Campionat del Mond d'atletisme
Lo Campionat del Mond d'atletisme es una competicion esportiva de caractèr internacional organizada per la Federacion Internacionala d'Atletisme / IAAF (International Association of Athletics Federations) dempuèi 1983.[1]
Los primièrs se debanèron a Helsinki, Finlàndia.
Se celebravan a la debuta (las tres primièras edicions) cada 4 ans, per ne venir puèi, davant lo succès màger que rescontrèron, tan mediatic e economic coma popular, esportiu e planetari, competicion biennala a partir de 1993.
Fins ara, se tenguèron 13 edicions, sus tres continents: Euròpa... 9 vegadas, Asia... 3 vegadas e America del Nòrd... 1 vegada .
Universalitat absoluda de l'atletisme
modificarCampionats del Mond & Jòcs Olimpics
modificarAprèp los de Daegu 2011, 59 païses se n'èran almens gasanhat l' aur 1 còp.
89 n'èran estats guerdonats (amb aur, argent o bronze...) idem.
Als Jòcs Olimpics, un total de 57 païses se ne gasanhèron l'aur mas amb 13 especifics e 83 tot parièr ne foguèron onorats mas amb 10 diferents...
En total, fin finala, entre Campionats del Mond d'atletisme e Jòcs Olimpics, son 72 païses que foguèron medalhats d'aur e 100 guerdonats... ( e 75 daurats amb lo Campionat del Mond d'atletisme en sala - creat en 1985 -, mai 105 premiats...)
Autres campionats del mond...
modificarSe n'ajustam los resultats del Campionat del Mond d'atletisme junior - creat en 1986 -, n'abastam a 85 païses amb medalhas d'aur e 116 recompensats...
Enfins, se consideram lo palmarès del Campionat del Mond d'atletisme de la joventut - creat en 1999 - e reservat als atlètas de mens de 17 ans..., n'arribam a un total de 89 amb aur e 121 emmedalhats.
Per èsser del tot exaustiu amb las medalhas d'aur, cal apondre la d' Eritrèa al Campionat del Mond de cross-country - creat en 1973 - (e successor de l'ancian per non pas dire antic Cross de las Nacions, 1903-1972...).
Bilanç general & perspectivas de mai d'una centuria atletica...
modificarPer un total general, alavetz, dins las 6 espròvas planetàrias d'atletisme que màgers... de 90 païses daurats e doncas 121 guerdonats.[2]
Un màger Pòdi universal...
Existisson tanben d'espròvas globalas mai especificas per la marcha e lo mièg maraton o la corsa sus rota... (e ca etc.)
Amai en tot nos esperar e espepissar tanben los flamenòus e tras que prometeires Jòcs Olimpics de la Joventut que los primièrs ja se debanèron amb pro succès a Singapor (14-26 d'agost de 2010) e los venidors se celebraran en 2014 a Nanjing China...[3]
conclusion
modificarEs un recòrd mondial absolut per l'atletisme, totes espòrts e disciplinas esportivas mesclats e confonduts, en sonque 28 ans d'existéncia dels divèrses campionats mondials (quand los Jòcs Olimpics çò que d'eles ja ne festegèron los sius 112 ans a Pequin en 2008 e se manjaràn los 116 a Londres en 2012...) que ne mòstra amai demòstra aital la vertadièra universalitat del sol vertadièr espòrt Rei. [4]
Edicions dels campionats
modificarFiguras màgers dels campionats
modificarRecòrds dels campionats
modificarEstatisticas generalas
modificarBibliografia
modificarDocuments audiovisuals
modificar- TF1: Les géants du stade, revue mondiale de l'athlétisme 1993, caisseta VHS (Color, 104'), edicion & distribucion TF1 ENTREPRISES, 1993 (en francés)
Vejatz tanben
modificar- Atletisme
- Istòria de l'atletisme
- Jòcs Olimpics
- Istòria dels Jòcs Olimpics
- Atletisme als Jòcs Olimpics
- Medalhièr general de l'atletisme olimpic
- Federacion Internacionala d'Atletisme
- Campionat del Mond d'atletisme en sala
- Campionat del Mond d'atletisme junior
- Campionat del Mond d'atletisme de la joventut
- Campionat del Mond de cross-country
- Cross de las Nacions
- Campionat del Mond de mièg maraton
- Recòrds del mond d'atletisme
- Estatisticas generalas de l'atletisme
Ligams extèrnes
modificar- (de) (en) Sit oficial XIIens Campionats del Mond d'atletisme Berlin 2009
- (en) (corean) Sit oficial XIIIens Campionats del Mond d'atletisme Daegu 2011
- (en) Sit britanic d'estatisticas generalas e resultats istorics de l'atletisme universal... + ligam revista Athletics Weekly...
- (turc) (en) Atletizm Portali (n' Abdil Ceylan...)...: Sit turc , de tria, d'estatisticas e resultats istorics detalhats dels XI primièrs Campionats del Mond d'atletisme 1983-2007...
Nòtas & referéncias
modificar<references>
- ↑ Que ne cabís de 6 confederacions o associacions continentalas e 213 federacions afiliadas... maitas encara que non pas las Nacions Unidas - 192 estats membres... -, o lo quite fotbòl - 208 federacions sòcias... ( e d'encara aiceste a 4 federacions pel sol Reialme Unit de Grand Bretanha e Irlanda del Nòrd... - que son las d' Anglatèrra, Escòcia, Galas e Irlanda del Nòrd - , contra 1 sola per tot l'atletisme britanic...) - ...
- ↑ Çò mai estranh e curiós es qu'aicesta chifra es gaireben la dels païses medalhats dempuèi la debuta dels Jòcs Olimpics en 47 edicions dempuèi 1896 entrò 2010 (id est 26 d'estiu & 21 d'ivèrn...), a saber: 89 païses medalhats d'aur mai 126 en total... (amb dins aiceste total las medalhas obtengudas per d' equipas mixtas, çò es a saber d'equipas formadas per d'atlètas o esportius divèrses representant mantun país... e doncas 125 païses amb comitat olimpic nacional afiliat al Comitat Internacional Olimpic... qu'a l'ora d'ara ne son 205 reconeguts per el, segon sos critèris actuals...)... Mas aquò dins mai de 50 espòrts diferents (actuals o suprimits...) e d'unas 70 disciplinas (idem)...
- ↑ E çai çò ne mencionèrem ges de las Universiadas (biennalas) per exemple, autre eveniment planetari, que d 'encara plan maites païses novèls se serián pogut apondre al nòstre total ja remirable e espectaclós de païses daurats o emmedalhats inedits en atletisme, atal l'aur per Azerbaitjan o Honduras (mèrs exemples...) a la XXVena Universiada de Belgrad, Serbia, en 2009 e ca etc.
- ↑ En tot çò ne considerar tostemps dels estats e païses dins la lor configuracion actuala internacionalament reconeguda e acceptada, amb totes los resultats de l' Union Sovietica per exemple o de la Comunitat dels Estats Independents / CEI ramosats jos la bandièra de l'actuala Russia... Idem per Republica Democratica Alemanda e Republica Federala Alemanda o Alemanha de l'Oèst e quitament Empèri Alemand per l'unificada Alemanha actuala... Idem per la Republica Chèca eiretièra lèime per l'IAAF de l'anciana Checoslovaquia e ca etc.