Seta

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Seta[1] (Ceto en grafia mistralenca[2]; en francés Sète) es una comuna occitana de Lengadòc, situada administrativament dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània. Es una vila de 43 686 estajants situada a la broa de la Mar Mediterranèa e de l'Estanh de Taur, au ras dau Puòg de Sant Clar.

Seta
Sète
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista dempuèi lo Puòg de Sant Clar.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 24′ 19″ N, 3° 41′ 51″ E
Superfícia 24,21 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
176 m
30 m
0 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Arrondiment de Montpelhièr
Canton
3497
Canton de Seta (burèu centralizator)
Intercom
243400827
Seta Aglopòl Mediterranèa
Cònsol François Commeinhes
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
43 686 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

44 284 ab.
Densitat 1 828,58 ab./km²
Autras informacions
Gentilici setòri, -òria (creacion dels felibres setòis? [set'òdi]), setòi, -òia
Còde postal 34200
Còde INSEE 34301
http://www.sete.fr
Cais e canals de Seta.

Lo gentilici es setòri, -òria o setòi, -òia (cetòri, cetódi en grafia mistralenca[2]).

Geografia modificar

Seta es un pòrt de pesca e de comèrci pro important en Mediterranèa, uòi administrat per la Cambra de Comèrci e d'Industria de Seta-Mesa-Frontinhan per la region de Lengadòc-Rosselhon. Es lo segond pòrt mediterranèu d'Occitània aprèp Marselha. Lo pòrt genèra per Seta e las comunas vesinas d'activitats dins los sectors industrial, quimic, metallurgic, agricòla e dau bastiment. Mantuna linha maritima assegura lo transpòrt de passatgièrs cap a Magrèb. L'espòrt local son las ajustas. La competicion mai importanta se debana a la fin dau mes d'agost sul canal reial, es Lo Grand Prèmi de la Sant Loís (mena de campionat dau mond de las ajustas).

 
Comunas a l'entorn.
 
Panorama dempuèi lo Puòg de Sant Clar.

Toponimia modificar

 
Panèl de Seta.

Las fòrmas ancianas son : τò Σἰγον [legir Σηπον ?] ὂρoς, al 1er sègle. ap. J.-C. (Estrabon, Geografia IV, 1.6), Σητἰον ὂρoς (Ptolemèu, Geografia II. 10. 2), Setius... mons, Setii iugum, al sègle IV (Avienus, Ora maritima , 608, 609), fiscum ... qui nuncupatur Sita, al sègle XII (?), ecclesiam S. Dii de Seta et locum Sete en 1146 e 1154, de Seta en 1154, 1173-74, fontem de Seta, rocas (varianta : rotas) de Seta en 1202, insula de Seta en 1219, montem de Ceta, sense data [sègle XIII ?], a podio Cete en 1300, terra Cete en 1301, montem Cete en 1303, Cap de Sete en 1570, M. Seyti en 1613, Mont de Sepol en 1622, Cap de Sette en 1626, Cette et Cap de Cette en 1643, Isle de Sette cap a 1683, port de Cette en 1690, Cette en 1708, 1740-60, 1770-72 (mapa de Cassini)[3].

Segon Carles Rostanh, seguit per Hamlin, Seta ven d'un mot preindoeuropèu *set-, « montanha », que designa lo Puòg de Sant Clar, que tresplomba la vila [4],[3]. La consonanta intervocalica -t- s'es conservada sense passar (regularament) a -d-, pr'amor de l'influéncia de l'escrit o d'una prononciacion particulara[3].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2026 François Commeinhes UMP puèi LR puèi divèrs drecha mètge ginecològue, president de Seta Aglopòle Mediterranèa, conselhièr general de Seta-1 (2008-14), senator (2014-17)
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Fins a las eleccions departamentalas de 2015, Seta compreniá dos cantons : Seta-1 e Seta-2, ara amassats dins lo canton de Seta (una comuna).

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 44270, totala: 44830
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
8 031 6 984 8 438 9 061 10 638 11 648 13 413 19 041 19 124

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
21 064 22 438 24 177 25 826 28 690 35 517 37 058 36 541 32 729

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
33 246 33 892 33 049 36 503 37 005 36 953 37 324 31 203 33 454

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
36 301
40 476
39 258
39 545
41 510
39 542
43 008
42 972
42 786
43 478
2009 2010
42 496
43 139
42 774
43 436
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 43686 abitants e la densitat èra de 1 804,46 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

Galariá modificar

  Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats setòrias modificar

Musicians setòris actuals modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. La fonologia francesa. qu’impausa una [e] larga e enebís una [e] estrecha en sillaba barrada (Mèze, Sète, Rodez, Rouergue), entraïna en occitan una dobertura erronèa : Mèsa*. Sèta*, Rodès* e mai benlèu la forma Roèrgue (Alibèrt 1935. 471 ; Vaissièr 1879) en fàcia dei formas normalas que son, segon lo TDF, Mesa, Seta, Rodés e probablament Roergue (TDF : <Rouërgue>5, Cantalausa escriguèt dins L’occitan que la forma usuala en roergat es ben Roergue, aquesta forma es estada chausida tanben per leis Edicions de Roergue). Per Rodés e Roergue, la barradura de e es naturala a respiech dan latin que ten una ē lònga dins leis etims Rutēnos e Rufēnicum., L’occitan, lenga fantasmada : l’exemple de la toponimia, Domergue Sumien http://books.openedition.org/pulm/1024
  2. 2,0 et 2,1 https://books.google.com/books?id=6RsiKl5wNr4C&newbks=1&newbks_redir=0&dq=%22Agde%22%20and%20felibrige&pg=PA521#v=onepage&q=%22Agde%22%20and%20felibrige&f=false
  3. 3,0 3,1 et 3,2 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 383
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 656
  5. https://www.youtube.com/watch?v=yGSXL_NsTiY
  6. https://www.youtube.com/watch?v=QK_UHzsLzSE