|
|
|---|
| Descobridor o inventaire
|
|
|---|
| Data de descobèrta
|
|
|---|
| Contrari
|
|
|---|
| Color
|
|
|---|
| Simbòl de quantitat
|
|
|---|
| Simbòl d'unitat
|
|
|---|
| Proprietat de
|
|
|---|
| Fondador
|
|
|---|
| Compren
|
|
|---|
| Data de debuta
|
|
|---|
| Data de fin
|
|
|---|
| Precedit per
|
|
|---|
| Seguit per
|
|
|---|
| Coordenadas
|
|
|---|
-
↑
H
↓
Li
|
|
| Generalitats
|
| Nom, Simbòl, Numèro
|
Idrogèn, H, 1
|
| Tièra quimica |
nonmetals
|
| Grop, Periòde, Blòc
|
1, 1, s
|
| Aparéncia |
sens color
|
| Massa atomica |
1.00794(7) g/mol
|
| Configuracion electronica |
1s1 |
| Electrons per nivèl energetic |
1
|
| Proprietats fisicas
|
| Fasa |
gas
|
| Densitat |
(0 °C) 0,0899 g/L
|
| Punt de fusion |
14,01 K
(-259,14 °C, -434,45 °F)
|
| Punt d'ebullicion |
20,28 K
(-252,87 °C, -423,17 °F)
|
| Calor de fusion |
(H2) 0,117 kJ/mol
|
| Calor de vaporizacion |
(H2) 0,904 kJ/mol
|
| Capacitat calorifica |
(25 °C) (H2)
28,836 J/(mol·K)
|
|
|
| Temperatura critica |
32,19 K
|
| Pression critica |
1,315 MPa
|
| Densitat critica |
30,12 g/L
|
| Proprietats atomicas
|
| Estructura cristallina |
exagonal
|
| Estat d'oxidacion |
1
(oxid atmofèr)
|
| Electronegativitat |
2,20 (Escala de Pauling)
|
| Potencial d'ionizacion
|
1èr : 1312,0 kJ/mol
|
| Rai atomic |
25 pm
|
| Rai atomic calculat |
53 pm
|
| Rai covalent |
37 pm
|
| Rai de Van der Waals |
120 pm
|
| Informacions divèrsas
|
| Magnetisme |
pas de donada
|
| Conductivitat termica |
(300 K) 180,5 mW/(m·K)
|
| Velocitat del son |
(gas, 27 °C) 1310 m/s
|
| Numèro CAS |
1333-74-0
|
| Isotòps pus estables
|
|
|
|
|
L'idrogèn es un element quimic de simbòl H e de nombre atomic 1. Ten un pes atomic mejan de 1,00794 uma, çò que ne fa l'element pus leugièr. Dins sa forma monoatomica (H) es la substància quimica mai abondanta: constituís aperaquí 75% de la massa barionica de l'univèrs.[1] Las estelas compactas son compausadas principalament d'idrogèn a l'estat de plasma.
En condicions estandard de temperatura e de pression, l'idrogèn es incolor, inodor, insipid, non toxic, non metallic, e autament combustible; pren la forma d'un gas diatomic de formula moleculara H2. L'idrogèn atomic d'ocurréncia naturala es fòrça rar per la Tèrra, pr'amor que forma facilament de compausats covalents amb la majoritat dels elements e se tròba present dins la molecula d'aiga e dins la majoritat dels compausats organics. L'idrogèn ten un ròtle fòrça important dins la quimica d'acid-basa: dins nombrosas reaccions s'intercambian de protons entre molaculas solublas.
