Vapor d'aiga

Segon lo diccionari de fisica de Mathieu (professor a l'Universitat P & M Curie), Kastler (prèmi Nobèl de fisica) e Fleury (director de l'institut d'optic) de 1985, "La vapor es l'estat d'un fluid ocupant tot l'espaci que li es ofèrt, en dejós de la seuna temperatura critica Tc. Al dessús de Tc, la vapor ven un gas." Puèi aquel diccionari distria la vapor saturanta, qu'es en equilibri amb lo liquid de meteissa composicion quimica e la vapor seca qu'es non saturanta.

L'Old Faithful del pargue nacional de Yellowstone se vaporisa subretot a l'eissida dins l’atmosfèra.

Corbadura de creacion de la vapor d’aiga (que lo domèni es grisat); en ordonada (escala logaritmica), la pression en bars; en abscissi, la temperatura en gras Celsius.

Evolucion dels taus coneguts de qualques gases de l'atmosfèra terrèstra (autrescòps mai ric en vapor d'aiga, e mai acid (a causa de l'acid carbonic format amb lo CO₂).
Per far aquelas variacions mai visibles, l'escala temporala es pas lineara

Segon aquel diccionari, la vapor es doncas pas definida coma un gas, mas coma un fluid que, dins de casses (en dessús de la seuna temperatura critica), es un gas. Aquela definicion indica doncas que la vapor d'aiga es, dins las condicions abitualas, constituida del gas aiga e de la nèbla aiga. Limitar la vapor d'aiga al gas aiga (invisible) es doncas impròpri a l'esgard d'aquela definicion.

La temperatura de la vapor d'aiga pòt doncas èsser:

• inferiora a la temperatura d'ebulicion de l'aiga, es alara constituida, jos pression atmosferica, de gas aiga e d'aiga liquida (nèbla) a l'equilibri; es una vapor qualificada de saturanta pel diccionari ja citat. La diminucion de la pression pòt transformar aquela vapor en gas.
• superiora a la temperatura d’ebulicion de l’aiga liquida (100 °C jos pression atmosferica), es alara contituida, jos pression atmosferica, sonque de gas aiga; es una vapor seca, un gas doncas. Se la pression aumentará, una vapor saturanta poiriá se formar.
• superiora a la temperatura critica, siá 374,1 °C. Aquel estat pòt èsser nomenat vapor supercritica; es un estat gasós. Aquel gas pòt pas venir una vapor saturanta a cap de pression.

La nocion de vapor es pas limiada a la vapor d'aiga, quitament se dins lo vocabulari corrent, vapor es sinonime de vapor d'aiga. Dins las condicions ordinàrias, las expressions vapor de mercuri o vapor de solvant son corrèctes al vèser de la definicion d'en dessús. Al contrari, l'expression vapor d'aire a de sens sonque a bassa temperatura, se l'aire es susceptible de se condensar.

Proprietats fisicas

Las proprietats de la vapor d’aiga faguèron l’objèct de fòrça estudis a causa de l'usatge corrent dins un fum de domènis, subretot dins l’industria, e lo ròtle important qu'a dins diverses fenomèns naturals, coma los escambis termics dins l’atmosfèra terrèstra (vejatz meteorologia).

La pression de vapor saturanta es una foncion de la temperatura que fòrça formulas d'aproximacion foguèron establidas. La mai simple es la formula de Duperray que la precision es de qualques percents entre 95 °C e 230 °C :

$\qquad p_{S}=\left({\frac {t}{100}}\right)^{4}$

que dona p_S en atmosfèras per t exprimit en gras Celsius.

Proprietats de la vapor d'aiga e de l’aiga liquida a las condicions de saturacion

Tempera- tura (°C)	Tension de vapor (kPa)	Volum massic (m³/kg)		Calor de vaporizacion (kJ/kg)
		Liquida	Vapor
-15	0,191 8
0	0,611	0,001 000 21	206,310	2 500
100	101,325	0,001 043 5	1,673	2 257
200	1 555,0	0,001 156 5	0,127 18	1 938
300	8 592	0,001 403 6	0,021 62	1 403
374	22 087	0,002 79	0,003 65	147

Lo punt critic de l’aiga es: 374,1 °C, 220,87 bar.

Calor massica per volum constant, 100 °C, 1 atm : 1410 J/kg.K

Velocitat del son : 401 m/s a 130 °C ; aquela aumenta plan fortament amb la temperatura : es de gaireben 800 m/s a 1 000 °C.

Utilizacion industriala

Montatge d’una turbina de vapor Siemens

L’industria faguèt fòrça usatges de la vapor d’aiga; subretot coma fluid calorportaire o pel foncionament de maquinas de vapor (coma la turbina de vapor, la locomotiva de vapor). Accessòriament, la seuna detenta es utilizada dins d'ejectors de vapor servent a posar de fluids (per far lo void, per exemple), o dins de sirènas o de fiulets. S'utiliza tanben las proprietats de transferiment de calor pels procediments d'esterilizacion.

La vapor se produch dins de caudièras calfadas per un combustible fossil, a vegadas electricas, o mai generalament per ebulicion de l’aiga mesa al contacte d’una font cauda, coma indirèctament dins los generators de vapor dels reactors nuclears d'aiga pressurizada, o dirèctament dins los reactors nuclears d'aiga bolhenta, o dins lo sota-sòl per expleitar l’energia geotermica o encara dins las centralas solaras de concentracion.

Autras utilizacions

Fèrre de vapor, que la sòla perforada permet lo passatge de la vapor.

Existís fòrça usatges domestics de la vapor d’aiga, coma:

• cosesson dels aliments, amb l'ola de pression ;
• alisatge: fèrre de vapor;
• netejatge: netejador de vapor.
• teleta: lo banh turc o lo sauna.

La vapor es utulizada dins:

• l'òrgue de vapor
• la catapulta d'un portavions

Gas d'efècte de sèrra

Presentz en granda quantitat dins l'atmosfèra, la vapor d'aiga es lo principal gas a efècte de sèrra.

Vejatz tanben

Articles connèxes

• Cicle de l'aiga
• Efècte de sèrra
• Igrometria
• Nívol

Ligams extèrnes

• (fr)Caracteristicas de la vapor d'aiga saturada de 0 a 30 bars e de 30 a 100 bars
• (fr) La vapor d’aiga, site de Météo-France
• (fr) La vapor d’aiga e las nívols