édition ), Éditions CEC Quebecor Media (Houghton Mifflin Company), publié à Québec et imprimé au Canada, 2007
  • G. Chabot, J.-L. Riendeau et coll. (Zumdahl, S. S. and S. A.), Chimie des solutions 3ème édition (Chemistry 7th édition ), Éditions CEC Quebecor Media (Houghton Mifflin Company), publié à Québec et imprimé au Canada, 2007

NòtasModificar


Ligams externesModificar