1970
1970 | |
---|---|
Ans : 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1970 del calendièr gregorian.
EvenimentsModificar
OccitàniaModificar
FrançaModificar
EuròpaModificar
- 10 d'abril: George Harrison anóncia la dissolucion del grop The Beatles.
PolonhaModificar
Decision de Gomulka d'aumentar lei pretz en causa dei dificultats financieras dau país. Pasmens, aquò entraïnèt de manifestacions a Gdansk (èx-Dantzig) e dins d'autrei vilas importantas. L'armada e la polícia tirèron sus de manifestants causant la mòrt d'un centenau de personas entraïnant la partença de Gomulka remplaçat per Edward Gierek. Gierek abandonèt la politica de son predecessor e assaièt de dinamizar l'economia polonesa gràcias a d'emprunts auprès dei país occidentaus. Dins aquò, coma per lei temptativas de reformas precedentas, aquò mau capitèt e la crisi polonesa s'agravèt a cha pauc dins lo corrent deis annadas 1970 e 1980.
AfricaModificar
SodanModificar
Gràcias au sostèn d'Egipte que mandèt un grop d'avions dins lo país, l'armada sodanesa ataquèt l'illa d'Aba onte s'èran gropats un nombre important de madistas que contestavan l'autoritat dau coronèu Gaafar Nimeiry. L'assaut s'acabèt per una victòria totala dei militars que chaplèron seis adversaris (12 000 mòrts). Aquò neutralizèt una partida de l'oposicion islamista mai suscitèt una ostilitat persistenta dins l'opinion.
MondModificar
- 12 de genièr: la Guèrra de Biafra s'acaba amb la capitulacion de Biafra.
- 23 de genièr: los govèrns de Peró e Colómbia fan conéisser la siá decision de defendre los sieus dreches per fixar l'estenduda de las siás mars territorialas.
- 23 de febrièr: en Georgetown (Guyana), lo governador general britanic proclama la naissença de la Republica de Guyana, amb sir Edward Luckhoo per president.
- 9 d'abril: en Chile, Salvador Allende deven lo primièr politic socialista d'America del Sud que ganha las eleccions presidencialas.
- 11 d'abril - Cap Canaveral (Estats Units): s'enlaira Apollo 13. Aquela fusada aurà un accident dos jorns après, malgrat que l'equipatge capitarà a far tornar la nau al sòl.
- 29 d'abril: de tropas nòrd-americanas e sudvietnamianas ocupan Cambòtja en cèrca de guerrilhèrs vietcongs.
- 9 de mai, Estats Units - Cent mila personas protèstan contra la Guèrra de Vietnam.
- 31 de mai: inauguracion de la Copa Mondiala de Fotbòl de 1970 en la Ciutat de Mexic. Brasil serà lo campion d'aquel an.
- 10 d'octòbre: las Fiji se fan independentas del Reialme Unit.
- 15 d'octòbre: en Egipte, Anwar el-Sadat deven lo nòu president coma successor del mòrt Gamal Abdel Nasser.
- 13 de novembre: en Siria, après un còp d'Estat, Hafez al-Assad assumís la presidéncia del país.
ArtsModificar
Sciéncias e tecnicasModificar
- 10 de decembre: en Estocòlme, los investigadors de la fusion nucleara e del ferromagnetisme Hannes Alfvén de Suècia e Louis Néel de França recebon lo Prèmi Nobel de Fisica.
- 10 de decembre: en Norvègia, l'argentin Luis Leloir es premiat amb lo Prèmi Nobel de Quimia per las investigacions realizadas sus l'interconversion d'idrats de carbon simples en complèxes. L'investigador agrònom nòrd-american Norman Borlaug recep lo Prèmi Nobel de la Patz pel desvolopament en variacions de blat de nauta productivitat.
AstronomiaModificar
Capitada de la mesa en orbita dau satellit Uhuru (SAS A) per la NASA. Èra destinat a l'estudi dei raionaments X e èra lo premier exemplar d'una tièra de pichons satellits scientifics estatsunidencs (SAS B en 1972 e C en 1975) destinats a l'observacion dei fònts X. En revènge, la mission d'exploracion lunara Apollo 13 mau capitèt après l'explosion d'una sèrva d'oxigèn que causèt de degalhs a una partida dau module. Pasmens, l'equipatge capitèt de rintrar sauve e segur.
De son caire, l'Union Sovietica capitèt l'aterratge sus la Luna d'un veïcul teleguidat d'exploracion dich Lunokhod 1 e sus Vènus de la sonda Venera 7. Aquò representava lo premier aterratge capitat sus una planeta en fòra dau sistèma Tèrra-Luna. Venera 7 capitèt de transmettre d'informacions pendent 55 mn avans d'èstre destrucha per lei condicions climaticas fòrça duras de Vènus.
Module d'Apollo 13 endomatjat per l'explosion d'una sèrva d'oxigèn.
Arribada dApollo 13 dins l'Ocean Pacific.
- Lk101.jpg
Imatge de la superficia lunada realizada per Lunokhod 1.
InformaticaModificar
Depaus dau premier brevet depintant lo foncionament e l'estructura d'un microprocessor per l'engenhaire estatsunidenc Gilbert Hyatt (nascut en 1938). En parallèl, desvolopament de la premiera memòria viva per leis engenhaires estatsunidencs Bob Abbott (nascut en 1933) e Les Vadasz (nascut en 1936).
EconomiaModificar
NaissençasModificar
- 25 de genièr - Jordi Valls i Pozo, poèta catalan
- 18 de març - Queen Latifah, cantaira americana
- 15 de mai – Frank de Boer, fotbolaire neerlandés
- 24 de març – Lara Flynn Boyle, actritz americana
- 29 d'abril – Andre Agassi, jogaire de tennis american
- 29 d'abril – Uma Thurman, actritz americana
- 16 de mai – Gabriela Sabatini, jogaira de tennis argentina
- 22 de mai - Naomi Campbell, modèl e actritz anglesa
- 13 d'agost – Alan Shearer, fotbolaire anglés
- 25 d'agost – Claudia Schiffer, modèl alemanda
- 31 d'agost - Nikola Gruevski, primièr ministre de la Republica de Macedònia
- 19 de setembre - Sonny Anderson, fotbolaire brasilièr
- 2 d'octobre - Maribel Verdú, actritz espanhòla
- 29 d'octobre - Philip Cocu, fotbolaire neerlandés
- 8 de decembre - Martín Loustau, ministre argentin
- 17 de decembre - Lado Gurgenidze, primièr ministre de Georgia
DecèssesModificar
- 5 de genièr – Max Born, fisician alemand, Prèmi Nobel en 1954 (n. 1882)
- 2 de febrièr – Bertrand Russell, filosòf e logician anglés, Prèmi Nobel de la patz (n.1872)
- 17 de febrièr - Shmuel Yosef Agnon, escrivan israelian, Prèmi Nobel (n. 1887)
- 20 de febrièr - João Café Filho, president de Brasil (n. 1889)
- 30 de març – Heinrich Brüning, cancelièr d'Alemanha (n.1885)
- 16 d'abril - Richard Joseph Neutra, arquitècte american (n.1892)
- 26 d'abril - Francisco Cunha Leal, primièr ministre de Portugal (n. 1888)
- 12 de mai - Nelly Sachs, escrivana alemanda, Prèmi Nobel (n. 1891)
- 1 de junh - Pedro Eugenio Aramburu, èx-president d'Argentina (n. 1903)
- 11 de junh – Aleksandr Kerenski, primièr ministre de Russia en 1917 (n. 1881)
- 21 de junh – Sukarno, president d'Indonesia (n.1901)
- 10 de julhet - Bjarni Benediktsson, politician islandés, èx-primièr ministre (n. 1908)
- 13 de julhet – Arthur Charles Miller, director american de fotografia en cinèma (n.1895)
- 27 de julhet – António de Oliveira Salazar, dictator de Portugal (n.1889)
- 1 d'agost - Otto Heinrich Warburg, biològ alemand, Prèmi Nobel (n. 1883)
- 1 de setembre – Francés Mauriac, escrivan francés, Prèmi Nobel (n.1885)
- 18 de setembre - Jimi Hendrix, musician de rock american (n.1942)
- 25 de setembre – Erich Maria Remarque, escrivan alemand (n.1898)
- 28 de setembre – Gamal Abdèl Nassèr, president d'Egipte (n.1918)
- 28 de setembre - John Dos Passos, novelista american (n. 1896)
- 4 d'octobre - Janis Joplin, cantaira americana de blues (n. 1943)
- 10 d'octobre - Édouard Daladier èx-primièr ministre de França (n. 1884)
- 19 d'octobre - Lázaro Cárdenas del Río, president de Mexic (n. 1895)
- 9 de novembre – Charles de Gaulle, general e èx-president de la Republica Francesa (n.1890)
- 21 de novembre - Chandrasekhara Venkata Raman, fisician indian, Prèmi Nobel (n. 1888)
- 23 de novembre - Yusof bin Ishak, primièr president de Singapor (n. 1910)
Prèmi NobelModificar
- Prèmi Nobel de Fisica : Hannes Alfvén, Louis Eugène Félix Néel
- Prèmi Nobel de Quimia : Luis Federico Leloir
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Bernard Katz, Ulf von Euler, Julius Axelrod
- Prèmi Nobel de Literatura : Alexandre Soljenitsin
- Prèmi Nobel de la Patz : Norman Borlaug
- Prèmi Nobel d'Economia : Paul Samuelson