Prosper Mérimée

Prosper Mérimée

Prosper Mérimée.jpg

Naissença 28 de setembre de 1803
París
N. a
Decès 23 de setembre de 1870
Canas
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Activitat(s) autor, istorian e arqueològ
Lenga d'escritura francés
Genre(s) novèlas, romans e contes

Prosper Mérimée (París, 28 de setembre de 1803 - Canas, 23 de setembre de 1870), autor, istorian e arqueològ francés. Sa novèla Carmen es basada sul celèbre opèra Carmen.

BiografiaModificar

Estudièt lo Drech e de lengas: grèc, arabi, anglés e rus. Foguèt un dels primièrs traductors de nombroses libres de lengua russa en francés. Mérimée li agradava lo misticisme, l'istòria e l'ocultisme. Foguèt influenciat per las istòrias de ficcion popularizadas per Sir Walter Scott e per la crudeltat e los dramas psicologics d'Aleksandr Pushkin.

Sovent las istòrias que conta son plenas de mistèri e se passan fòra de França; Espanha e Russia son sas fonts d'inspiracion. Viatjèt en fòrça ocasions en Espanha, que daissèt de testimònis escriches dins d'articles de costumas e cartes e s'i faguèt amics e i tenguèt amants.

En 1830 encontrèt en Espanha la comtessa Eugenia de Montijo amb que entretenguèt una granda amistat. Quand la filha d'aquela venguèt en 1853 l'emperadora Eugenia de França amb son maridatge amb Napoleon III, arribèt a èsser nomenat senador.

En 1834 succediguèt a Ludovic Vitet coma inspector general dels monuments istorics. Conservèt aquel emplec fins a 1860, e per aquel exercici viatjèt fòrça en França e a l'estrangièr.

En 1844 foguèt nomenat membre de l'Acadèmia francesa.

ÒbrasModificar

  • Cromwell (1822).
  • Le Théâtre de Clara Gazul (1825)
  • La Guzla (1827)
  • La Jacquerie (1828)
  • Chronique du règne de Charles IX (1829)
  • Mateo Falcone (1829)
  • Mosaïque (1833)
  • Notes de voyages (1835-40).
  • La Vénus d'Ille (1837)
  • Colomba (1840)
  • Carmen (1845)
  • Lokis (1869)
  • Le chambre bleue (1872)
  • Lettres à une inconnue (1874)

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Prosper Mérimée.