Sublimacion (fisica)

En fisica, la sublimacion es lo passatge dirècte d'un còrs de l'estat solid a l'estat gasós, sens passar per l'estat liquid. En consequéncia, aquesta transformacion se fa sens passar per una estapa de fusion (de solid en liquid), ni una estapa de vaporizacion (de liquid en gas). Lo procès invèrs se nomena deposicion o condensacion solid o encara sublimacion invèrsa.

Tot solid estable es susceptible d'èsser sublimat se se calfa a une pression inferiora a aquesta de son ponch triple.

La sublimacion necessita de fornir una energia al còrs que la subís e es donc una transicion de fasa endotermica. La calor de sublimacion (entalpia de sublimacion) se pòt èsser calculada coma la soma de l'entalpia de fusion e de l'entalpia de vaporizacion.

Exemples

Lo dioxid de carbòni (CO₂) solid se sublima rapidament jos la pression atmosferica a −78,5 °C (194,65 K). Es utliza correntament per manténer las temperaturas frejas jols noms de « glaç sec » o de « nèu carbonica ». Al contrari lo CO₂ liquid existís pas qu'a de pressions superioras a son ponch triple 5,2 atm, −56,4 °C), coma indica son diagrama de fasa.

La nèu e lo glaç pòdon se sublimar lentament a de temperaturas inferioras a la temperatura de fusion ( 0 °C). Es perque en ivèrn la nèu pòt desapareisser lentament quitament se la temperatura passa pas 0 °C.

Lo naftalèn (C₁₀H₈), autrecòps utilizat coma bola antiarna, es un solide amb una pression de vapor importanta a temperatura ordinària, qu'alara se sublima aisidament a de temperaturas inferioras à son punt de fusion (80 °C).

Quimia

En quimia, le produch eissit de la sublimacion d'una mèscla o d'un produch impur es nomenat "sublimat".

Aplicacions

Per definicion, la sublimacion representa lo passatge dirècte d'un còrs de l'estat solid a l'estat gasós sens passar per un estat liquid. Dins una imprimideira de sublimacion termica, la cera pigmentada remplaça la tinta. Es caufada a près de 200 200 °C per des microresisténcias espandidas sus la tèsta d'impression que li permet de passar instantanèament de l'estat solida  l'estat gasòs puèi, d’èsser projectada sus la fuèlha ont refregís e torna solida.

L'interés d'un tal procediment es qu'utiliza las propriats de transparéncia de la cera. Amb la sublimacion termica, l'equacion es simpla: un punt de color sus l'imatge numeric correspond a un punt de color sus la fotografia imprimida. Atal, per imprimir un punt d'una color donada, l'imprimideira superpausa tres sisas de cera de densitat variabla (jaune, magenta e cian) que van ensemble compausar la tinta cercada, dins una paleta de 16,73 milions de colors.

Alcontrari de las impressions de jet de tinta qu'afichan de resolucions en tons continús de onque 300 ppp, las imprimantas de sublimacion termica pòt aténher una definicion anant fins 9 600×2 400 ppp. La diferéncia ten dins lo fach que la tecnologia jet de tinta fa pas que reproduire per efièch optic un punt de la color cercada alara que dins l’impression per sublimacion quina que siá color es atenguda per l'impression d'un sol punt fisic. Mai precisament, una imprimideira de jet de tita o laser dona pas que 2 tons par primari; qund se vòl esimular un ton continú, per exemple amb 256 nivèls per primari (valor considerada coma minimala pels professionals), aqueste genre d'imprimideira deura imprimir entre 0 e 256 punts fisics (donc un carrat de 16×16) que representaràn ensemble un sol punt de ton continú; dins aqueste cas la resolucion donada pel fabricant deurà èsser divisada per 16 per se poder comparar a la resolucion d'una imprimideira de sublimacion termica. Aquesta engana optica, utilizada per las imprimideiras de jet de tinta o laser, es a vegada visible a l'uèlh nud, jos forma de trama o de punts aparents; una deca absenta de las impressions per sublimacion termica.

Mai, las fotografias obtengudas per sublimacion patisson de pas cap de bavadura, lo passatge dirècte de la cera de l'estat solid a l'estat gasós puèi, inversament, del gasós al solid, permetent d'evitar aqueste problèma. Sol inconvenient d'aquesta tecnologia: l’impossibilitat d’obténer un negre plan net. La color negra es obtenguda per superposicion de las tres colors en densitat maximala. Aqueste tipe d'impression es donc inadaptat a las impressions en blanc e negre. E mai, lo cost es car élevé,en efièch, a cada impression, un longor egal a aqueste de fuèlha es debanada dels tres ròtles del riban cera.