Fibra de veire
La fibra de veire es un filament de veire. Per extension, los materials composits renforçats d'aquela fibra son tot parrièr nomenats fibra de veire.
La fibra de veire es, istoricament, mai anciana que la fibra optica de 30 ans. Lo brevet data de 1930, contra los ans 1960 per la fibra optica mas sonque recentament revolucionèt l'industria veiriera utilizant sas proprietatas mecanicas e opticas.
Es presenta jos mai d'una forma, segon las aplicacions envisatjadas:
- fials de veire, fials simples o mesclat de plastics;
- vels non teissuts per las capas bituminosas;
- teissuts pels avions;
- grasilhas per renforçar los ciments, lo bitum
Proprietats modificar
La fiba de veire es interessanta per mai d'una propietats. Permet de redusir lo pes tot en melhorant las performanças, per un pretz competitiu: que se pòt far de serias. Permet per exemple un aleujament de las estructuras fins a 30 % al respècte de l'acièr.
D'autras proprietats, i a l'inercia quimica, la resisténcia als tusts, l'isolacion, ... Las principalas utilizacions de la fibra son, per òrdre d'importança[1] :
- los bastiments e las infrastructuras (29 %);
- los transports (25 %);
- l'electricitat e l'electronica (16 %);
- los esports e lésers (14 %) ;
- los equipaments industrials (11 %).
Fabricacion modificar
Fabricacion de material esportius, coma las pergas d'atletisme, los esquis, las naus, los pòsts de surf...
Matèrias primièras modificar
De tipes variats de composicions veirièras son utilizadas coma matèrias primièras, segon l'usatge especific que se'n fa. Per las fibras de renforçament, los principals veires utilizats son:
| Veire de tipe E | Veire de tipe C | Veire de tipe AR | |
|---|---|---|---|
| SiO2 | 53-55 % | 60-65 % | 61 % |
| Al2O3 | 14-15 % | 3,5- 6 % | / |
| CaO | 17-23 % | 14 % | 5 % |
| MgO | 1 % | 3 % | / |
| Na2CO3 | 0,8 % | 10 % | 17 % |
| B2O3 | 0-8 % | 5 % | / |
| Fe2O3 | 0,3 % | 0,5 % | 0,3 % |
| TiO2 | 0,5 % | / | / |
| ZrO2 | / | / | 10 % |
S'utiliza mai sovent lo bòr per baissar la temperatura de fusion et la fluiditat de la mèscla (çò que melhora lo fialatge).
Processus de fabricacion modificar
Lo processus se debana en etapas grandas:
- Afinament a 1 500 °C: la composicion se caufa; ven voscosa (vèrs 800 °C), puèi liquida, e fin finala se vitrifica. A 1 500 °C, es omogenèa e las darrièras bufigas e impuretats desapreisson.
- Fialatge per estirament: lo veire en fusion se transforma en filament essent estirat a granda velocitat; la filatura dels filaments pareis a la filatura textila classica per ne far un fial. Aquel fial de veire s'embobina a l'entorn d'un ais.
- Ensimatge : l'estiratge e l'embobinatge an pas pro d'efèccte per assemblar durablament los centenats de filaments en un fial (leo veire es trop lis per s'aglomerar). L'ensimatge consistís a apondre ajouter una capa protectritz per que se faga l'aglomeracion dels filaments et facilitar l'integracion dins los polimèrs.
- Finicion: los fials son enseguida embobinats o copats segon las utilizacions.
- Secatge (oven drying): los fials son fin finala secats a de des temperaturas de 700 a 800 °C.
Usatge modificar
La fibra de veire a d'aplicacions pel renforçament[2], l'isolacion[3] e l'optica. La primièra aplicacion es la mai importanta: la fibra de veire es utlizada per renforçar los betons o los Polimèrs per fabricar de materials composits. Son alara capables de se substituar a l'acièr o al carton. Lo material composit resultant, conegut jol nom de glass-reinforced plastic (GRP) sovent nomenat « fibrea de veire » en lengatge corrent.
Pel renforçament modificar
Dins 9 escasenças sus 10, la fibrea de veire es utilizada coma armadura dans dins los composits de resina mai sovent termodurcissables, poliester, vinilester o epoxy. Dins aqueles materials, coma pel beton armat, ambedos materials se completan, compensant les flaquesas de l'autre. Las fibras balhan de resisténcia de traccion alara que la matritz lor permet de suportar de cargas de compression. S'utiliza lo molatge al contacte o lo molatge par compression mai sovent.
La fibra de veire es tanben utilizat dins las tecnicas de reabilitacion sens trencadas de las canalizacions (reparacion per l'interior), que la canalizacion en plaça servís de cofratge a la fibra de veire impregnat de resina.
Per l'isolacion: la lana de veire modificar
Amb las politicas d'economia energetica, la fibra, per las qualitats d'isolacion, es un element obligat. Per aquel material, la fabricacion se fa per encolatge de las fibras per una resina sintetica. Lo produch acabat pren la forma de panels rigids o de matelás soples per aparar parets e plafons, o encara la forma de clòscs per isolar los tudèls.
Per l'optica modificar
Las fibras de veires,mercés a lor soplesa, lor transparéncia e lor excellenta capacitat de transmission de la lutz, son juntas en faissels e utilizadas coma fibras opticas. L'utilizacion máger es de segur l'endoscopia: un canal permet d'esclairar, per exemple las bronquis, alara qu'un autre canal torna la lutz rebatida sus las bronquis.
Per la telecomunicacion modificar
Se pòt tanben l'utilizar per d'aplicacions telecom, tradusent lo senhal util sens impulsions electricas, mas amb d'impulsions luminosas. Mas las grandas disténcias demanda una puretat e una resisténcia mecanica perfeicha, alara una tròp granda dispersion de la lutz manariá a una pèrda del messagte.
Notas e referéncias modificar
Vejatz tanben modificar
Articles connèxes modificar
Liens externes modificar
- (fr)Verre Online
- (fr)Mineralinfo